Celeriana, la santa vigatana que mai va existir

 

A la imaginació desbordada d’alguns autors de l’època de la religiositat barroca no els era suficient l’existència de la devoció constatada cap a relíquies de sants d’origen medieval. La seva creativitat, impulsada per la rauxa devota sorgida del Concili de Trento, assignava suposat sants a les diferents ciutats catalanes. Els falsos cronicons van acollir aquestes falsedats que, posteriorment, altres obres van recollir i les van, aparentment autentificar.(1)

 

A Vic, tot i la veneració pels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià, així com la perdurable i la insistent memòria per al suposat sant local, frare llec anomenat Just, van sorgir nous noms dirigits al culte ciutadà. En aquest context va aparèixer santa Celeriana. El vigatà Joaquim Salarich, a mitjan segle XIX, va recollir el nom de santa Celeriana, verge, de l’anomenat Cronicó d’Haubert (2), considerat com un dels falsos cronicons que va fer més fortuna i que va generar més embolics. La referència deia: “Ann. Domini 718 Ausonae, Sancta Celeriana Virgo fortíssima pro confressione fidei patitur”; és a dir: “L’any del Senyor 718, a Ausona, va partir [martiri] a causa de la seva gran fe”(4). Ho va fer en el seu llistat de “sants, venerables i bisbes” de la ciutat.

 

Com ja feia constar el mateix Salarich d’altres autors de renom a la seva època van traslladar les mateixes paraules del fals cronicó a les seves obres. És el cas de Fra Gregori d’Argaiz a Población Eclesíastica de España (5) o a La perla de Cataluña on, en tracta de la invasió sarraïna iniciada l’any 711 i en destacar que els pactes de no agressió no van ser prou respectats. El resultat d’aquestes invasions, van comportar efectes destacats:  “[..] porque el año setecientos y diez y ocho, pone solamente solamente Hauberto en su Cronicón, que fue muerta en Vique Celeriana Doncella” i afirma que no s’hi recull cap altre màrtir a la ciutat ni jurisdicció a l’època (6) . Igualment ho havia indicat Narcís Feliu de la Penya als seus Anales de Cataluña (7) esmentant que “según Auberto [cronicó d’Haubert] fue el mismo año 718, en que refiere haver padecido martirio en Vique Santa Celeriana, gloria de su Patria en fortaleza y valor constante en defensa de la Santa Fe”.

 

Les dades sobre aquesta suposada santa vigatana no van més enllà i, amb tota raó, no ha transcendit la seva veneració. L’any indicat del presumpte martiri, el 718, coincideix realment en el moment en què els exèrcits sarraïns devien arribar a la comarca. Eduard Junyent situava el fet l’any 717 (8).

 

Ramon Ordeig, basant-se en la documentació de finals del segle VIII que esmenten que la ciutat d’Ausona fou destruïda i el territori proper restaven deserts, diu que “[...] és lògic de pensar que l’origen i el motiu de l’abandó i el despoblament d’Osona foren l’ocupació islàmica del 717-718...”. (9) El mateix historiador va recollir els lements essencials de la ‘història’ de santa Celeriana al seu llibre Llegendes vigatanes. (10)

 

Allò, per tant, que hauria donat una mínima versemblança a l’existència de la suposada santa vigatana hauria estat aquesta situació bèl·lica i violenta, històrica i real, al voltant de l’any que esmenten els "falsos cronicons" i els seus seguidors. Més enllà, però, és fruit de la imaginació totalment conscient d’uns autors que creaven, imaginaven i projectaven, sants a la seva voluntat.

 

La força de la seva versió, infundada o no, va impregnar l’imaginari popular d’una forma tan consistent que va fer, d’aquests sants imaginats, éssers reals que es recuperaven per a la major glòria dels seus territoris suposadament assignats.

 

Es desconeix, per ara, la raó de l’assignació dels determinats sants als llocs indicats pels falsos cronicons... Ocasionalment, la vinculació històrica permet establir una relació directa però en molts altres casos, aquesta no existeix.

 

El fet més curiós és que la suposada santa està representada al presbiteri de l'església de la Pietat de Vic, en un medalló, sobre mateixa de les escultures dels Sants Màrtirs, Llucià i Marcià. Ho esmentava una nota de La Veu del Montserrat de l'abril de 1884.

 

Notes:

1 Coll, Miquel. “Cronicó” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. 8, p. 359

2 Godoy, José. Historia crítica de los falsos cronicones. Madrid: Imprenta y etereotipia de M. Rivadeneyra, 1868, p. 265-273

3 Simon, Anton. “La historiografia del segle del barroc (de Jeroni Pujades a Narcís Feliu de la Penya)” dins Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004, p. 105 (nota al marge número 41)

4 Salarich, Joaquim. Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y glorias. Vic : Imp. De Soler Hermanos, 1854, p. 174

5 Argaiz, Gregorio. Población eclesiàstica de España y noticia de sus primeras honras continuada en los escritos y chronicón de Hauberto, monge de San Benito. Madrid: Imprenta Real, 1668, p. 58

6 Argaiz, Gregorio. La perla de Cataluña: historia de nuestra señora de Monserrate. Madrid: Imprenta de Andrés García de la Iglesia, 1677, p. 16 

7 Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709. Barcelona: Joseph Llopis Impressor, vol. 1, 1709, p. 207 

8 Junyent, Eduard. La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1976, p. 34

9 Ordeig, Ramon. Els orígens històrics de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs, 1981, p. 16

10 Ordeig, Ramon. Llegendes vigatanes. Vic: EH, 1987, p. 35-36

 

Sobre aquest apunt es va basar l'entrevista que va donar origen a l'article que es va poder llegir a El 9 Nou, núm. 3853, del dilluns 8 d'abril de 2019, signat per Miquel Erra.

gallery/ja2a1238 - copia
gallery/vic 20 05 2010_0181
gallery/article santa celeriana

Albert Llimós / El 9 Nou

gallery/la veu del montserrat 1884