Fitxa 5

Relíquies de sants tradicionals: de la tradició a l’existència física

 

Els sants tradicionals formen part de l’àmbit català per raons ben diverses. La tradició popular, en allò que es refereix a la religiositat, ha establert conscientment una veritat perdurable a partir de creences i conceptes generats per l’imaginari col·lectiu i que s’han consolidat amb el pas del temps a causa de la seva repetició i transmissió. És a dir, allò que per uns va ser concebut, per una altra generació va passar a ser probable, per la següent va esdevenir certesa i, per una posterior, restà immutable. Aquest procés, propi del fet cultural, ha impregnat la cosmologia dels sants.

Són considerats santes i sants tradicionals, aquelles i  aquells que han rebut devoció especial, es podria dir que singular, des de l’edat mitjana o abans. A vegades, prescindint de l’autenticitat de les seves biografies.

La tradició popular, en allò que es refereix a la religiositat, ha establert conscientment una veritat perdurable a partir de creences i conceptes generats, que s’han consolidat amb el pas de les generacions a causa de la seva repetició i transmissió. És a dir, allò que per uns va ser concebut, per una altra generació va passar a ser probable, per la següent va esdevenir certesa i, per una posterior restà immutable. Aquest procés, propi del fet cultural, ha impregnat la cosmologia dels sants.

Per la seva rellevància simbòlica, se’ls ha volgut atribuir un origen català o s’ha considerat que, temporalment, Catalunya havia estat la seva pàtria. En aquest cas, pel fet de tractar d’un aspecte íntimament lligat a la religiositat, s’ha entès el país en un sentit ampli, incloent els territoris que en algun moment històric han tingut dependència diocesana catalana.

De la mateixa forma, en alta freqüència es donen situacions semblants i repeteixen uns mateixos personatges generalment de l’esfera pagana com el governador Dacià, que apareix en molts relats. Es deu al fet que la tradició ha utilitzat determinats models narratius i els ha incorporat a diverses hagiografies. 

En els sants tradicionals, les relíquies assumien un paper fonamental ja que van esdevenir l’única constància física d’alguns sants, fins i tot d’aquells que havien estat producte de la tradició i imaginari populars. La presència de les restes i, naturalment, la devoció sorgida al seu voltant van adquirir una funció social quan els sants esdevenien titulars parroquials o patrons de pobles o ciutats.

El referent material, no només de la resta sacra sinó fins i tot del reliquiari que l’ha embolcallat, ha representat un lligam molt estret entre venerats i fidels que es podria mesurar en termes qualitatius. El desconeixement i el “misteri” al seu voltant, han generat llegendes i relats fabulosos intentant donar explicació a l’existència d’uns personatges poc coneguts i, moltes vegades, de procedència llunyana.

Segur que molts els coneixereu per la seva proximitat geogràfica amb vosaltres.

Amb l’objectiu d’ordenar-los, s’han creat un grups que, cal tenir en compte, no són excloents; és a dir, una mateix sant podria estar a dos o més. Cal, en qualsevol cas, analitzat cas per cas i distingir entre les seves hagiografies.

 

Sants de devoció medieval monàstica

Per als monestir medievals, especialment benedictins, la possessió d’un cos sant (o més d’un) suposava esdevenir un punt d’atracció de pelegrins. En alguns casos, podien ser sants autòctons: Sants, als quals s’atribueix un origen català, com el Cos Sant o sant Infant de Sant Pere de Casserres o sant Valentí de Sant Benet de Bages i de Navarcles (foto). En d’altres casos era ben clar que es tractava de sants forans, com sant Urbici de Serrateix o els sants Prim, Patró, Concordi i Marí de Sant Pere de Besalú.

 

Sants dels quals s’atribueix un origen extern, generalment per la  translació de les seves relíquies des de llocs no catalans

Es tracta d’un grup força nombrós. Aquí és on apareixen els ‘robatoris pietosos, els ‘furta sacra”, o habilitats diplomàtiques més o menys dignes. Hi ha exemples ens els casos de sant Eudald de Ripoll (foto), sant Patllari de Camprodon (que es podrien situar en el grup anterior) o sant Maurici i santa Agnès de Manresa.

 

Sants als quals se’ls venerava en catedrals en època medieval

Santa Eulàlia de Barcelona és un clar exemple d’aquest grup. Tot i que s’ha considerat que pot ser un doblament de la santa homònima de Mèrida, és indubtable la devoció expressada pels barcelonins. Si recupereu la fitxa 3, podreu llegir més sobre la santa.

Les relíquies de sant Just de Vic eren venerades a la catedral vigatana des de l’edat mitjana i, a mitjan segle XVII, defensat com a patró de la ciutat. Des de mitjan segle XV, era localment invocat com a protector contra els terratrèmols.

 

Sants les organitzacions ciutadanes adoptaren el patronatge en època medieval

Sant Llucià i sant Marcià de Vic, patrons de la ciutat de Vic des de mitjan segle XVII, van ser adoptats com emblema pel Consell de la ciutat. La seva invocació contra les sequeres era molt freqüent i les seves cendres conduïdes en processó de rogatives cap al santuari de la Gleva. La seva relació amb la població va ser tan intensa que encara perduren diverses representacions artístiques en els carrers .

 

Sants als quals se’ls reconstrueix la biografia i se’ls relaciona amb Catalunya

El desconeixement o la confusió entre sants reals o imaginats, va permetre el desenvolupament de llegendes que situaven els sants o santes en els llocs de devoció. És el cas de santa Calamanda de Calaf (foto) o sant Segimon del Montseny.

 

Sants atribuïts a Catalunya a partir d’obres dels ‘falsos cronicons

En els segles de fervor religiós del barroc, alguns ‘falsos cronicons’ que donaven aparença de ser llibres d’història autèntics, van assignar sants, generalment màrtirs de l’antiguitat tardana, a moltes poblacions catalana. Un dels escriptors més prolífics, en aquest aspecte, al nostre país és Joan Gaspar Roig i Jalpí, que solia signar com a un suposat rector de Blanes, Bernat Boades, que hauria viscut entre els segles XIV i XV. Entre les seves obres hi la inèdita Catálogo paralipómeno de los santos indígenas y advenas del Principado de Cataluña y sus condados (1664), Sermó dels Il·lustríssims màrtyrs y patrons de l'antiga vila de Blanes, del Bisbat de Girona, Sant Bonoso i Sant Maximiano, naturals de dita vila y en ella martyritzats, any de Christo 156 (1664) o Llibre dels feits d'armes de Catalunya (1673-1675). En alguns casos, manllevava la biografia d’altres sants i les situava al nou lloc on decidia. De la seva ploma en va sorgir l’assignació mataronina de les santes Juliana i Semproniana (foto), la pàtria blanenca de sant Bonós i sant Maximià o santa Sotera de Palamós entre d’altres.

 

Sants de devoció parroquial

No és gaire freqüents (serà un fenomen molt nombrós en època barroca) que un sant o una santa amb devoció sorgida en època medieval, tingui una veneració estrictament parroquial. Per suposat, n’hi ha algun, com el suposat Sant Innocent, sant Fortià, de Torelló (foto).

 

Podeu llegir hagiografies i veure’n reliquiaris d’alguns sants i algunes santes esmentats a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/Sants-tradicionals/

 

ÍNDEX DE POBLACIONS I SANTS/SANTES

Àger (Noguera)

Sabina

Alguaire (Segrià)

Faust o Fost

Arles de Tec (Vallespir)

Abdó

Senén

Badalona (Barcelonès)

Anastasi

Banyoles (Pla de l’Estany)

Emeri o Mer

Martirià

Barcelona (Barcelonès)

Eulàlia

Madrona

Marina

Sever

Besalú (Garrotxa)

Felicià

Prim

Blanes (Selva

Bonós

Maximià

Breda (Selva)

Iscle

Victòria

Calaf (Anoia)

Calamanda

Camprodon (Ripollès)

Patllari

Cardona (Bages)

Celdoni

Ermenter

Cellers (Pallars Jussà)

Celdoni

Ermenter

Celrà (Gironès)

Eudald, Hou i Thou

Sici o Sixt

Cotlliure (Rosselló)

Vicenç

Girona (Gironès)

Aquilina

Carlemany

Daniel

Feliu, diaca

Germà

Just

Narcís

Oronci

Paulí

Ponç

Sici

Vicenç

Víctor

Lleida (Segrià)

Anastasi

Liceri, Lleïr, Lliceri i Lliser

Llívia (Cerdanya)

Guillem

Manresa (Bages)

Agnès

Maurici

Masies de Roda (Osona)

Cos Sant o sant Infant de Casserres

Mataró (Maresme)

Juliana

Semproniana

Mequinensa (Baix Cinca)

Agatòclia o Catòquia

Montseny (Vallès Oriental)

Segimon

Navarcles (Bages)

Valentí

Núria de Queralbs (Ripollès)

Gil

Olesa de Montserrat (Baix Llobregat

Oliva

O Pueyo d'Araguás (Sobrarb)

Victorià

Palamós (Baix Empordà)

Sotera

Peramea (Pallars Sobirà)

Innocents o Martissants

Poblet (Conca de Barberà

Colombina o Columbina

Brufaganya de Pontils (Conca de Barberà)

Magí

Ripoll (Ripollès)

Eudald

Roda (Ribagorça)

Valeri

Sant Benet de Bages (Bages)

Valentí

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Càndid

Medir

Sant Fruitós de Bages (Bages)

Valentí

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Ambròs

Simplici

Sant Martí del Canigó (Conflent)

Galderic

Serrateix (Berguedà)

Felícula

Urbici

Víctor

Zenó

Tarragona (Tarragonès)

Tecla

Torelló (Osona)

Fortià

Tortosa (Baix Ebre)

Càndia o Càndida

Còrdula

Ruf

Vic (Osona)

Just

Marcià

Llucià

 

Festes i celebracions

(És possible que localment, les festes es celebrin en altres dates que les indicades)

 

Gener

21       Agatòclia o Catòquia de Mequinensa Màrtir, verge (Primera meitat del segle III)

            Agnès de Manresa. Màrtir, verge (s. III – IV). El 30 d’agost se celebra l’arribada de les relíquies a Manresa

22       Aquilina de Girona. Màrtir (Mitjan s. III – 303, † Juià)

Oronci de Girona. Màrtir (Segona meitat del s. III, Cemenelum  – † 303, Juià)

Vicenç de Girona. Màrtir (Segona meitat del s. III – † 303, Juià)

Víctor de Girona. Màrtir, diaca (Segona meitat s. III – † 303, Juià)

27       Emeri o Mer de Banyoles. Abat benedictí (Segona meitat del segle VIII, Narbona  – † primer quart del segle IX, Sant Esteve de Guialbes

29       Carlemany. Emperador d’’Occident, rei dels francs (742, ? - † 28 de gener de 814, Aquisgrà

Valeri de Roda. Bisbe (Segona meitat segle III , Saragossa ? – † 315, Enate, Osca (Aragó)

 

Febrer

5          Calamanda de Calaf. Verge, màrtir (Segle IV / segle VIII)

6          Victorià d’Assan. Abat (Finals  del segle V - † 12 de gener del 561, O Pueyo d'Araguás, Sobrarb. Anteriorment s’esqueia el 12 de gener.

10       Sotera de Palamós. Màrtir, verge (Darrer terç del segle III, Roma - † 304, Palamós

12       Eulàlia de Barcelona. Màrtir, verge (290/291, Sarrià, Barcelona – † 12 de febrer de 304, Barcelona)

14       Felícola de Serrateix. Màrtir, verge (?, Roma). El primer diumenge de maig es commemora la translació o Festa del Perdó.

            Valentí de Sant Benet de Bages i de Navarcles. Màrtir / bisbe / prevere / eremita (?, Roma / Bages)

Víctor, Vidal o Vital de Serrateix. Màrtir (?, Roma). El primer diumenge de maig es commemora la translació o Festa del Perdó.

Zenó de Serrateix. Màrtir (?, Roma). El primer diumenge de maig es commemora la translació o Festa del Perdó.

 

Març

3          Celdoni o Celoni de Cellers i Cardona. Màrtir, legionari romà (Segona meitat segle III, Lleó  – † 3 de març de 290 / 304, Calahorra)

            Ermenter de Cellers i Cardona. Màrtir, legionari romà (Segona meitat segle III, Lleó – † 3 de març de 290 / 304, Calahorra

            Medir del Vallès. Màrtir, pagès (Mitjan segle III / principi segle V - † ~302 / 484, Sant Cugat del Vallès)

15       Madrona de Barcelona. Màrtir, verge (Final del segle III, Tessalònica – † Principis del segle IV, Tessalònica

18       Feliu, diaca, de Girona. Màrtir, diaca (Segona meitat del segle III, Alemanya – † 29 d’octubre de 307, Girona)

 

Abril

19       Vicenç de Cotlliure. Màrtir, pescador (Mitjan segle III, Cotlliure – † 19 d’abril del 303). El 16 d’agost es fa processó.

24       Daniel de Girona. Màrtir, eremita (546, Armènia - † 24 d’abril  de 888, Arle) L’1 de setembre es commeorava l’arribada del cos del sant a la vall

 

Maig

1          Segimon. Màrtir, eremita, rei de Borgonya (s. V, ? - † 524, Coulmiers)

2          Ambròs de Sant Joan de les Abadesses. Bisbe, localment designat com a màrtir (339, Trèveris (Renània-Palatinat, Alemanya), – † 397, Milà (Llombardia, Itàlia)

Simplici de Sant Joan de les Abadesses. Màrtir (segle III / segle VII – † VIII)

7          Sici o Sixt de Celrà. Màrtir (Finals del segle III - † 303, Celrà)

11       Anastasi de Lleida i de Badalona.  Màrtir, legionari romà (263, Lleida – † 303, Badalona)

Eudald de Ripoll. Màrtir, sacerdot (535, Llombardia - † 11 de maig del 581, Acs)

28       Just de Vic. Frare llec (Segona meitat del segle X)

31       Ponç de Girona. Màrtir, bisbe (Meitat del segle III, Fontajau, Girona – † 304, Juià

 

Juny

2          Germà de Girona. Màrtir, artesà (Segona meitat del segle III, La Pera (Baix Empordà) - † ~300, Girona)

Just de Girona. Màrtir, artesà (Segona meitat del segle III, La Pera - † ~300, Girona)

Paulí de Girona. Màrtir, artesà (Segona meitat del segle III, La Pera - † ~300, Girona

Sici de Girona. Màrtir, artesà (Segona meitat del segle III, La Pera - † ~300, Girona)

10       Oliva d’Olesa de Montserrat. Verge, màrtir (442/448, Palerm, Sicília – † 463, Tunis)

18       Marina de Barcelona. Verge (?, Antioquia de Pisídia)

21       Patllari de Camprodon. Bisbe (s. V, Embrun, Provença – † ~541, Embrun)

 

Juliol

9          Zenon d’Arenys de Mar. Màrtir, legionari romà (Mitjan segle III, Roma (Itàlia) – † 298, Aquas Salvias, Roma (Itàlia)

17       Eudald, Hou o Thou de Celrà. Màrtir (Finals del segle III - † 303, Celrà)

27       Juliana de Mataró. Màrtir, verge (Segona meitat del segle III, Mataró – † 27 de juliol del 304, Sant Cugat del Vallès)

Semproniana de Mataró. Màrtir, verge (Segona meitat del segle III, Mataró – † 27 de juliol del 304, Sant Cugat del Vallès

30       Abdó d’Arles de Tec. Màrtir, noble persa  (Primera meitat del segle III)

Senén d’Arles de Tec, Màrtir, noble persa  (Primera meitat del segle III)

 

Agost

6          Urbici de Serrateix. Màrtir, bisbe (702, Bordeus (Aquitània, França) - † ~800, Nocito, Osca). El primer diumenge de maig es commemora la translació o Festa del Perdó.

19       Magí de Brufaganya. Màrtir, eremita (Meitat del segle III, Borgonya  – † 303/306, Sant Magí de Brufaganya, Pontils

21       Bonós de Blanes. Màrtir (Primera meitat s. II, Blanes – † 21 d’agost del 156, Blanes)

Maximià de Blanes. Màrtir (Primera meitat s. II, Blanes – † 21 d’agost del 156, Blanes)

27       Liceri, Lleïr, Lliceri o Lliser de Lleida. Bisbe (Segona meitat  del segle III – † Primera meitat del segle IV, Lleida ?)

29       Sabina d’Àger. Màrtir, verge. Final segle III, Talavera de la Reina – † 303/304, Àvila)

 

Setembre

1          Gil de Núria. Abat, eremita (Mitjan segle VII, Atenes – † 720, Saint-Gilles-du-Gard, Llenguadoc-Rosselló

7          Càndia o Càndida de Falset. Verge, màrtir (Segles III-IV). Fins al 1776, però, la data era la del 29 d’agost

22       Càndid de Sant Cugat del Vallès. Màrtir, legionari romà (s. III, Tebes – † 303/304, Agaune)

Maurici de Manresa. Màrtir, legionari romà (s. III, Tebes – † 303/304, Agaune). El 30 d’agost se celebra l’arribada de les relíquies a Manresa

23       Tecla de Tarragona. Màrtir, verge (Primera meitat del segle I, Iconi – † Abans any 65, Selèucia)

25       Faust o Fost d’Alguaire. Pagès (Segles VI-VII, Alguaire)

 

Octubre

6          Felicià de Besalú. Màrtir (Finals segle III, Agen, Aquitània – † Principi del segle IV, Agen). La tradició local de Besalú celebra la festa el 24 de setembre

Prim de Besalú. Màrtir (Finals segle III, Agen, Aquitània – † Principi del segle IV, Agen). La tradició local de Besalú celebra la festa el 24 de setembre

16       Galderic de Canigó. Pagès (~830, Vievila, Llenguadoc, Occitània França - † 900, Vievila, Llenguadoc, Occitània)

21       Càndia o Càndida de Tortosa. Màrtir, verge (Segle V)

            Colombina o Columbina de Poblet. Màrtir, verge (Segle V)

22       Còrdula de Tortosa. Màrtir, verge (Segle V / segle VIII)

24       Martirià de Banyoles. Màrtir, bisbe (?, Florència, Toscana - † ?, Albenga, Lugúria

26       Llucià de Vic. Màrtir (Primera meitat del segle III, Vic - † 26 d’octubre de 255, Vic)

Marcià de Vic. Màrtir (Primera meitat del segle III, Vic - † 26 d’octubre de 255, Vic)

29       Narcís de Girona. Màrtir, bisbe (Segona meitat del segle III, Alemanya? –  † 18 de març / 29 d’octubre de 307, Girona). També s’havia celebrat el 18 de març

 

Novembre

6          Sever de Barcelona. Màrtir, bisbe (?, Barcelona – † ~302, 484, Sant Cugat del Vallès)

7          Fortià de Torelló. Màrtir, dels anomenats Sants Innocents (s. I, Jerusalem). Se celebrava el 6 de desembre l’arribada del seu cos a Torelló

14       Ruf de Tortosa. Bisbe (Primera meitat del segle I, Cirene - † ?, Tortosa). A partir del Concili de Trento es traslladà al dia 21

17       Iscle de Breda. Màrtir (Finals segle III Còrdova – † 17 de novembre del 303, Còrdova

Victòria de Breda. Màrtir (Finals segle III, Còrdova  – † 17 de novembre del 303, Còrdova

 

Desembre

28       Innocents o Martissants de Peramea. Màrtirs, dels anomenats Sants Innocents (s. I, Jerusalem)

 

Movibles

Cinquè diumenge de Quaresma

Cos Sant o sant Infant de Sant Pere de Casserres. Albat (Finals del segle X o principi del segle XI)

Tercer diumenge de juny

Guillem de Llívia. Sacerdot, pelegrí (Segles XI o XII, França - † Sant Jaume d’Alf, Isòvol)

gallery/2010 07 22 segon aplec goigistic_0128
gallery/dsc07105
gallery/dsc00473
gallery/dsc02035
gallery/fotos 024
gallery/45637699_1797814993678595_8358683549804527616_n