Fitxa 9

La devoció actual a les relíquies de sants

 

Més enllà de la importància històrica de les relíquies de sants, actualment segueixen com objectiu de la reverència que molt catòlics els ofereixen. En diades especials, normalment en la festivitats del sant o santa, s’esdevenen rituals que es mantenen vius des de fa temps.

El Directori sobre la pietat popular i la Litúrgia (edició de 2002) especificava com cal concebre les relíquies de sants des de la perspectiva eclesiàstica catòlica. Per una banda, s’han d’interpretar com: [...] tot el cos - o parts notables del mateix - d'aquells que, vivint ja a la pàtria celestial, van anar en aquesta terra, per la santedat heroica de la seva vida, membres insignes del Cos místic de Crist i temples vius de l'Esperit Sant”; per altra banda, també cal fer-ho respecte d’altres elements: “[...] objectes que van pertànyer a Sants: estris, vestits, manuscrits i objectes que han estat en contacte amb els seus cossos o amb els seus sepulcres, com estampes, teles de lli, i també imatges venerades. Seguidament, es mantenia com a vàlida la col·locació d’aquestes relíquies als altars “encara que no siguin màrtirs" que simbolitzen el testimoni del sacrifici de Jesucrist.

El mateix document, fa una afirmació reveladora: “Als fidels els agraden les relíquies”. Per aquest motiu, però val que es vagi molt de compte amb aquesta estimació i la forma de ser expressada. Així, s’anuncien diverses recomanacions que cal assumir abans de permetre-la:

assegurar la seva autenticitat; en el cas que aquesta sigui dubtosa, les relíquies, amb la deguda prudència, s'hauran de retirar de la veneració dels fidels;

impedir l'excessiu fraccionament de les relíquies, que no es correspon amb el respecte degut al cos; les normes litúrgiques adverteixen que les relíquies han de ser de "una grandària tal que es puguin reconèixer com a parts del cos humà";

advertir als fidels perquè no caiguin en la mania de col·leccionar relíquies; això en el passat ha tingut conseqüències lamentables;

vigilar perquè s'eviti tot frau, forma de comerç i degeneració supersticiosa.

Una vegada s’hagin tingut present aquestes advertències, explica les diferents formes de devoció popular que s’uneixen a l’expressió cultual, eminentment litúrgica: “[...] com el petó de les relíquies, adorn amb llums i flors, benedicció impartida amb les mateixes, treure en processó, sense excloure el costum de portar-les als malalts per confortar-les i donar més valor a les seves súpliques per obtenir la curació, s'han de realitzar amb gran dignitat i per un autèntic impuls de fe. En qualsevol cas, s'evitarà exposar les relíquies dels Sants sobre la taula de l'altar: aquesta es reserva al Cos i Sang del Rei dels màrtirs”.

 

Formes de veneració actuals

 

La veneració a les relíquies de sants és un fet ben habitual. Sol formar part  de les cerimònies litúrgiques de Festa Major que, amb un component ben popular, és participada per un bon nombre de feligresos.

El moment àlgid d’aquesta mostra de devoció, més enllà dels sentiments personals de cadascú, esdevé una expressió col·lectiva en relació amb la festivitat del sant, especialment si és patró del lloc.

Els oficis de Festa Major i besada al reliquiari

Els oficis principals de Festa Major solen estar dedicats a la memòria dels sants patrons de la parròquia. Habitualment, aquests sants coincideixen amb els titulars del temple però, ocasionalment, poden fer-ho amb copatrons o patrons secundaris. En el primer cas, però especialment en el segon, aquesta dedicatòria sol ser indici de la presència de relíquies.

En aquesta missa, habitualment se succeeixen unes pautes gairebé idèntiques: el sermó d’un sacerdot que exposa les virtuts del sant patró com a exemple de bon cristià; els feligresos que canten els goigs que reprodueixen, amb altres paraules, el discurs escoltat prèviament; posteriorment, la relíquia del sant o santa que se situa a l’abast dels fidels, i  la besada dels fidels al reliquiari. Aquest darrer gest és el de veneració més intensa, de contacte gairebé físic, entre protegit i protector.

Besar les coses santes era un gest molt habitual, més que ara, en la litúrgia anterior al Concili Vaticà II. En paraules de Josep Braun en el seu Diccionari litúrgic, publicat en català el 1925, els moments eren diversos: “Són de devoció i veneració els besos de l’altar, de l’evangeliari, de la patena, de les relíquies, de l’amit, del maniple, de l’estola, de l’oli sant dels catecúmens i sant Crisma consagrats de nou, el bes de la creu el dia del Divendres Sant, quan es fa l’Adoratio crucis, etc.”. Alguns d’aquests petons encara es mantenen i són practicats pel sacerdot celebrant, però d’altres també els exercien els fidels, com el del portapau, i que ara han desaparegut de la cerimònia.

Besades a les relíquies tenen lloc al final dels oficis celebrats per la Festa Major de Navarcles (a sant  Valentí), a Ripoll (a sant Eudald, l’11 de maig), a Sant Quirze de Besora (a sant Quirze i santa Julita, el 16 de juny), a Camprodon (a sant Patllari, el 21 de juny), a Vic (a sant Miquel dels Sants, el 5 de juliol), a Taradell (a sant Genís, el 25 d’agost), a Sant Feliu Sasserra (a sant Pere Almató, fill de Sant Feliu Sasserra que li dedica la festa a finals d’agost) o a Centelles (a santa Coloma, el 31 de desembre), per citar-ne alguns exemples.

 

Relíquies “per contacte”

 

A part de les pròpies relíquies, directament relacionades amb el sant o santa, existeixen les anomenades relíquies per contacte. Aquest tipus de relíquies està constituït per peces de roba o bocins de cotó que han estat en contacte amb una relíquia insigne. És una altra modalitat de veneració que en els darrers temps està en clar retrocés. És l’oferiment de cotons que, actualment, són beneits, però antigament amb el corresponent “contacte” –i en algun cas excepcional es manté. Els fidels el recullen després de besar el reliquiari en finalitzar els oficis de Festa Major. Aquests cotons són preuats, segons les veus populars, per combatre el mal d’orella.

L’origen de l’atribució de propietats miraculoses a bocins de cotó podria tenir relació amb la devoció a sant Narcís, patró de Girona. Potser r aquest és el motiu de les mostres que hi ha hagut, o hi ha, en les comarques gironines. Encara ara, per la festivitat del sant celebrada el 29 d’octubre, es lliura als fidels el corresponent cotó de sant Narcís, simplement beneït. En l’obra Vida, milagros, y martirio de S. Narciso, hijo, obispo y patron de la Ciudad de Gerona escrita el 1678 s’esmentava el cotó que mantenia el flux de sang de la ferida al turmell d’una cama. Aquest cotó, es deia, tenia propietats miraculoses.

Un altre cas, força semblant, s’havia fet a Olot amb les relíquies de santa Sabina i a Ripoll amb les de sant Eudald. Mentre que a Olot ja s’ha deixat de fer, a Ripoll es dona un cotó simplement beneït. A Camprodon, però, mantenen la forma ancestral de situar aquesta fibra en contacte amb les restes de sant Patllari.

Una altra forma de veneració, en aquest cas molt singular, es relaciona amb santa Llúcia a la seva capella adossada a la catedral de Barcelona. Qui procura fer filera per entrar al temple podrà obtenir el goig de veure com una relíquia atribuïda a la santa li és acostada als ulls amb la intenció, segons la veu popular, de protegir la vista.

 

Les processons amb relíquies

 

Algunes destacades Festes Majors de ciutats del territori català treuen les relíquies del sant patró del seu lloc habitual. Les converteixen en protagonistes de multitudinàries processons que les apropa a la gent.

El 29 de juny, Reus acompanya el bust reliquiari de sant Pere pels seus carrers principals. Cada 5 de juliol, a Vic esdevé el seguici que parteix de l’Ajuntament, recull i agombola la relíquies en un reliquiari pediculat i imatge del sant patró per conduir-la a la catedral. El 27 de juliol s’escau la festa de santa Juliana i santa Semproniana, les Santes, patrones de Mataró; després de l’ofici amb interpretació musical de l’anomenada, les relíquies de les Santes surten de la basílica per ser envoltades pels mataronins. Per les festes de Santa Tecla de Tarragona, cada 23 de setembre, es commemora el fet amb una la processó, on se sumem tot el seguici popular i elements de la festa.

Ben significatius són els balls de l’àliga que es dansen en alguns d’aquests llocs davant les relíquies, que simbolitzen el gest de respecte de les ciutats cap als seus sants patrons.

 

Relíquies de nous sants i rebuda de relíquies foranes

 

La veneració, malgrat que sembli el contrari, es reprodueix amb els mateixos gestos amb la incorporació de noves relíquies.

Les recents canonitzacions de sants catalans i, especialment, les multitudinàries beatificacions de religiosos i laics assassinats a la Guerra Civil, per exemple, les de 2007 i 2013, aquesta darrera a Tarragona, han generat noves relíquies de veneració particular, diocesana o en l’àmbit de l’orde religiós pel fet de ser beats.

Igualment és destacable la rebuda de noves relíquies de sants tradicionals, de veneració popular. És un fet força menys habitual, però excepcionalment se segueix produint. És el cas de la relíquia de sant Galderic que, l’octubre de 2013, va arribar a Sant Pau del Camp, a Barcelona, proporcionada pel Bisbat d’Elna-Perpinyà en una diada organitzada pel Patronat de Sant Galderic.

I, ocasionalment, relíquies de sants forans es condueixen pel territori català. Les visites a parròquies o a cases religioses, on s’aturen temporalment, permeten venerar-les. Les relíquies de santa Teresa del Nen Jesús i les dels seus pares(A finals de 2003 i per la primavera de 2016),  les relíquies de santa Margarida Maria Alacoque (el novembre de 2018) i les de santa Bernadeta de Lourdes (novembre de 2019) feien la visita a diverses diòcesis catalanes.

gallery/foto 1 els navarclins honoren sant valentí
gallery/foto 2 el cotó de sant eudald lliurat a ripoll
gallery/foto 3 l'àliga de vic davant la relíquia de sant miquel dels sants
gallery/foto 4 l'àliga de mataró ret homenatge a les relíquies de les santes
gallery/foto 5 relíquies de santa teresa de lisieux i els seus pares de visita a vic
gallery/dsc03370