Relíquies de sant Ignasi de Loiola

 

Iñigo Lopez de Loyola (24 de desembre de 1491, Loiola -Guipúscoa - † 31 de juliol de 1556, Roma) era el tretzè fill d’una família noble del País Basc. El seu pare el va enviar, de molt jove, a servir al comptador major del rei. En aquesta època va aprendre a llegir i escriure i es va especialitzar en el domini de les armes com a saldat de l’exercit castellà. Des de 1517 a 1521 va estar al servei del duc de Nájera, virrei de Navarra, familiar seu.

 

Una greu ferida, provocada en un dels conflictes armats en què va participar, el deixà convalescent. Mentre es refeia, la lectura de llibres de temàtica religiosa li van fer replantejar la vida. Desitjós de fer vida penitent, va iniciar un pelegrinatge que l’havia de dur a Terra Santa. A Montserrat s’hi està la nit de 24 al 25 de març de 1522 que aprofita per fer una confessió general i per lliurar les armes i la seva vestimenta de soldat a la Mare de Déu. El mateix 25 de març va arribar a Manresa on va fer estada fins al 17 o 18 de febrer de 1523 en espera de poder anar a Barcelona; sembla que les portes de la ciutat estaven tancades a causa d’un brot epidèmic.  A la capital del Bages va fer vida penitent vivint, una llarga temporada, en una balma natural, on començaria a redactar una de les seves obres cabdals, els Exercicis Espirituals. Finalment, es va poder embarcar al port barceloní cap a Jerusalem tot passant per Roma, Venècia i Xipre.

 

A Terra Santa va fer una curta estada i va retornar a Barcelona amb la intenció de reforçar la seva formació. Entre 1524 i 1526, estudià gramàtica; posteriorment, a Alcalà de Henares i Salamanca, s’instruí en arts. El 1527, després de diversos afers que el porten a presó, va viatjar a París on es va llicenciar en arts i, després, va iniciar els estudis en Teologia. D’aquesta temporada, juntament amb un grup de companys, va sorgir la idea de fundar la Companyia de Jesús. A Venècia, el 1537, va ser ordenat sacerdot i va dir la seva primera missa a Santa Maria Major de Roma.

 

L’any 1540, mitjançant la butlla Reginae Militantis Ecclesiae del papa Pau III, i el 1550, amb la butlla Exposcit debitum de Juli III, va restar aprovada la Companyia de Jesús. Ignasi en va ser elegit el primer Superior General. El 1548 es van editar els Exercicis Espirituals i el 1558 ho van fer les Constitutiones. Ambdós documents oferien la referència espiritual i organitzativa ala nou orde que plantejava un quart vot (a més dels de pobresa, castedat i obediència) sobre l’absoluta submissió a l’autoritat papal.

 

En morir Ignasi, el 1556, hi havia dues cases, a Roma i Coïmbra, quaranta-vuit col·legis on s’impartia la formació superior per als jesuïtes que arribaven al miler escampats en dotze províncies.

 

Tant se’l representa vestit amb sotana i un manteu negre propi dels sacerdots, i faixa del mateix color com amb la vestimenta pròpia de l’exercici del culte, com una casulla, l’alba o el maniple. Al pit pot dur  el cor abrandat o les lletres JHS, voltades de raigs, en referència al nom de Jesucrist i, per extensió, al nom i logotip de la seva orde. Pel fet de ser fundador, pot dur un bastó amb doble travesser així com l’estendard amb el nom de Crist. El pot acompanyar un llibre en referència a les seves obres.

 

Se’l presenta escrivint els seus Exercicis Espirituals a la Santa Cova de Manresa o en l’episodi en què es recupera d’un malaltia a l’habitació de la casa Amigant i envoltat per la família que en tenia cura.

 

La seva festa se celebra el 31 de juliol. Va ser beatificat el 27 de juliol de 1609 pel papa Pau V i canonitzat el 12 de març de 1622 per Gregori XV.

 

L’estada del pelegrí Ignasi a Manresa va durar prop d’onze mesos i la ciutat n’ha fet memòria a partir de diversos espais i edificis urbans. La cova, coneguda com la Santa Cova o coveta, és la balma natural formada per l’aigua del Cardener en la falda del Puig de Sant Bartomeu o de les Codines. El sant s’hi retirava i la tradició hi situa la que va concebre els seus Exercicis Espirituals. A partir del segle XVII, al damunt i al seu voltant, es van construir diversos edificis: l’avantcova, l’església amb façana i interior barroc, una residència i una casa d’exercicis que són un dels principals centres de l’orde jesuïta al món.

gallery/dsc04017
gallery/dsc02571
gallery/dsc04038
gallery/dsc02559
gallery/dsc02562