DULIA

Web de Joan Arimany i Juventeny

Sants tradicionals

 

Els sants tradicionals formen part de l’àmbit català per raons ben diverses. La tradició popular, en allò que es refereix a la religiositat, ha establert conscientment una veritat perdurable a partir de creences i conceptes generats per l’imaginari col·lectiu i que s’han consolidat amb el pas del temps a causa de la seva repetició i transmissió. És a dir, allò que per uns va ser concebut, per una altra generació va passar a ser probable, per la següent va esdevenir certesa i, per una posterior, restà immutable. Aquest procés, propi del fet cultural, ha impregnat la cosmologia dels sants.

Són considerats santes i sants tradicionals, aquelles i  aquells que han rebut devoció especial, es podria dir que singular. A vegades, prescindint de l’autenticitat de les seves biografies. Per la seva rellevància simbòlica, se’ls ha volgut atribuir un origen català o s’ha considerat que, temporalment, Catalunya havia estat la seva pàtria. En aquest cas, pel fet de tractar d’un aspecte íntimament lligat a la religiositat, s’ha entès el país en un sentit ampli, incloent els territoris que en algun moment històric han tingut dependència diocesana catalana. Igualment, s’ha incorporat el nom que havia estat reverenciat en època anterior a la distinció dels processos de beatificació i canonització i quan els termes sant i beat eren sinònim de persona venerable. I per facilitar la lectura, en aquells casos de sants que formen part d’un mateix grup, han estat reproduïdes de nou les biografies, malgrat el risc de semblar una repetició. De la mateixa forma, en alta freqüència es donen situacions semblants i repeteixen uns mateixos personatges generalment de l’esfera pagana. Es deu al fet que la tradició ha utilitzat determinats models narratius i els ha incorporat a diverses hagiografies.

En aquests casos, les relíquies assumien un paper fonamental ja que van esdevenir l’única constància física d’alguns sants, fins i tot d’aquells que havien estat producte de la tradició i imaginari populars. La presència de les restes i, naturalment, la devoció sorgida al seu voltant van adquirir una funció social quan els sants esdevenien titulars parroquials o patrons de pobles o ciutats.

gallery/2010 07 22 segon aplec goigistic_0130