La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Commemoració de la segona translació de Santa Eulàlia

La possessió d’unes relíquies o d’un cos sant ha estat un fet de gran valor per a catedrals, monestirs i parròquies. La proximitat física –i per descomptat la presència espiritual- de les restes sacres, suposava un reforç de l’autoritat eclesiàstica i un estímul per a l’autoestima de la comunitat. No ha de sorprendre, per tant, que durant molts segles, qualsevol succés que en fes referència quedava integrat el l’imaginari col·lectiu; quan aquest fet s’esqueia en una data determinada i tenia un caràcter extraordinari, també quedava plasmat en el calendari festiu. Eren commemorades les troballes, miraculoses o no, de les relíquies, la seva arribada a la ciutat o, simplement, el seu trasllat. La festa de la segona translació del cos de santa Eulàlia, celebrada al voltant del 10 de juliol, és un clar exemple d’aquest darrer cas.

L’any 1339, un cop enllestides les obres de la cripta de la catedral gòtica de Barcelona, es va celebrar amb gran magnificència el trasllat de les restes de la màrtir barcelonina. Les més altres personalitats de l’alta i baixa noblesa, del clergat i d’altres personalitats de l’època. Eren presidides per Pere III el Cerimoniós, rei d’Aragó, i Jaume III, rei de Mallorca, així com de les seves corresponents esposes Maria de Navarra i Constança d’Aragó. Els acompanyaven Arnau, arquebisbe de Tarragona, i fra Ferrer, bisbe de Barcelona, entre d’altres. La imponent processó va transcórrer pels carrers més cèntrics de la ciutat, tot fent ofici solemne a l temple de Santa Maria del Mar i retorn a la Seu catedralícia.

L’esdeveniment fou recollir en diversos formats. El que ara es recorda, incorporat en les celebracions anuals barcelonines mantingudes durant segles, la documentació guardada a l’Arxiu diocesà que en permet constatar la grandiositat, i per l’obra artística de Lupo di Francesco incorporada a l’obra del sepulcre de la santa i, en concret, als relleus que el clouen.

 

Article publicat a la secció CatCristEstiu de Catalunya Cristiana, núm. 1868, 12 de juliol de 2015

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?