La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Dormir més que la Mare de Déu d’agost

(Article publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1820, 10 d’agost de 2014, p. 17)

El 15 d’agost és la festivitat de l’Assumpció o, anomenada també, la Dormició de la Mare de Déu. En aquesta data es commemora el trasllat al cel de l’ànima i el cos de la Mare de Déu en finalitzar els seus dies de vida terrenal. Malgrat que el dogma no va ser reconegut fins a la constitució apostòlica Munificentissimus Deus de Pius XII, l’1 de novembre de 1950, la creença popular era molt estesa, especialment al nostre país.

La celebració, com constata Joan Bellavista al Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, ja consta en els sacramentaris de Vic i Ripoll de mitjan segle XI; igualment, recullen diverses representacions artístiques medievals.

De les expressions plàstiques relacionades amb l’Assumpció, més recents i esteses de la religiositat popular catalana, cal comptar amb l’anomenat Llit de la Mare de Déu. Joan Soler afirma que aquesta construcció temporal, situada al bell mig dels temples parroquials, representava un llit on se situava una imatge jacent de la Mare de Déu sobre un cadafal guarnit i envoltat de teles, i altres elements ornamentals entre els quals hi solia figurar la imatge d’un o diversos àngels. En algun lloc prenia també el nom de la ‘Mare de Déu Morta’ o ‘del Llit’.
La presència d’aquesta construcció havia generat diverses dites en les poblacions on s’instal·lava. Josep M. Gasol al seu Calendari folklòric manlleuenc diu que “era tanta la fastuositat d’aquest llit-altar que s’ha pervingut un adagi que diu: anar enflocat com el llit de la Mare de Déu”; així es transmetia o descrivia quan algú es cobria excessivament de roba o s’envoltava de grans ornaments. Gasol afegia que respecte la llarga presència d’aquesta instal·lació, tota una vuitada dins l’edifici de l’església i al mig de la nau, n’havia sorgit una altra dita que se solia aplicar a algú que no s’acabava d’aixecar del llit: “Dormiries més que la Mare de Déu d’agost.
La tradició del Llit de la Mare de Déu va perdurar respecte aquesta instal·lació episòdica dins els temples en ple agost, en la majoria de llocs, fins a la Guerra Civil espanyola. En alguns es va intentar recuperar per la postguerra però no va passar de ser una manifestació de poca durada. 

És moment, sobretot, de festes majors. Nombroses poblacions catalanes, que tenen Maria com a titular de la seva parròquia, li dediquen les principals celebracions anuals, antany molt amarades de sentiment pietós i actualment vinculades, especialment, a les expressions lúdiques.

 

Peu d’il·lustració: Gravat de Torner per a uns goigs de la basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona del segle XIX

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?