La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El Novenari de les ànimes: el llarg prec col·lectiu per salvar pecadors

La condició humana està subjecte, inevitablement, a la mort. La finalització del procés vital, però, ha estat matisat segons quina sigui la religió en què cadascuna i cadascú manté la fe. Així, la preferència de les grans religions majoritàries, ofereixen la possibilitat de creure en un estat més enllà posterior a la mort física. La major o menor fortuna d’aquest futur post mortal dependrà, en qualsevol cas, de les accions comeses en vida.
La religió catòlica, Joan Soler anomena els diferents llocs on van les ànimes dels difunts: “(...) si els sants van de dret al Cel i els malvats s’enfonsen a l’Infern, les ànimes del comú dels mortals han de passar diversos estadis successius, pel fet de tenir encara pecats venials per expiar i deutes per saldar”.[1] El lloc on es passa aquesta purificació és l’anomenat Purgatori. Diu Antoni Pladevall, a la Gran Enciclopèdia Catalana, que el Purgatori és: “Segons la teologia catòlica, lloc o estat d'expiació temporal, en el qual les ànimes dels justs, morts en estat de gràcia, però no ben nets encara de les culpes venials o de les penes per culpes mortals ja perdonades, satisfan abans d'ésser admesos definitivament al cel”.[2] Per la seva banda, Joan Soler el defineix com “una avantsala del Cel, un estadi on “purgar” de forma sofrent –hi ha flames, bé que no pas com les de l’Infern” i que, segons diu, se’ls poden fer més lleugers “amb l’ajut dels vivents a través de misses, sufragis, sacrificis, rosaris, novenes, parenostres, ofrenes o almoines”.[3] Una figura especial per ajudar a accelerar la salvació és la de la Mare de Déu del Carme i, especialment, la possessió del seu escapulari.
És així com es fa necessari que els vius preguin per les ànimes dels morts que encara no han assolit entrar a l’esfera celestial. Es període més indicat per fer-ho és l’anomenat ‘Novenari de les Ànimes’. Joan Soler constata el calendari: “(...) comença el dia dels morts (2 de novembre) i dura els nou vespres següents” .[4] El Dr. Josep M. Gasol, explicava, a mitjan dècada de 1950, que “la costum tan estesa arreu del nostre país, de dedicar uns dies del mes de novembre a la predicació extraordinària i intensiva de la Divina Paraula i sufragis pel bé de les ànimes del Purgatori” i afirmava que la seva durada “té lloc durant nou (o set) dies d’aquest mes de novembre”.[5]
Els temples parroquials es guarnien de manera especial en aquestes diades. Soler esmenta que “damunt l’altar major es guarnia un escenari amb imatges pintades d’ànimes de reis i clergues, rics i pobres de tots els estaments, cremant en el Purgatori; i la Mort dalt d’un corser blanc, amb un rellotge d’arena i una dalla”. Del cas de la decoració de l’església de Santa Maria de Manlleu, fins a la Guerra Civil de 1936, Gasol descriu: “(...)s’hi solia posar una espectacular composició pictòrica, que representava amb varis plans una visió del Purgatori de les beneïdes ànimes detingudes en aqueix lloc d’expiació. Completaven l’escenografia sengles figures d’esquelets, que la gent anomenada basives, per la semblança que hom hi veié algun dia amb un conciutadà, molt sec, que tenia per motiu 'Basiva'. Dir En Basiva ja és a l’església equivalia a dir que ja havia començat o estava per començar el novenari".[6]


[1] Soler i Amigó, Joan. “Ànimes del Purgatori” dins Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 32

[2] Pladevall, Antoni. “Purgatori” dins Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona : Gran Enciclopèdia Catalana, 1988 v. 18, p.467

[3] Soler i Amigó, Joan. “Purgatori” dins Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 609

[4] Soler i Amigó, Joan. “Novenari de les Ànimes” dins Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 33

[5] Gasol, Josep M. (1958). “Calendari folklòric manlleuenc” dins Lletres amicals. Manlleu: cròniques i textos literaris, vol 18. [Sèrie dipositada a la Biblioteca Municipal de Manlleu]

[6] Gasol, ídem

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?