La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Recordant la Festa de l’Exaltació de la Santa Creu, el 14 de setembre

La Creu, símbol indissociable de Jesucrist, té dedicades dues grans festes en el calendari anyal. La primera, el 3 de maig, és la festa de la Invenció de la Santa Creu i commemora la troballa que va fer santa Elena; la segona, el 14 de setembre, és l’Exaltació de la Santa Creu.

Ambdues celebracions tenien un gran valor en el context de la societat agrícola. Entre una i altra, en sortir de missa, el sacerdot s’apropava al pedró que generalment s’alçava a pocs metres i llegia la pàssia. Aquesta lectura, estava composta per cadascuna de les parts de l’Evangeli que recorda la passió i mort de Jesús. Com explica el folklorista Joan Amades, aquesta acció es feia “amb intenció de conjurar les tempestes i torbonades que perjudiquen els camps i els conreus”.[i] Era una extensió de la benedicció del terme, que es feia per la diada de la Santa Creu de maig; especialment, era un record periòdic dels moments intensos d’immediata tamborinada quan calia buscar recer al comunidor per dirigir les pregàries contra les inclemències climatològiques. Es tractava, per tant, d’assegurar el clima més propici per a una bona producció agrícola i la conseqüent collita. I en el quefer quotidià, se substituïa per la dita pregonada davant el temporal: “Sant Marc, santa Creu, santa Bàrbara no ens deixeu!”.

Segons Jean Croisset[ii], la data commemora, de fet, la recuperació de les relíquies de la Veracreu protagonitzada per l’emperador Heracli (~575 – 641) després que haguessin estat en mans del perses comandats pel rei Cosroes II. L’any 615, l’exèrcit d’aquest darrer infidel havia assetjat i capturat Jerusalem, s’havia apropiat la Santa Creu i l’havia portat als seus territoris. Heracli, l’any 628, la va recuperar i la va restituir a Jerusalem en data del 14 de setembre.

Uns goigs[iii] -escrits amb un català evidentment prefabrià- que van ser dedicats a l’Exaltació de la Santa Creu el 1872 reciten, en la seva entrada:

 

“Ja que nostra redempció

Per Cristo en vos fou obrada:

Siau, ó Creu exaltada

De tots ab fè y devoció”.

 

Una estrofa recorda els fets que van generar la celebració:

 

De Cósroas la impietat

Á Persia os portà captiva:

Però sa supèrbia altiva

Tingué un fi molt desatrat:

Aixís tal profanació

Deixà lo cel castigada,

Siau,...

 

I la composició acaba amb la sortida següent:

 

 Ja que ab impia aversió

De alguns sou vos profanada:

Siau en cambi exaltada

Per nostra fiel devoció.

 

Croisset, però, afirma que la festivitat és anterior a la data indicada i ho fa basant-se en els honors que es feien ja en temps de l’emperador Constantí, mitjançant l’acció atribuïda, segons la tradició, a la seva mare santa Helena. I recull, també, les paraules dels Evangelis segons sant Joan en què el mateix Jesús va dir “Cum exaltatus fuero a terra, omnia traham ad meipsum”; és a dir: “I jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi”[iv] així com, en un altre versicle s’hi recull: “Cum exaltaveritis Filium hominis, tunc cognoscetis quia ego sum”; o sigui: “Quan haureu enlairat el Fill de l'home, coneixereu que jo sóc”[v]. S’associa aquesta imatge d’enlairament, “exaltatio”, amb la mateixa acció de la crucifixió.

 

Il·lustracions:

Superior: Estampa dels Gozos en honor de la Exatación de la Santa Cruz. [s. L.]: Kiosco de la Iglesia de Santa Ana [s.d.]

Inferior: Estampa dels Goigs de la Exaltació de la Santa Creu, qual festivitat celebra la Iglesia en lo dia 14 del mes de Setembre. Barcelona: Estam. De Lluís Tasso, 1872

 

Publicat a: Full dominical parròquies de Manlleu, núm 4265, 14 de setembre de 2014, disponible en línia.

 

 

[i] Amades, Joan. Costumari català: el curs de l‘any. Barcelona: Salvat, 1983, vol. 5, p. 100-101

[ii] Croisset, Jean. Año cristiano. Madrid: Viuda de Rodríguez, 1886, vol. 5, p. 350-356

[iii] Goigs de la Exaltació de la Santa Creu, qual festivitat celebra la Iglesia en lo dia 14 del mes de Setembre. Barcelona: Estam. De Lluís Tasso, 1872

[iv] Jn, 12, 32

[v] Jn, 8, 28

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?