La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Guanyar-se el Jubileu de la Porciúncula

La tradició litúrgica de temps enrere aconsellava, en data del 2 d’agost –festivitat de la Mare de Déu dels Àngels-, guanyar-se el Jubileu de la Porciúncula. Era una de tantes ocasions que tenien els fidels per assegurar-se un tros de cel i deixar de banda els pecats comesos durant l’atzarosa vida quotidiana.

La Gran Enciclopèdia Catalana explica que es tracta d’una “indulgencia que hom guanya en la visita a la capella de la Porciúncula, prop d’Assís, on sant Francesc d’Assís establí el primer centre de l’orde franciscà” i afegeix que “testimoniada ja al segle XIII, la indulgencia –atribuïda a Honori III- s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent”.[1] La tradició, d’acord amb la referència esmentada, diu que va ser una petició del mateix sant Francesc, feta el 1216, per tal que, com es feia en d’altres casos, es guanyessin la indulgència plenària els qui assistissin a l’església on va néixer l’orde franciscana. Aquest costum, en el decurs dels temps, es devia estendre per molts llocs de la cristiandat. Dins l’església calia fer les oracions oportunes, confessar els pecats i participar de l’eucaristia.
A Montserrat, aquest privilegi de concedir la indulgència de la Porciúncula li va ser atorgat el 1397. Segons Francesc Xavier Altés, “pel que fa a la primera il·lustració de Llibre Vermell, cal tenir en compte que no encapçala un text de caràcter montserratí, sinó la concessió a Montserrat del jubileu anual de la Porciúncula; per tant, tant podria representar la Mare de Déu de Montserrat, com la Mare de Déu dels Àngels, envoltada de romeus que acuden al seu santuari per lucrar-hi la indulgència.[2]
Joan Amades, de la data del 2 d’agost, diu que del jubileu que es guanyava el 2 d’agost “era conegut pel ‘dia dels perdons’” i resol que “obeeix a una concessió pontifícia especial”.[3] I Valeri Serra i Boldú, en el seu Calendari folklòric d’Urgell, recull la següent narració poètica que fa referència a aquesta indulgència:

A dos d’agost és lo dia
de alegria,
per a tots los pecadors,
estenent-se los favors
de Maria[4]

Dels costum d’aquest dia i del seu seguiment en altra època, diu el Dr. Josep M. Gasol, que en el Manlleu de mitjan segle XX, “ amb motiu d’aquesta diada es guanyen Jubileu visitant l’església parroquial" i específica que "en algun temps era tant el concurs de fidels que acudien a beneficiar-se d’aquesta gràcia espiritual, que calia regular la circulació dels mateixos a la porta del temple mitjançant unes cledes enramades amb boixos ”.[5]
Per tant, arribat el 2 d’agost –festivitat de la Mare de Déu dels Àngels- cal assegurar-se si a la parròquia corresponent, i amb quin procediment, podeu guanyar la indulgència que possiblement obrirà la porta celestial.



[1] “Porciúncula”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 18. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 237

[2] Altés i Aguiló, Francesc X. “La santa imatge de Montserrat i la seva ‘morenor’ a través de la documentació i de la història’. Dins: La imatge de la Mare de Déu de Montserrat. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 2003, p. 119 i 120

[3] Amades, Joan. Costumari català; el curs de l ‘any, volum. IV. Barcelona : Salvat, 1984, pàg. 728

[4] Serra Boldú, Valeri. Calendari folklòric d’Urgell. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1981, p. 212. Disponible en línia a: http://books.google.cat/books?id=TGhKmiQmF3gC&pg=PP4&dq=serra+bold%C3%BA+calendari+urgell&lr=lang_es&hl=es

[5] Gasol, Josep M. “Agost, 2. Mare de Déu dels Àngels. Calendari folklòric manlleuenc”. Dins: Lletres amicals, vol. 18, pàgs. 50 a 135, Manlleu, agost de 1958

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?