La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

L’Axis mundi de Manlleu

Manlleu disposa d’un autèntic Axis mundi. Aquesta expressió s’atribueix a un lloc sagrat on s’interpreta que, en un eix vertical, s’uneixen l’esfera celestial amb la ‘mare terra’. Es tracta, per tant, d’un lloc o espai ben especial en el qual l’ésser humà té contacte amb el seu esperit més bàsic, sorgit de les profunditats del planeta, i el connecta amb el seu esperit més elevat, dirigit a la comprensió de la divinitat omnipotent. El nostre Axis mundi local és, sens dubte, la Font de la Mare de Déu.

L’any 1718, just després de la Guerra de Successió, el nucli antic de Manlleu es refeia i ja havia crescut cap a ponent ocupant l’espai de l’actual plaça de Dalt Vila. Les intervencions urbanístiques comportaven que l’antiga font situada davant mateix de l’església de Santa Maria esdevingués un pou amb aigua de dificultosa extracció. La corda i la corriola s’havien convertit el mitjà per captar el preuat líquid que sadollava tota la població. Aleshores es va comprovar que esdevenia un exercici físic dificultós i que necessitava d’un gran esforç. Segons les referències que ens han arribat, el Comú de Manlleu va demanar al marquès d’Aitona –propietari dels drets i dels terrenys- de canalitzar l’aigua amb una mina o conducció subterrània fins a lloc més propici i avinent. És així com el 1722 es va inaugurar un templet per on, mitjançant les diferents obertures, rajava l’aigua necessària per a la vida quotidiana del veïnat.

La gent del Manlleu d’aleshores va tenir el pensament, ben propi de la religiositat de l’època, de posar tan bell i necessari espai sota l’advocació d’una Mare de Déu. I, en una fornícula ben barroca, van situar-hi una imatge mariana. Des d’aleshores l’indret es coneix com la Font de la Mare de Déu i, l’escultura, com la Mare de Déu de la Font. I amb aquest gest, amb tota la voluntat o lliurant-se a la tradició, es va crear aquest Axis mundi. Pels brocs metàl·lics o per la fabulosa i pètria boca del lleó que fa de sobreeixidor, el fil conductor de les dues dimensions sobrehumanes, la terrenal i la celeste, s’esmuny avall i amunt proporcionant l’equilibri necessari per al benestar de la comunitat.

Un temps després, però, la mateixa Font de la Mare de Déu va esdevenir el punt d’intersecció d’un doble eix. A l’Axis mundi vertical se li sumava un eix horitzontal adreçat a enllaçar el passat del Manlleu antic i medieval, el Dalt Vila, amb el Manlleu del futur de la prosperitat industrial, el Baix Vila, que s’estendria fins al riu Ter.

El fet i el lloc no podien passar desapercebuts, ni molt menys, i van ser correspostos amb una festa celebrada dins l’octava de Corpus. Aquesta manifestació de pietat popular, de devoció modesta però carregada d’emotivitat, s’esdevé any rere any des del segle XIX sinó d’abans. Una tarda de diumenge, posterior a Corpus,  s’arremolinen al voltant de la font les veïnes i els veïns que encara senten dins seu l’esperit d’aquella aigua que originada a les profunditats. Mentre, adrecen la mirada vers la imatge de Maria que els observa complaguda i li canten els harmoniosos goigs que diuen: “Puix Manlleu us correspon, i a l’entorn de Vos s’apila, emprareu tota la vila, Mare de Déu de la Font”.

Just llavors, quan són dites aquestes paraules, en el més profund i en el més eteri, es copsa l’estremir de les dues esferes oposades que es toquen, només, en un punt de Manlleu: la Font de la Mare de Déu.

Publicat a El 9 Nou el 5 de juny de 2015

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?