La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La festa de la Candelera, antecedents i significats

L’Església recorda, el 2 de febrer de cada any, la Festa de la Presentació del Senyor i de la Purificació de Maria; la primera es deu a l’espera dels quaranta dies que va caldre, d’acord amb la llei jueva, abans no es fes la presentació de Jesús al Temple de Jerusalem; la segona es refereix a la quarantena que havien d’esperar les parteres abans de ser considerades pures. Joan Soler explica que “d’aquest ritu de ‘purificació’ de la Mare de Déu deriva el de l’anada a l’església de les parteres per ser purificades i presentar-hi el nadó; el període es va anar escurçant, com diu el mateix Soler, “ja que una mare no podia sortir de casa fins a haver complert aquest ritual, conegut com la ‘sortida de missa’ (1)”.
Aquestes dues raons, presentació i purificació, sembla que van decidir, oficialment, que la Candelera s’escaigui, justament, quaranta dies després de Nadal. La seva institució es deu al papa Gelasi el 496 i va ser reafirmada per Sant Gregori el Magne, que va ocupar la màxima dignitat pontifica durant el segle VI (2). La connotacions del moment de l’any, però, són més profundes. Josefina Roma, en fer-hi referència, relata com “el simbolisme atapeït d’aquests dies apareix assenyalat per tres característiques que s’imbriquen les unes en les altres: primerament, l’obertura d’un temps còsmic de guiatge i relació amb els difunts; després, la cresta entre l’hivern i la primavera, que dóna lloc a les festes del Carnaval i que, entre d’altres, genera ritus de fecunditat; i finalment, com a tret típic del Carnaval, la inversió del poder i la seva crítica, que porta el protagonisme a un sector marginat de la societat (3)”. Aquests tres elements tenien el seu màxim protagonisme en tres festes pròpies dels romans, celebrades el voltant del mes de febrer, i que la Candelera, precisament, va pretendre substituir. L'enciclopèdia Tradicionari (4) ens parla de les ‘Parentalia’ que “s’esqueien al començament de febrer i eren dedicades als difunts: la gent visitava els cementiris tot portant aliments, vi i candeles enceses a les tombes”; de les ‘Matronalia’, “dedicades a Juno, deessa dels parts”; i les ‘Lupercalia’ que “eren ritus pastorals de preservació dels ramats contra els llops i de fecundació del bestiar i de les dones”.
La presència de les candeles, de les quals aquesta data va prendre el nom, prové d’aquestes festes romanes, com en el cas concret de les ‘Parentalia’. La presència de candeles es va conservar en les processons que, justament en el dia de la “purificació”, com diu Josefina Roma, van prendre una nova significació: “La llum nova de Jesucrist (5)”. O com, segons Aureli Capmany, “la blancor de la cera simbolitzava el cos de Crist; el ble, l’ànima càndida i innocentíssima del bon Jesús, i la llum, la Divinitat (6)”. Així, aquestes candeles degudament beneïdes, segons Joan Soler a la seva Enciclopèdia de la fantasia popular catalana, “es guardaven per encendre-les en cas de tempestes, perill de mort, agonia i parts; i es posava cera de la candela beneïda a les creus per Sant Pere Màrtir, i a les criatures, per guarir el restrenyiment (7)”.

Fa un quant temps, la Candelera representava la definitiva finalització del cicle nadalenc i era el dia de desmuntar els pessebres. El refranyer català recull aquest caràcter de cloenda quan diu, segons la versió: “Sant Sebastià, les festes va acabar, menys la Candelera que li va al darrere”. Igualment és una data important meteorològicament per saber si s’acosta el bon temps: “Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu...".

 

 

Notes:

1 “Candelera”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 111
2 Capmany, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. Barcelona : Laia, 1982, v. 3, p. 13
3 Roma, Josefina. Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular: Alta Fulla, 1989, p. 149
4 Carrera, M; Cubillos, J; Orriols, X; Palomar, S; Soler, J. “La Candelera riu, la Candelera plora.”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, v. 5, p. 160
5 Roma, Josefina. Calendari de festes... [op. cit.]
6 Capmany, Aureli. Calendari de llegendes... [op. cit.] , p. 14
7 Soler, J. Enciclopèdia de la... [op. cit.]

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?