La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La festa de la Font de la Mare de Déu de Manlleu

Aquest diumenge, tradicionalment el que s’escau dins l’octava de Corpus, se celebra la Festa de la Font de la Mare de Déu a Manlleu. Aquesta manifestació de devoció popular, nascuda al segle XIX o abans, segueix ben viva gràcies a l’esforç del veïnat, especialment de les veïnes del carrer de la Font.

Com és tradicional, a les 10 del matí, se li dedicarà la missa oficiada a l’església parroquial de Santa Maria. A les 5 de la tarda, davant mateix del templet que acull la font, es resarà el Rosari i, posteriorment, es cantaran els goigs estrenats l’any 1929 i originals dels sacerdots manlleuencs Joan Puntí i Collell, la lletra, i Ferran Gorchs i Rabat, la melodia. Finalment, es convidarà amb un berenar a tots els assistents.

El melic de la devoció popular manlleuenca

Al bell mig de Manlleu, entre els barris de Dalt i Baix Vila, es pot contemplar una marededéu. Està situada en una cova artificial dins una fornícula barroca acabades de construir el 1722 i presideix una font, la principal de la ciutat, que s’anomena Font de la Mare de Déu. Si tothom considera que la muntanya de Montserrat és el melic de la devoció popular catalana, tampoc ningú dubta que la Font de la Mare de Déu és el melic de la devoció popular de Manlleu.

Dels seus dolls en rajava l’aigua que, antigament, era extreta d’un pou situat davant mateix de l’església de Santa Maria i de la Casa del Comú de Manlleu. És conduïda per una centenària mina construïda amb parets de còdols de riu d’uns 56 metres de llargada. Avui, la desapareguda deu és recordada per una placa metàl·lica sobre l’enllosat de la plaça de Crist Rei. Actualment, però, l’aigua prové directament de la xarxa pública.
El viatger Francisco de Zamora en els seus escrits descriptius del Manlleu de finals del segle XVIII esmenta textualment que: “Hay también una fuente hecha pocos años hace por medio de una mina que extrae el agua de uno de los pozos antiguos més elevados: tiene tres caños, es buena agua, hay su abrevador, y el sobrante pasa por medio de la calle, de donde la toman para regar las huertas”.
La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font és molt antiga i sempre ha estat molt intensa. A mitjan segle XIX, estava envoltada de retaules i altres ofrenes de devots, però el bisbe de Vic els va fer retirar per considerar-los poc apropiats per a aquell lloc.

La imatge i la font han viscut diversos episodis que cal destacar. El dia 28 de març de 1935 la imatge va ser apedregada per un jove manlleuenc i en va destrossar la cara de la Verge i el braç del nen Jesús. Les obres de restauració es van donar per finalitzades per la Festa Major, el 15 d’agost, d’aquell mateix any. La font també va ser víctima dels temps polítics: el 1936, iniciada la Guerra Civil, fou destruïda la imatge. Aleshores es va acordar canviar-ne el nom pel de “Font de la Igualtat”.
Un cop finalitzada la guerra, un devot manlleuenc va iniciar una subscripció per reconstruir-la novament. Va fer-se una nova imatge de pedra, obra de l’escultor Pere Puntí, reproducció de l’antiga. Per fer aquesta reproducció es va aprofitar el bloc de pedra conservat de la figura de Sant Bernat Calbó que, en els primers dies de la Guerra Civil, havien estimbat de la part alta de la façana de la catedral de Vic. La reposició es va fer l’1 de setembre de 1940.
El 15 d’agost de 1971, es va inaugurar la reforma de l’entorn de la font i es van canviar les rajoles que en decoraven el frontal. Les antigues estaven molt malmeses, s’havien col·locat al segle XIX i eren d’una gran senzillesa. Les noves van ser obra del ceramista barceloní Joan Vicens, amb dibuix de Francesc d’A. Pujol i Escalé, on consta un fragment dels goigs escrits l’any 1929.
Del manteniment i l’ornamentació se n’ocupa fidelment el veïnat del carrer, especialment  un grup de veïnes tradicionalment conegudes com les “pabordesses de la font”. Anualment organitzen la seva festa, que ja se celebrava a finals del segle XIX, el diumenge que s’escau dins l’octava de Corpus. Al matí es diu una missa a l’església de Santa Maria i a la tarda es resa el rosari, es canten els goigs i es fa un bon berenar.

 

Els goigs a la Mare de Déu de la Font

Un testimoni ben evident de la devoció manlleuenca per aquesta marededéu són les diferents edicions de goigs que s’han imprès. L’any 1850, el Dr. Ramon Andreu, fill de Manlleu, va escriure els primers i dels quals en queden poquíssims exemplars. La seva entrada deia:

 

Cantarém Verge Sagrada

suplicant quens perdonéu

de la Font sou nomenada

amparo de tot Manlleu.


El 2 de juny de 1929 es van estrenar uns goigs nous que actualment encara es canten. La lletra havia estat escrita pel sacerdot manlleuenc, mossèn Joan Puntí i Collell, fill de la pabordessa o administradora de la font d’aleshores, Quima Collell, amb música de mossèn Ferran i Gorchs, també manlleuenc, que fou organista de l’església de Santa Maria de Mataró. En aquella ocasió, foren cantats per un grup de nens dirigits per Mossèn Josep Aulet.

Des d’aleshores, ressona el cant que diu:

 

Puix Manlleu us correspon

i a l’entorn de vos s’apila:

Empareu tota la vila

Mare de Déu de la Font

 

La darrera reedició, presentada en la festa de l'any 2013, escampa la devoció per la Mare de Déu de la Font per tots els Països Catalans. L’Associació d’Amics dels Goigs de Barcelona, els va difondre mitjançant els seus socis repartits per tota la geografia cultural catalana. La tradició pietosa més manlleuenca haurà tingut, cal esperar, un gran ressò.

Escolteu la melodia dels goigs i vegeu imatges històriques de la Font de la Mare de Déu clicant la imatge inferior:

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?