La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La materialització d’una devoció mariana: la ‘Medalla Miraculosa’

Medalla miraculosa és el nom que rep la peça de metall de forma ovalada, que es pot dur penjada, i que molta gent té al fons d’algun calaix sense conèixer a qui ni a què està dedicada. És un cas paradigmàtic de materialització de la devoció mariana que té 184 anys d’història. El 27 de novembre és el dia dedicat a la festa de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa.
La història d’aquesta medalla s’inicia amb les visions que va tenir, respecte la Verge Maria, la religiosa francesa Caterina Labouré. Va ser, precisament, un 27 de novembre de 1830, que Caterina va tenir les visions en què, segons les explicacions que en va donar posteriorment, la Mare de Déu li donava les indicacions precises per elaborar una medalla i a més de profecies de futur. És així com, a partir de les seves indicacions es va elaborar aquesta peça metàl·lica que conté símbols a les dues cares.
A l’anvers apareix la figura de la Mare de Déu amb els braços oberts i els peus sobre una esfera que simbolitza del món, escenificant la seva capacitat redemptora sobre els seus habitants. Precisament cap el món irradia uns raigs que escenifiquen com vessa la seva gràcia. El conjunt és emmarcat, resseguint la forma oval de la medalla amb la següent inscripció: “Oh Maria concebuda sense pecat, pregueu per nosaltres que recorrem a Vós”.
La simbologia del revers és més críptica. Apareix el monograma de Maria, una gran ‘M’ en posició central, travessada per una barra que sosté una creu. Des del punt de vista religiós, aquest símbol significa la presència i participació de la Verge en la passió de Crist. Sota mateix hi ha dos cors: el de l’esquerra està coronat d’espines, i es refereix a Jesucrist, i el de la dreta és el de la Verge, travessat per una espasa en referència a una profecia que apareix als evangelis (1). Finalment, en aquesta cara de la medalla hi consten dotze estrelles en referència a una frase de l’Apocalipsi (2).
A partir de la difusió d’aquestes revelacions, el 1832 es van encunyar les primeres medalles que va rebre un gran impuls en aquella època de diverses aparicions marianes i l’aprovació del dogma de la Immaculada Concepció. El papa Lleó XIII, que va ocupar el càrrec entre 1878 i 1903, va aprovar la institució de la festa de la Mare de Déu de la Medalla miraculosa, el 27 de novembre, i el papa Pius X, el 1909, va confirmar els estatuts de l’Associació de la Immaculada Concepció de la Sagrada Medalla, coneguda com Associació de la Medalla Miraculosa, establerta a moltes diòcesis de territori espanyol.
La devoció a la Mare de Déu Miraculosa potser no està tan arrelada a Catalunya com a d’altres territoris de la Península Ibèrica però sí que hi ha alguns testimonis que mostren com aquesta advocació mariana és venerada. Hi ha un “goigs en lloança a la Verge Miraculosa que es venera en el seu pedronet en el terme parroquial de Sant Vicenç de Torelló”, a la comarca d’Osona, que diuen:

“Qui vesteix vostra medalla
ni la mort ni l’infern tem,
vostre ajut del cel davalla
en aquell moment suprem.
Vetlli nostra capçalera
vostre esguard sempre amorós.
Puix sou Vós la Mitjancera
del Bon Déu Totpoderós.”

A Barcelona existeix la parròquia de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa al carrer de Consell de Cent. El seu espai web recorda que “va ser erigida el 25 de gener de 1932 i inaugurada el 28 de febrer del mateix any pel bisbe Manuel Irurita segregant-se de les parròquies de Sant Josep Oriol i Sant Àngel Custodi d’Hostafrancs”. Així mateix, hi ha altres temples catalans on la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa hi té un espai i és objecte de devoció. A l’església de la Caritat d’Olot , per exemple, se li diu una novena preparatòria per a la festivitat. I no cal oblidar el pedronet que es troba a Sant Vicenç de Torelló del qual s’exposen i s’han esmentat els goigs.


A la xarxa, però, la devoció a la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa és molt present. Compta amb diverses webs de diversos orígens com fidels de Veneçuela, les Siervas de los Corazones Traspasados de Jesús y María (3) i d’altres que es poden localitzar amb qualsevol cercador.

 

Notes:

1 Lc 2 : 35 El vell Simeó li va profetitzar a Maria que “i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima...”
2 Ap 12: 1 I es veié un gran prodigi alo cel: una dona vestida de sol, amb la lluna sota els peus, i sobre el cap una corona de dotze estrelles”
3 Nuestra Señora de las Gracias apariciones de la Virgen Maria a santa Catalina Laboure y la Medalla Milagrosa [en línia] Siervas de los Corazones Traspasados de Jesús y de María [Consulta: 26 de novembre de 2008] Disponible a: http://www.corazones.org/maria/medalla_milagrosa.htm

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?