La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La Mare de Déu del Miracle, la primera aparició mariana de Catalunya

El santuari de la Mare de Déu del Miracle, al municipi del Riner (Solsonès), acull el primer lloc on va succeir una aparició mariana a Catalunya: era el dijous 3 d’agost de 1458.

L’escena va tenir lloc en un episodi epidèmic de pesta bubònica. Joan Cirosa, cap de família de la masia del mateix nom, havia anat a l’enterrament d’una nena veïna que havia mort de la malaltia contagiosa; mentre, la seva muller i els seus dos fills, pasturaven amb el ramat.

La narració[1] explica que, al captard d’aquell dia, Constança, mestressa de la Cirosa, i els dos nens, el petit Jaume o Jaumet i el major, Celdoni, es trobaven al descampat tot recollint el bestiar per manar-lo a casa.

Celdoni, en voler fer tornar les mules i en arribar al prat de Bassadòria, va contemplar com se li apareixia la figura d’un infant, agenollat i amb una creu a les mans, cobert amb una manta de color grana que la cobria fons a terra. Espantant, va  fer-lo cercar a la seva mare que, interrogant-lo, es va apropar al lloc indicat sense arribar-hi. No hi va veure res d’extraordinari.

Poc temps després, però, Jaumet va anar al prat per acabar d’aplegar el ramat. Allà, es va trobar una nena amb rossa cabellera, agenollada al costat d’un ginebró i coberta per una manta vermella i aguantant una creu sobre la seva espatlla. Aquesta, l’encomanà adreçar-se a la gent del veïnat perquè fes processos i tornés a ser devota i creient. Posteriorment, li donà la creu i, prenent-li, va desaparèixer prop de l’alzinar de Dòria.

Pocs dies després, Jaumet s’encomanà de la malaltia i va restar al llit. El metge de sant Just d’Ardèvol, Pere dels Ots, avisat per una veu misteriosa, s’acostà a la Cirosa per assistir-lo i de la seva veu va escoltar el relat fantàstic.


En fer córrer la veu, una delegació civil i eclesiàstica va procurar recollir els fets. Els testimonis, juntament amb Jaume ja moribund, foren els pares, el germà i el metge. D’ells perdura el relat precís de la celestial trobada.

El lloc de l’aparició va esdevenir espai de culte. En al punt de la primera visió que va tenir Celdoni, es va aixecar una creu de pedra; de forma semblant, cent anys després se n’alçava una a una 150 metres, al lloc de la desaparició, on el 1600 es va construir una modesta capella. Molt aviat, des del Vaticà se li van atorgar indulgències als pelegrins del Miracle.[2]

Davant mateix de la Creu de l’Aparició es va  edificar un santuari que mirava, precisament, a ponent (cap on s’havia dirigit la figura). Aquest primer temple, ja insuficient de 1530, seria ampliat i finalment reformat a mitjan segle XVI amb un canvi d’orientació vers llevant. D’aquest se’n conserven ben poques restes entre les quals cal destacar el retaule gòtic. A l’esdevenir el segle XVII, la fama del santuari va créixer en tal mesura que va caldre un temple de majors proporcions que, dissortadament, resta inacabat. Sortosament, s’hi pot admirar una de les joies escultòriques del barroc català en la forma d’una majestuós retaule, obra de Carles Morató.

William A. Christian Jr. [3] afirma que es tracta de la primera aparició documental registrada al nostre país i el recull la transcripció dels testimonis fent-ne un curós anàlisi. L’autor es pregunta: “Seria per casualitat que Celdoni i Jaume veiessin una deessa nena el mateix dia que el seu pare va anar a l’enterrament de la filla d’un veí, morta per la pesta, una nena de devien conèixer?”. Així mateix, Christian constata la semblança de la narració amb d’altres de semblant tipologia, ocorregudes en els segles de la baixa edat mitjana i l’edat moderna sense oblidar que es reproduirien molt posteriorment a les poblacions franceses de la Saleta, el 19 de setembre de 1846, a Lourdes el 1858, i la localitat portuguesa de Fàtima, el 1917.

El santuari del Miracle, administrat per la comunitat benedictina de Montserrat, és un redós de pau, tranquil·litat i devoció que ningú s’hauria de perdre.

[1] Barraut, Cebrià. Santa Maria del Miracle. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, p. 16-25

[2] Camós, Narciso. Jardín de María. Barcelona: Orbis, 1949, p. 441-442

[3] Cristian Jr., William A. Apariciones en Castilla y Cataluña (siglos XIV-XVI). Madrid: Nerea, 1990, p.154-173

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?