La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Recordant la segona translació del cos de sant Sever a Barcelona

 

Els calendaris catalans del segle XIX contenen diversitat de festes de les quals ja se’n fa memòria. Al costat del santoral propi, d’aquelles celebracions dedicades als sants, les santes i advocacions marianes, entre d’altres motius de devoció destaquen les Festes de la translació de relíquies.

Aquestes celebracions commemoraven la data del calendari en la qual s’havia fet el trasllat de relíquies sagrades, generalment, cap als seus llocs de culte. Aquest esdeveniment, que havia tingut una data concreta, solia quedar fixada en un moment del calendari anyal seguit per la ciutat o diòcesi amb tanta força que, en casos, passava a ser la Festa major. És el cas, per exemple, de Manresa o Camprodon, per citar dos llocs.

En la figura de sant Sever es barregen dos personatges, ambdós amb càrrec de bisbe de Barcelona. El primer, suposat màrtir de l’època de l’emperador Dioclecià (principi del segle IV), va morir d’un clau al cap a la zona de Sant Cugat del Vallès quan fugia dels seus perseguidors; pel camí es va trobar amb sant Medir quan feia faves i que també va ser objecte de les armes paganes. El segon, veritable prelat barceloní, va ocupar el càrrec entre el 615 i el 633 essent imposat pel rei Sisebut.[i] La tradició va prendre força i va fondre els dos personatges, donant preferència al relat més fabulós, redactant unes actes de martiri i situant el cos del bisbe al monestir vallesà on l’haurien enterrat els cristians de la zona.

La primera translació del cos hauria tingut lloc abans de l’any 1079 quan s’hauria traslladat al monestir de Sant Cugat del Vallès després d’haver estat descobert en una església abandonada des de la invasió sarraïna.[ii] D’aquesta presència de relíquies de sant Sever ja n’hi ha testimoni en el document de consagració de l’altar de santa Maria, situat en el cenobi vallesà, on es diu que s’hi van dipositar relíquies, emntre d’altres, del sant: “...in eodem altare reliquias sanctorum martyrum Cucuphatis et Severi...”; o sigui:..en el mateix altar, relíquies dels sants màrtirs Cugat i Sever...”.[iii]

La segona translació, es commemorava a la diòcesi de Barcelona, en el darrer diumenge de juliol o primer d’agost. Realment, però, va tenir lloc el 3 d’agost de 1405. El cos del sant es va conduir fins a la catedral de Barcelona. Aquest viatge pòstum es va deure a la intercessió del suposat bisbe màrtir davant els precs del rei Martí I l’Humà quan li havien de tallar una cama. El monarca, en agraïment i amb el desig de tenir el seu sant protector més a prop i per la seva major glòria, va procurar que el papa Benet XIII concedís el trasllat Així, diuen les cròniques que els delegats del rei es van personar al monestir de Sant Cugat i allà se’ls va obrir l’arca de plata, amb dues més a l’interior de diferents materials, on reposaven les restes. En van extreure un os de l’anca, cinc dents, un queixal amb un bocí de galta, una peça del crani i nou claus de ferro (que havien estat, suposadament, l’arma que l’havia mort).

Les relíquies es van dipositar en un arqueta i, en acurada processó encapçalada pel rei, van ser conduïdes fins a la catedral de Barcelona. Segons afirma Joan Valero, basant-se en Chroniques de Espanya de Pere Miquel Carbonell, d’inicis del segle XVI, la processó fou tan solemne que es prolongà durant dues jornades.[iv]

Hi ha diverses representacions d’aquest esdeveniment que, pel seu ressò, devia gaudir d’una gran majestuositat. Una d’aquestes és a la capella del mateix sant Sever de la seu de Barcelona, la primera que pertant al mur transversal esquerre de l’edifici. S’hi pot veure el retaule barroc realitzat per Francesc Santacruz, cap al 1683, construït per Jacint Trulls, i Agustí Llinars segons indicacions de Pere Serra i , posteriorment, daurat per Par Llorens (5).[v] Està compost per tres cossos amb tres carrers i la predel·la. A la part central d’aquesta predel·la, sota mateix de la figura del bisbe, hi és representat el trasllat del cos de sant Sever des de Sant Cugat.

Precisament, l’estudi de Joan Valero [vi] conté una descripció de la predel·la dictada per Esteve Gilabert Bruniquer en el segle XVII:

"...en l’altar de Sant Sever en la seu, on és pintada la solemne professó de la traslació del sant cors de Sant Sever, que fou a 4 d’agost 1405 (pintura antiga de 200 anys) on se veu que lo rei don Martí i los consellers porten les vares del tàlem, cobert lo rei ab lo sombrero i corona real, i coberts los consellers ab ses gorres, i davant del cors sant, van quatre macers o verguers, ab ses maces altes,que serien los dos del rei i dos dels consellers, i darrera va la reina ab sos dos macers; i tots los dits macers van ab les rodanxes que diem, al cap, que seria l’hàbit o insígnia del verguer o del macer; i que ço etiam, davant del rei o reina anaven coberts, i d’aquí haurà restat lo nom que els diuen avui, caperó; si bé ara no el porten al cap sinó cosit a l’espatlla, i nota’s, que prop de la reina va un reique porta corona al sombrero, qui era lo rei don Martí de Sicília, fill del nostre rei don Martí d’Aragó, i no se li veuen macers davant, perquè encara que era primogènit, emperò no era rei nostre”.[vii]



[i] Martí, Josep M; Rich, Anna. “Sever, sant i màrtir” dins Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Claret, 2001, vol. 3, p. 442

[ii] Armengol, Jaume. Els sants ciutadans de Barcelona. Barcelona: Dalmau i Jover, SA; p. 17

[iii] Ordeig, Ramon. Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII).Vic: EH, vol. 4, p. 300

[iv] Valero, Joan. “Pere Torregrossa, Pere Jalopa i la capella de Sant Sever de la catedral de Barcelona” dins Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXI (2010), p. 160. Disponible a: http://independent.academia.edu/JoanValero/Papers/1165930/Pere_Torregrossa_Pere_Jalopa_i_la_Capella_de_Sant_Sever_de_la_Catedral_de_Barcelona

[v] Barral, Xavier. Les catedrals de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, p. 50

[vi] Valero, Joan [op. cit.], p. 165

[vii] Bruniquer, Esteve Gilabert. Relació sumària de l’antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona i de l’antic magistrat i govern dels magnífics consellers i altres coses d’honor i bellesa de la ciutat. Barcelona, 1871, p. 37-38. Aquesta descripció va ser recuperada a: Agustí Duran i Sanpere a: «Un retaule de Sant Sever, exiliat i repatriat», Barcelona i la seva història. L’art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975, p. 339-340.

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?