La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Vots de poble dedicats a sant Roc

L’anomenat Vot de poble [o de Vila o Ciutat] ha estat un dels orígens habituals de les festes locals catalanes. Aquesta expressió, segons Enric Moliné al Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya,  significa: “Prometença feta per un poble d’observar a perpetuïtat la festa d’un sant, a la intercessió del qual  es recorre per aconseguir el deslliurament de la pesta, la plaga de la llagosta o algun altre perjudici constant”. I d’entre els sants amb més vots de poble cal esmentar, sens dubte, a sant Roc.

L’hagiografia més consolidada el fa fill de Montpeller i explica que va abandonar la seva llar i les seves possessions per fer-se pelegrí. Anava per les terres es patia epidèmia de pesta i tenia cura dels seus afectats. Un cop mort, ja amb fama de guaridor, va ser considerat sant i advocat contra la greu malaltia. La seva vida se situa entre finals del segle XIII i mitjan del XIV.

Joan Amades va recollir l‘episodi d’un suposat viatge de sant Roc a Barcelona per guarir els malalts de la pesta. A la ciutat catalana, però, va contraure el mal i el cos li va quedar ple de nafres. Aleshores va ser expulsat de la casa on s’hostatjava i es va arraconar a la torre de la Porta Praetoria de la muralla romana, l’actual Plaça Nova. Un gos del veïnat se’n va compadir i,  a més de llepar-li les llagues per curar-les, cada dia li duia un pa que manllevava de la llar on vivia. Quan sant Roc es va refer, l’animaló va seguir-lo la resta de la seva vida. Precisament, el veïnat de la Plaça Nova barcelonina dedica una festa anual a sant Roc; des del moment en què el barri va sobreviure a la pesta de l’any 1589 i, en vot de Ciutat, va decidir recordar la seva intercessió. A partir del mateix fenomen epidèmic, Terrassa també va honorar-lo. I Arenys de Mar també festeja la participació del sant per lliurar la vila de l’epidèmia de 1607. En són moltes més les poblacions, grans i petites, que van fer vot a sant Roc. I a làmbit rural, també, amb la construcció de modestes capelles, com la d’El Serrat de Sant Pere de Torelló, edificada a finals del segle XVII.

 

Article publicat a la secció CatCristEstiu de Catalunya Cristiana, núm. 1873, 16 d’agost de 2015

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?