La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Festivitat de l’Encarnació: antic primer dia de l’any

El 25 de març havia estat un dia molt important. El folklorista Joan Amades recorda que ”antigament l’any començava per l’Encarnació (1)”. La Gran Enciclopèdia Catalana (2) explica que durant un temps aquest cas va regir els calendaris dels Països Catalans: “El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l’estil florentí”. Aquest estil, com també diu questa mateix font, “fou usat a Florència i en una bona part de la Toscana fins l’any 1749, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal, és a dir, 2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d’any”. I comenta com, des de Catalunya “s’estengué a Mallorca i al País Valencià després de llur conquesta, i passà també als països mediterranis conquerits més endavant”. Aquesta forma de comptar el temps va durar fins al 16 de desembre de 1350, a Catalunya i Aragó, mentre que al País Valencià va perdurar 8 anys més.
La raó de l’elecció d’aquesta data per iniciar l’any no és anecdòtica. Joan Soler i Amigó narra com l’any , segons, algunes creences, “va començar un vint-i-cinc de març –primavera-, quan la claror i la foscor divideix el dia a parts iguals –equinocci-, ja que, segons la Bíblia, el primer dia del món Déu va separar la llum de les tenebres, és a dir, meitat dia, meitat nit” i afegeix una altra idea: “la creença que Jesús fou engendrat -Encarnació- el vint-i-cinc de març, i que la Redempció començà doncs, el mateix dia que la creació; per tant, Jesús nasqué el vint-i-cinc de desembre, just als nou mesos de l’equinocci de primavera, al solstici d’hivern (3)”.
Després de perdre’s la memòria de l’ocasional inici d’any, aquesta diada va ser coneguda, popularment com la Mare de Déu de Març. Segons Amades, era considerada una de les quatre festes marianes de l’any i que fins al segle XVI s’havia celebrat la festa de la Mare de Déu del Roser “perquè en aquesta diada va encarnar-se en el si virginal de la Mare de Déu el Roser de puresa de què va néixer Jesús (4)”. Després de la batalla de Lepant, amb una victòria esdevinguda el 7 d’octubre, que segons es va creure va ser obtinguda gràcies a la col·laboració de la Mare de Déu del Roser, s’hi passà la festa que encara se celebra.

Bibliografia:
1 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 1, p. 325
2 “Any. Any de l’Encarnació”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986, v. 2, p.459
3 “Any”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 34
4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 3, p. 184