La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La Butlla de la Santa Croada

Mig segle enrere, poc abans de començar la Quaresma, l’Església catòlica editava l’anomenada ‘butlla de la Santa Croada’. Es tractava d’un document que, un cop adquirit, permetia obviar algunes de les prescripcions d’abstinència indicades per aquest període de restriccions. La seva història, com el seu nom sembla assenyalar, ja ve de lluny i segons Joan Amades es publicava el 10 de gener.
Joan Soler i Amigó relata com, per Quaresma, “l’Església proscrivia la carn –fins i tot ous i llet, antigament- i qualsevol plaer o expressió festiva” però assenyala que “tanmateix, l’Espanya catòlica va gaudir, fins a 1966, dels privilegis de la butlla de la Santa Croada, que cada família havia de comprar a la parròquia: indulgències i dispenses del rigor dels dejunis i abstinències, similars a les dels croats de Terra Santa a causa de la ‘reconquesta’ cristiana de la Península contra els moros infidels (1)”.

 

L’origen de la Butlla

La història d’aquesta document ve de lluny. La Gran Enciclopèdia Catalana especifica que es tracta d’una “concessió lliurada en forma de Butlla (o sovint de breu) per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics, que concedia a llurs súbdits (indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions (similars a les atorgades als croats) a aquells que contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans” però que amb el temps va anar modificant els seus propòsits; així, “pel concordat del 1851, la recaptació fou destinada a sufragar les despeses del culte; a més, les facultats del comissari general passaren a l’arquebisbe de Toledo, i les dels comissaris diocesans, als bisbes respectius” i resol que “els privilegis i les gràcies que concedí al darrer període de la seva concessió (sobretot la dispensa de dejuni i abstinència i les indulgències) eren obtinguts mitjançant almoines (2)”.


A Manlleu, a final del segle XIX, es feia una processó amb motiu de la publicació de la Butlla de la Santa Croada. El periòdic El Ter explica que” en la mañana del domingo último se celebró la procesión de la Bula de la Santa Cruzada, pero sin el repique de campanas, lo que nos sorprendió sobremanera al enterarnos de que éstas no tienen deterioro alguno (3)”. Mig segle després, la Parròquia de Santa Maria de Manlleu (4), l’any 1950, anunciava que “El Excmo. Y Rvdmo. Sr. Comisario General de Cruzada D. Enrique Pla y Daniel, Cardenal Arzobispo de Toledo, ha comunicado a nuestro Excmo. Sr. Obispo que el Santísimo Padre Pío XII felizmente reinante ha tenido a bien prorrogar por otro año la Bula de Cruzada para Espanya para que sea recibida y publicada en las Diócesis Españolas” i especificava que el diumenge dia 5 de febrer, “a las 11 menos cuarto se hará la entrada y publicación de dicho documento en esta parroquia con el ceremonial de costumbre” i detallava les aportacions econòmiques que havia de fer cada persona, d’acord amb els seus ingressos anuals, per l’adquisició del document:

“Por el sumario general de Cruzada:
Para aquellos cuyos ingresos no exceden de 5.000 ptas ... 1 pta
Desde 5.001 ptas de ingreso a 10.000 ................................... 5 pta
Desde 10.001 ptas de ingreso a 25.000 ............................... 10 ptas
Desde 25.001 ptas en adelante ............................................ 25 ptas”

I especificava que “la mujer casada debe tomar el sumario general de la misma clase que su marido; los hijos de família sin ingresos propios, el de infima clase”

Seguidament detallava altres aspectes de la Butlla:

“Por el sumario de Difuntos ............................... 1 pta
Por el sumario de Composición ........................ 1 pta
Por el sumario de Oratorio Privado ................ 10 pta
Por el sumario de Reconstrucción Iglesias, según sus posibilidades”

Finalment donava la següent relació:

“Por el sumario de ayuno y abstinencia:
Para los que, no siendo pobres, tengan ingresos no exceden de 5.000 ptas al año .. 1 pta
Desde 5.001 ptas de ingreso a 10.000 ....................... 5 pta
Desde 10.001 ptas de ingreso a 25.000 ................... 10 ptas
Desde 25.001 ptas en adelante ................................ 25 ptas”


I especificava que, en el sumari general i en el de dejuni i abstinència, “la mujer casada debe tomar el sumario general de la misma clase que su marido; los hijos de família sin ingresos propios, el de infima clase”

L’adquisició de la Butlla aportava diferents dispenses, com també constava en la mateixa publicació parroquial:

“Hasta nueva orden, en la Diócesis de Vich, dispensamos a cuantos tomaren los Sumarios de Cruzada y del indulto de ayuno y abstinencia de la categoria correspondiente a las rentas que perciban, todos los ayunos y abstinencias del año, que no les dispensa la Bula, excepto el ayuno del miércoles de Ceniza, la abstinencia y ayuno del Viernes Santo y de las Vigilias de Asunción y la Natividad del Señor y la abstinencia de los viernes de Cuaresma”.

I, és clar, qui no adquiria la Butlla, els havia de complir degudament. La importància de l’existència d’aquest privilegi era, insistentment, predicat des de les mateixes pàgines de la Hoja Dominical des d’abans de la seva publicació. L’any 1949 s’anunciava d’aquesta manera: “Llega el tiempo Cuaresmal y Espanya va a gozar de nuevo del privilegio que Roma le concede sobre la prórroga de la Bula de la Santa Cruzada: honor de las gestas heroicas de nuestros antepasados en la Cruzadas para liberrar la Tierra Santa: ¡Feligreses! Domingo próximo va a publicarse este precioso documento antes del Oficio Solemne y sobre el altar verás la ‘Butlla’ que te recurda que un privilegio tan grande que el Papa te concede, no debes despreciarlo y si propagarlo entre tus familiares a fín de que los hogares manlleuenses cumplan todos con su deber (5)”. Així mateix, quan ja s’havia publicat, en les setmanes següents se seguia fent memòria: “Insistimos para que ninguna familia que se precie de católica deje de adquirir este documento Pontificio, fuente de gracia y dispensas (6).

Al voltant de la publicació d’aquesta butlla, a Barcelona, hi havia cert protocol que ens explica Joan Amades(7):“amb motiu de publicar-se la butlla de la Santa Croada, tenia lloc una processó que sortia del temple de Santa Maria del Mar de Barcelona i anava fins a la Catedral, després de voltar pels principals carrers de la vora del primer dels temples”. Segueix dient, el folklorista, que “hi concorrien tots els beneficiats de les diferents parròquies, l’administrador de la butlla i el portador d’aquesta. La butlla estava guardada dins d’un quadre amb el marc brodat de seda i or, i era portada sota tàlem”. I acaba indicant que “arribada la processó a la Seu, se celebrava un ofici solemne”. Aquesta manifestació, entre la religiositat i la pompa, havia estat més florida, com recorda el mateix Amades relatant que: “[...] antigament s’havia celebrat amb certa cerimònia la rebuda de la butlla. L’emissari portador la duia de Madrid i entrava a la nostra ciutat [Barcelona] pel Portal de Sant Antoni. L’anaven a rebre la Comunitat del Pi i una representació del tribuna de la Inquisició presidida per l’inquisidor major a cavall. S’organitzava una comitiva que s’adreçava cap a la Catedral, on entrava. L’inquisidor arribava dalt de cavall fins al peu del presbiteri i feia ofrena de l’espasa”.


Bibliografia:
1 “Quaresma”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 612

2 “Croada, butlla de la”. Cahner, Max; Pons, Josep M. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 8, p. 350

El Ter, periódico independiente. Defensor de los intereses morales y materiales de la Villa de Manlleu, any III; núm 31, 11 de febrer de 1899, p. 4.

Hoja Dominical. Manlleu: Parròquia de Santa Maria de Manlleu, any XXIII, núm. 1017, 29 de gener de 1950

Hoja Dominical. Manlleu: Parròquia de Santa Maria de Manlleu, any XXII, núm. 961, 13 de febrer de 1949

Hoja Dominical. Manlleu: Parròquia de Santa Maria de Manlleu, any XXIII, núm. 1019, 12 de febrer de 1950

7 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 1, p. 457