La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Goigs en col·laboració

Els goigs, segons l’obra de referència de Joan Amades i Josep Colomines, són: “Una cançó religiosa laudatòria i encomiàstica, a vegades narrativa i descriptiva, dedicada a ponderar les gràcies i virtuts de Nostre Senyor, de la Mare de Déu per ella mateixa o sota algun dels innombrables títols i advocacions amb què és venerada, o bé algun sant, santa, beat o benaurat”(1). Al Tradicionari s’afegeix que són “de gènere narratiu i temàtica religiosa, que des del segle XVI es publica i conserva a través de l’estampa en fulls sols decorativament emmarcats dins una orla”(2). La seva estructura gràfica sol ser sempre la mateixa, com diu aquesta mateixa obra: ”La capçalera és presidida per la imatge de la seva advocació gravada generalment al boix. A sota, distribuïts en dues o tres columnes, hi ha el text en diferents estrofes, amb la tornada que la inicia, generalment amb la locució ‘puix que’, que vincula la lloança amb la petició que s’hi formula, i la que conclou, seguida de l’oració final, en llatí, pronunciada per la jerarquia eclesiàstica que presideix la cerimònia, tot distingint el to popular del seu cant, del contingut i e la forma, del caràcter oficial o institucional108”. La descripció més ajustada de goigs per al contingut del present estudi, però, la dóna Antoni Comas quan deia que: “Els goigs són unes cançons religioses que lloen les excel·lències de Nostre Senyor, de la Verge i dels Sants. Són, doncs, una forma de litúrgia popular, practicada en actes de devoció col·lectiva, com patronatges, processons, romiatges, captiris, novenes, septenaris, trisagis, celebracions sabatines, etc., i formen part, en certa manera, de la cerimònia”(3).

Sortosmanet, he tingut l'honor de col·laborar a seguir ben viu aquest format de literatura, especialment en la coordinació per a l'edició de goigs manlleuencs. D'aquests, en destauen els que porten incorporats un codi Qr, els primers de la història, que permeten escoltar les melodies i, així, afavorir el cant.

Goigs a llaor del Sacratíssim Cor de Jesús

Goigs al retobament de l'arqueta dels Sants Màrtirs 

Goigs de la Mare de Déu de la Font

Goigs en lloança a la Mare de Déu dels Arxius

Notes històriques a goigs

 

 

Bibliografia

1 Amades, Joan; Colomines, Josep. Els goigs. Barcelona : Orbis, 1946 – 1948, p. 1

2 Arnella, Jaume; Soler, Joan. “La literatura en fulls solts” dins Tradicionari: La narrativa popular. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, v. 7, p. 158 108 Ídem

3 Comas, Antoni. Història de la literatura catalana. Sant Joan Despí: Edicions Ariel, 1981, v. 4, p. 213