La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Relíquies santes

Els estudis antropològics situen el fet religiós com a propi de l’ésser humà, tant des de la construcció individual com des de la formació d’estructures socials col·lectives. Així, per una banda, Émile Durkheim definia la religió com “un sistema solidari de creences i de pràctiques relatives a coses sagrades, és a dir separades, prohibides, creences i pràctiques que uneixin en una mateixa comunitat moral, anomenada Església, tots aquells que s’hi adhereixen[i]”. Per altra banda, Lluís Duch feia la següent afirmació: “La religió és l’articulació sociocultural de les disposicions predonades de l’ésser humà, la qual en cada temps i cada espai concrets atorga sentit a la totalitat de l’existència humana[ii]”. I, finalment, Clifford James Geertz defineix la religió tot destacant-ne diferents atributs:

“Una religió és un sistema de símbols que treballa per establir vigoroses, penetrants i duradors estats anímics i motivacions en els homes formulant concepcions d’un ordre general d’existència, revestint aquestes concepcions amb una aura d’efectivitat tal que els estats anímics i motivacions semblin d’un realisme únic[iii]”.

A través d’aquest tipus de concepcions, s’articulen formes de relació entre el subjecte i la construcció figurada que constitueixen les expressions del sentit religiós. Mitjançant la fe s’estableixen actituds i sentiments que pretenen enfortir la vinculació humana amb la divinitat per tal de rebre’n els poders benefactors.  Quan aquest enllaç s’estableix, segons Mònica Miró[iv], esdevé l’anomenada experiència religiosa.

Així es constata que hi ha moments i situacions de contacte entre l’àmbit sagrat –propi del context sobrenatural, transcendent i invisible- i l’àmbit profà –relacionat amb el món natural, material i visible. Aquestes ocasions permeten generar una comunicació entre el creient i la seva creença que poden ser iniciats per ambdues parts. Si és el primer qui comença –que pot adoptar múltiples formes i manifestacions- sorgeix l’oració i la pregària; si és el món diví qui ho fa, fora del control humà, sorgeixen exemples que indueixen a pensar, més aviat, en la credulitat. Exemples d’aquests són els llocs sagrats –els quals s’identifiquen per senyals, prodigis i presagis-, els oracles i endevinacions –que permeten la clarividència i facultat d’albirar el futur- i els miracles o fets sobrenaturals[v]. I, com diu Ferrater Mora “la revelació és una manifestació de Déu a l’home que té lloc en un moment determinat, essent per això un fet ‘històric’[vi]

Per a moltes persones, diu Miró, hi ha una relació estreta entre allò sagrat i allò profà  i “allò que és tremendum, ominosum o mirum pot fer la seva aparició en éssers, objectes o esdeveniments del món natural[vii]”. Precisament, un exemple d’aquest contacte es dóna en les relíquies de sants. La mateixa autora manifesta que “les relíquies es poden entendre també com una resta sobrenatural, sagrada, que fa acte de presència en la vida quotidiana de les persones” i acaba afirmant que “de fet, una interpretació d’un fenomen tan complex com el culte a les relíquies no es pot deslligar de l’animisme ‘primitiu’, que atribuïa una força particular a personatges excepcionals i a les seves restes corporals[viii]. Com ja deien les paraules d’Émile Durkheim, “la idea d’ànima sembla que ha estat contemporània de la humanitat i que ha tingut, des de bell antuvi, tots els seus caràcters essencials, fins al punt que l’obra de les religions més avançades i de la filosofia s’ha limitat gairebé només a depurar-la, sense afegir-hi res de veritablement fonamental[ix]”.


[i] Durkheim, E. Les formes elementals de la vida religiosa. Edicions 62 : Barcelona, 1987, p. 69

[ii] Duch, Lluís. Antropología de la religió. Publicacions de l’Abadia de Montserrat : Barcelona, 1997, p. 91

[iii] Geertz, Clifford. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, 1996, pàg. 89

[iv] Miró, M. .”Aigua. Emocions, sentiments, experiències i processos religiosos” dins Antropologia de la religió. Barcelona : Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2002, p. 30 - 33

[v]  Ídem p. 33 - 41

[vi] Ferrater Mora, J. Diccionario de filosofia. Madrid: Alianza, 1984, p. 2.835

[vii] Miró, M. .”Aigua. Emocions, sentiments, experiències i processos religiosos” dins Antropologia de la religió. Barcelona : Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2002, p. 31

[viii] Miró, M. .”Aigua. Emocions, sentiments, experiències i processos religiosos” dins Antropologia de la religió. Barcelona : Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, 2002, p. 41

[ix] Durkheim, Émile. Les formes elementals de la vida religiosa. Barcelona : Edicions 62, 1987, p. 255

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?