La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Martyrium de sant Eudald a Santa Maria de Sorba (Montmajor)

El cas del martyrium de sant Eudald esdevé la història al contrari de diversos sants catalans dels quals se’n coneix una biografia basada amb una feble documentació o, simplement t, per la tradició. Aquest cas és l’únic que, certificat arqueològicament, remet a un sant del qual s’ha teixit una narració llegendària força diferent.

Totes les referències documentals a la vida de sant Eudald provenen de la devoció generada a partir del culte de les seves relíquies a Ripoll; segons la tradició, van arribar-hi l’any 978 portades per uns monjos que les havien manllevat a Ax dels Termas. El relat, per tant, barreja aspectes de possible veracitat històrica amb elements florits de la més pura invenció.
La part més curiosa de la història és que a l’església de Santa Maria de Sorba, al municipi de Montmajor (Berguedà), conté una construcció que l’arqueologia ha atribuït al segle VI i al martyrium de sant Eudald on s’ha conservant gran part del seu esquelet. En aquest cas, per tant, les evidències materials diuen més que les documentals i, més aviat, en proporcionen dades contradictòries.
Situat al sud-oest del terme municipal de Montmajor a la comarca del Berguedà, el nucli de Sorba té com a centre l’església de Santa Maria. Des de finals del segle IX i fins a mitjan XVIII va dependre del monestir de Ripoll fins que al XIX va passar, directament, al bisbat de Solsona.
L’edifici de Santa Maria de Sorba conté elements arquitectònics de les diferents èpoques comptant, entre els més antics, el suposat martyrium de sant Eudald. Els anys 1977 i 1979 s’hi van realitzar unes excavacions, dirigides per Manuel Riu, realitzades per l’equip del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i patrocinades per la Subdirección General de Arqueología del Ministerio de Cultura del govern espanyol que van proporcionar dades i plantejar hipòtesis molt interessants sobre la veritable naturalesa de la construcció.[i] Es va considerar que ‘edificació d’aquest suposat martyrium del segle VI, en un lloc on ja hi hauria estat habitat en època romana. Estava format per una rotonda amb un cos de planta quadrada a l’exterior (5,25 m x 5,75 m) i circular a l’interior, coberta amb una cúpula de quatre metres de diàmetre i que semblava correspondre al lloc d’enterrament del màrtir sant Eudald. Per atribuir aquesta correspondència es prenia com a referència la inscripció, present a la tapa de calç fina que tapava el reconditori de l’ara d’un altar que hi havia damunt de la cambra sepulcral i al bell mig de la rotonda, on es podia llegir [E]UBALDIS RELIQUIAE SUNT MARTYRIS XRISTI. AMEN (2).[ii] Amb aquesta identificació, es va donar per suposat que l’enterrament situat en aquest edifici pertanyia a sant Eudald.
La sepultura tenia un espai interior d’uns 2,30 m de llargada per 60 centímetres d’amplada i 40 d’alçada i tenia, a la part superior, una obertura, tapat per una tègula plana per on, es va suposar, s’havien pogut introduir peces de tela amb el propòsit d’obtenir relíquies per contacte amb les restes del Sant [iii]; o sigui el procediment utilitzat correntment en les tombes del màrtirs i amb les peces de roba que es coneixien com a ‘brandea’.
Dins la tomba es va fer una troballa encara més interessant: la del suposat esquelet del sant. Les conclusions de les excavacions presenten que “l’estudi antropològic, realitzat per Elisenda Vives, ens diu que l’esquelet correspon a un home adult, mort al voltant dels cinquanta anys, i afectat de reumatisme hiperuricèmic (gota), que deuria mesurar de 1,65 a 1,70 m d’alçada, de complexió robusta i destre, si bé les insercions musculars poc desenrotllades, cosa que revela que no deuria exercir una activitat física pesant”.[iv] Va ser enterrat, es complementa en un altre lloc, “en posició de decúbit supí amb les cames estirades i els braços creuats all sotaventre. Hi manquen els ossos del crani, la mandíbula inferior i algunes vèrtebres i costelles, a causa d’haver estat violada la sepultura per la capçalera en temps antic”.[v] Juntament amb els ossos es conservaven onze claus de forja amb alguna estella de fusta que devien provenir del bagul.
Al voltant del martyrium, segons Manuel Riu, “s’estenien tombes de tègula plana, pròpies de l’antiguitat tardana”.[vi] Aquestes tombes s’atribuirien a la forma d’enterrament ad sanctos i, segon Riu, “era usual que els fidels volguessin ésser sebollits a prop del màrtir “. Precisament, en la ubicació cronològica de l’estudi de Santa Maria de Sorba que apareix a Catalunya Romànica esmenta: ben aviat, al voltant d’aquest martyrium devia créixer un cementiri, amb tombes amb volta de canó, sarcòfags i tegular planes, i alguns edificis hi foren adossats, un almenys on devia viure el sacerdot encarregat de tributar culte al sant”.[vii] D’aquesta manera, cal entendre que la rotonda original, amb les restes humanes que guardava, deuria ser ampliada en els segles següents amb un atri i posteriorment, en diferents fases, s’hi afegirien altres construccions fins a resultar l’actual edifici.
Després d’aquestes campanyes d’excavació i de l’anàlisi de les dades, Manuel Riu considerava, tot i afirmar que no es podien donar com a resultats definitius, que es podia tractar del martyrium de sant Eudald. Fins i tot apuntava la possibilitat que les restes trobades a la sepultura del martyrium estiguessin relacionades amb les relíquies venerades al reliquiari de Ripoll (Vegeu article: Les relíquies de sant Eudald a Ripoll).
Unes excavacions posteriors, realitzades el 1994 i de les quals es van publicar les conclusions al volum de Catalunya romànica dedicat a les troballes i excavacions realitzades en els darrers temps (respecte l’edició de l’obra, és clar), van oferir noves dades respecte les Santa Maria de Sorba. Josep Pujades i Cavalleria[viii] descriu les conclusions d’unes excavacions al subsòl de la capçalera de l’església de Santa Maria de Sorba, realitzades al desembre de 1994, on diu que “l’ànàlisi dels seus resultats proporciona algunes diferències respecte a les conclusions de campanyes arqueològiques realitzades anteriorment” (en referència a les descrites fins ara) i afirma que “el més interessant és la determinació de l’època de construcció de l’estructura de planta circular, fins ara considerada la part més antiga de l’edifici; en la proposta de conclusions, aquesta estructura se situa en la darrera fase de reformes de l’edifici” i respecte la sepultura considera que “abans de construir-se ja existia un nivell de paviment, una part del qual va haver de ser destruït per a encabir-hi l’individu inhumat; la capçalera de la sepultura va ser destruïda parcialment durant la construcció d’una estructura absidial, la qual cosa planteja la hipòtesi de si fou en aquets moment que van desaparèixer part dels ossos cranials i el maxil·lar inferior”. És així com, a les conclusions finals “sempre a tall d’hipòtesi” considera que hi ha elements datables d’època romana i que “a Sorba es repetiria el procés, prou conegut, de l’habilitació de part de les dependències d’una vil·la com a zona de culte cristià” però que “es pot determinar que l’estructura circular de la capçalera no és anterior al segle XVII”.
Per la seva banda, Manuel Riu es va fer ressò d’aquestes dades posant-les en dubte i esmentant que Pujades “mai no parla de martyrium, ni del cos de sant Eudald” ni altres elements de l’estructura i acaba resolent que “en línies generals i en poques paraules: la interpretació de Pujades, innovadora certament, no creiem que pugui ésser convincent i infravalora un monument que, per ara, cal considerar únic a Catalunya (8)”.[ix]



[i] Vegeu: “Martyrium de Sant Eudald, Santa Maria, Sorba” Dins: Les Excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys . Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura (Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 1), pàg. 408 - 411

[ii]Martyrium...”, Íbid, p. 408

[iii] Riu, Manuel. “El martyrium de Sant Eudald, a Sorba”, L’Erol. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 63, p. 29

[iv]Martyrium...”, Íbid, p. 408 i 409

[v] Riu. “El martyrium...” Íbid, p. 30

[vi] Íbid

[vii] Riu, Manuel “Santa Maria de Sorba”. Dins: Catalunya romànica, volum 12. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, pàg. 331

[viii] Vegeu: Pujades, Josep. “Santa Maria de Sorba. Montmajor”. Dins: Catalunya romànica, volum 27. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, pàg. 188 – 189

[ix] Riu. “El martyrium...” Íbid, p. 31

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?