La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

El peu vigatà de santa Escolàstica

L’església vigatana tenia en consideració una santa, la única d’entre els seus sants patrons. Més aviat la considerava copatrona, patrona secundària, o en el llenguatge eclesiàstic, menys principal.

Es tracta de santa Escolàstica fou la germana de sant Benet “la qual, consagrada des de la seva infància a Déu, va mantenir una perfecta unió espiritual amb el seu germà, a qui visitava una vegada l’any a Montecasino, a la regió italiana de Campània, per passar junts una jornada de santes converses u alabances a Déu(1)”. Va néixer, aproximadament, l’any 480, i va morir el 547.
Louis Réau comenta que el seu cos hauria estat transportat el segle VII, juntament amb  el de sant Benet, a l’abadia francesa de Fleury –nom que antigament tenia el monestir Saint-Benoit-sur-Loire i que aleshores va adoptar aquest nom; posteriorment, segons el mateix autor, les restes haurien anat a mans del bisbe de Le Mans que les hauria dipositat a l’església de Saint Pierre de la Court (2).

L’any 1032, en el sermó de les relíquies dipositades a Santa Maria de Ripoll, el bisbe Oliba ja esmentava les relíquies dels dos germans, Benet i Escolàstica (d’aquesta darrera n’era un bocí de vel) que havien estat trameses per l’abat Gauzlí des de Saint-Benoit-sur-Loire(3). La seu de Vic, però s’honorava de posseir una relíquia insigne de la santa: es tractava de tot un peu.

Es desconeix des d’on i per quin camí el peu dret de santa Escolàstica va arribar a Vic però ja n’hi ha constància el 1475 quan el vicari general del bisbe va proposar que se li augmentés el ritus pel fet mateix de posseir-ne la relíquia. La informació més important la donava Josep Gudiol (4). El 23 de març de 1556, el bisbe Aciscle Moya de Contreras (1554 – 1564), en visita pastoral a la catedral de Vic va anar a veure les relíquies guardades darrera l’altar major i consta que en una caixa hi havia la relíquia de santa Escolàstica; igualment donava compte el bisbe Pere Jaime (1587 – 1597) quan deixava constància d’haver vist una capsa de fusta que duia el nom de Pes sancte S. Escolastice virginis sororis sancti benedicti abatis.

A partir de 1634, el Capítol va decidir encarregar un reliquiari a un argenter per tal de dignificar degudament les restes. Els treballs van ser encomanats a l’argenter mossèn vigatà Salvador Serrarols que a mitjan 1633 ja estava enllestint una figura de santa Escolàstica on preveia un encaix per ubicar-hi les restes del peu. El 22 de març de 1634 va entrar aquest preciós treball d’orfebreria. Gudiol també esmenta que, en inventaris dels segles XVII i XVIII apareix aquesta imatge, però que va desaparèixer el 1810 durant la Guerra del francès. En ple segle XIX, les restres santes es van posar en un reliquiari de fusta daurada i de forma pedicular que va ser l’estoig on va restar fins a la Guerra civil espanyola de 1936; en aquesta època, acaba Gudiol, “el peu està faltat del dit gros presentant-se embolicat per un paper semitransparent” en una muntura en forma de sandàlia d’argent daurat. Després de la guerra es perdria relíquia, reliquiari i culte.

La figura escultòrica de santa Escolàstiva va estar, juntament amb les dels altres patrons, a la part alta de la catedral des de 1803 fins al 1936.

El text de l’edició més antiga dels seus goigs indicava:

 

Com a Patrona os venera

la pia ciutat de Vich;

tingueula sempre al abrich

de la impietat mentidera:

sia sempre la primera

en seguir la religió:

O casta Verge, alcansaunos

lo dó de la oració.(5)

 

I en l’edició de 1872. Se seguia recordant el fet:

 

De Vich en la Catedral

un peu vostre se venera,

y tot lo Bisbat espera

de vos auxili especial,

com á Patrona amorosa

Octava os té dedicada.

Escolàstica gloriosa

siau la nostra advocada.(6)

 

Segons aquesta darrera versió, hauria estat considerada patrona la diòcesi de Vic al costat de sant Just. Perdria, amb tota seguretat, aquesta consideració en la declaració papal que, des de 1868, considera els patronatges de sant Joan Baptista i de la Mare de Déu de Montserrat (7).

 

Bibliografia:

1 “10 de febrer”, dins Martirologio romano. Basauri: Coeditores Litúrgicos, 2007. p. 157

2 Réau, Louis. Iconografía del arte cristiano. Barcelona: Ed. del Serbal, 2002, tom 2, vol. 3, p. 455

3 Junyent, Eduard. Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba. Barcelona: Institut d’estudis Catalans, 1992,p. 325-326 (doc. 14)

4 Gudiol, Josep. “La relíquia de santa Escolàstica”, Gazeta de Vich, n. 2134, any 1920 [s. p.]

Goigs de la gloriosa Santa Escolàstica germana del gran patriarca Sant Benet y patrona de la ciutat de Vich [s.l.] [s.d.]

Goigs de la gloriosa santa Escolàstica verge, germana de sant Benet, lo peu de la qual se venera en la iglesia catedral de Vich, de qual bisbat és patrona, cual festa se celebra en lo dia 10 de febrer. Barcelona: Estam. De Lluís Tasso, 1872

Boletín oficial eclesiástico del Obispado de Vic, núm. 530, 30 d’abril de 1868, p. 241