La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Ermengol d’Urgell, el bisbe constructor

Ermengol era el fill petit dels vescomtes Bernat I i Guisla de Conflent i nebot del bisbe Sal·la d’Urgell que va néixer vers l’any 980 al Conflent . Es va dirigir cap a la carrera eclesiàstica per influència del seu oncle i a partir de l’any 1003 ja constava com ardiaca de la Seu d’Urgell. A finals de l’any 1010 va substituir-lo a la prelatura.

Des del seu càrrec va iniciar la reforma arquitectònica de la catedral, que no va poder consagrar, i va ampliar en conjunt d’edificis catedralicis amb una església dedicada a Sant Miquel. L’any 1010 va concloure la reforma de la canònica amb la seva constitució efectiva d’acord amb la reforma de les comunitats de canonges promoguda per l’església franca.

A més d’intervenir en la reforma de la catedral, va promoure l’edificació de diverses esglésies del territori diocesà, entre les quals destaca la del monestir de Sant Pere de la Portella on, a més, va fundar una confraria. També es recorda la seva decisiva participació en el reconeixement, de part del papa Sergi IV, del miracle eucarístic conegut com el Sant Dubte d’Ivorra.

Diversos viatges a Roma (es coneix, també, la seva ferma voluntat de pelegrinar a Sant Jaume de Compostel·la) li van permetre obtenir privilegis del papat i la confirmació de les possessions del bisbat, especialment amb la ratificació de la superioritat jeràrquica del seu bisbat respecte la diòcesi de Roda d’Isàvena. Igualment, va eixamplar el territori episcopal urgellenc amb la conquesta i repoblació de Guissona.

Al costat del bisbe Oliba de Vic va impulsar la institució de la Pau i Treva de Déu en la defensa de la pagesia davant els abusos dels senyors feudals.

La seva activitat constructora va destacar per la seva activitat promotora de diverses infraestructures viàries, especialment, alguns ponts que van afavorir les comunicacions pel territori del bisbat. Precisament, va morir accidentalment el 3 de novembre de 1035, a Pont de Bar, mentre revisava la construcció del pont sobre el riu Segre.

El bisbat urgellenc li va mostrar veneració des de poc temps posteriors a la seva defunció i el 1041 ja va ser considerat sant. És el patró principal de la diòcesi d’Urgell i de la població de Pont de Bar; també ho és dels constructors de ponts, burots i guardes de ponts, dels contrabandistes (especialment els que exerceixen aquesta activitat des d’Andorra). Se l’invocava en èpoques de sequera per fer ploure amb una processó a la capella de Santa Magdalena propera a la Seu.

 

Font: Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2011, p. 37-38

 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?