La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Miquel Febres Cordero, un sant equatorià a Catalunya

Francisco Febres Cordero Muñoz (7 de novembre de 1854, Cuenca, Equador - 9 de febrer de 1910, Premià de Mar) era el major de tres germans d’una família burgesa equatoriana. Degut a una deformitat als peus no va caminar sol fins als cinc anys i aquesta discapacitat el va marcar tota la vida.

Les primeres lletres les va aprendre a casa seva però, l’any 1863, amb 9 anys va ser un dels primers alumnes de l’escola que els Germans de les Escoles Cristianes havien obert al país. Quan va acabar la formació, va prendre la decisió d’incorporar-se a l’Institut religiós fundat per Joan B. de la Salle, tot i que els seus pares desitjaven que fos sacerdot i ja l’havien matriculat al seminari. L’any 1868 va ingressar al noviciat i va prendre l’hàbit amb el nom de germà Miguel; fou el primer llatinoamericà en fer-ho. El 1872 va emetre els primers vots i, deu anys després, la professió perpetua.

Després d’acabar el noviciat es va dedicar a la docència, ocupació que va compartir amb la redacció de textos pedagògics de gran prestigi que, alguns, van ser adoptats per les autoritats educatives de l’Equador i d’altres estats de Llatinoamèrica. Pels seus coneixements de llengua francesa, es va ocupar de la traducció de la biografia de l’Institut religiós del qual formava part; aquest fet el va dur a Roma, per assistir a la beatificació de La Salle, i a París on va gestionar la publicació dels seus textos literaris, de lingüística i diverses matèries alguns dels quals van ser publicats a Barcelona. D’entre les seves obres en destaquen Epítome de la gramática castellana, Gramatiquilla infantil, Compendio del tratado teórico-práctico de la lengua castellana i Lecciones de lengua castellana: curso superior, medio e inferior. El 1892, en reconeixement a la seva tasca cultural i pedagògica, va formar part de la Academia Ecuatoriana de la Lengua que s’ocupava del perfeccionament de la llengua castellana al país.

L’any 1907 va ser destinat a París i, posteriorment, a Bèlgica on, a la casa de Lembecq-les-Hal, ensenyava castellà als germans missioners que havien de viatjar a Llatinoamèrica.

Dos anys després, degut a la seva delicada salut, es va traslladar al noviciat de Premià de Mar. En aquesta població catalana va viure els fets de la Setmana Tràgica que el van obligar, juntament amb la resta de membres de l’Institut religiós i als novicis a traslladar-se temporalment a Barcelona. Retornat a Premià, va morir afectat d’una greu pulmonia.

La seva festa se celebra el 9 de febrer. Les seves restes van ser traslladades a l’Equador després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola i van ser rebudes a Quito amb una gran manifestació popular. El papa Pau VI va beatificar-lo el 30 d’octubre de 1977 i Joan Pau II el va canonitzar el 21 d’octubre de 1984.

Font: Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 80-81

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?