La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Miró de Tagamanent, jacent a Sant Joan de les Abadesses

Miró (~1113, Tagamanent, Vallès Oriental – 1161, Sant Joan de les Abadesses) fou fill de Ramon Berenguer i Ermessenda de Tagamanent i el 1127 era concedit al monestir de Sant Joan de les Abadesses per formar part de la canònica i on va ser frare agustinià.

La fama de santedat ja l’acompanyà en els darrers temps de la seva vida i va esdevenir venerat en morir el 12 de setembre de 1161.

La festivitat se celebra el 12 de setembre. Se l’invocava contra el mal de cap, el mal de queixal i les malalties nervioses. Amades en destaca el seu do de fer miracles i recull la denominació popular de el Pare Miró dels Miracles. Tot i que és considerat oficialment com a beat, aquesta distinció és anterior a la diferenciació, posterior a l’edat mitjana, respecte la de sant.

El 28 d’agost de 1345, degut a la notorietat que va assolí el seu culte, es construí un sepulcre d’alabastre on es va dipositar el seu cos. Era situat a la banda de l’Epístola de l’altar major. Es constata, segons visita de l’abat Vilalba, que l’any 1426 se li mantenien ciris encesos al seu davant i se l’encensava en les misses solemnes. El 1794 fou destruït per uns soldats francesos i escampades les restes. El canonge Antoni Plarromaní va recompondre a finals de 1795 i situat davant l’altar de Sant Jaume. En aquelles dates, a causa de la manca d’aprovació de culte per part de la Santa Seu, van ser retirades les làmpades del davant del sepulcre però, segons Pau Parassols, no es va poder impedir que els fidels, agraïts pels favors rebuts per intercessió de Miró, hi situessin presentalles i fessin oració.

El sepulcre del beat Miró es troba a la dreta del presbiteri de l’església de Sant Joan de les Abadesses. La figura jacent de Miró és una obra escultòrica de gran qualitat realitzada en el segle XIV. En dues peces d’alabastre es mostra la imatge del canonge amb el cap, amb tonsura, sobre un coixí i amb un gos als peus, símbol de fidelitat. Amb un treball escultòric de gran suavitat, el difunt jau amb els ulls tancats, les mans creuades sota el pit; el vestit, propi del seu càrrec, és de túnica i sobrepellís. El sepulcre pròpiament dit, conté els símbols del monestir, una àliga relacionada amb la figura de sant Joan Evangelista i l'escut dels Tagamanent.