La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Andreu: un apòstol molt venerat a Catalunya

Sant Andreu és un dels apòstols amb més devoció a Catalunya. Aureli Capmany intenta explicar aquest fet i intenta donar-ne raó sense trobar-la. Esmenta, però, que “tenim per cert que de molt antic se li ha tributat extraordinària veneració i el tenen per patró i titular de llurs parròquies, encloses generalment en la Catalunya Vella, cosa que demostra que fou ben primerenc el culte que se li dedicà, comptant-hi Barcelona, que l’escollí per patró de l’honorable Consell de Cent, com també el poble establert en el territori ciutadà anomenat de Palomar... (1)”. En referència a aquest patronatge del Consell de Cent apuntat per Capmany, Joan Amades en diu que “per efecte d’un privilegi atorgat l’any 1274 pel rei en Jaume I, avui [diada de sant Andreu] tenia lloc l’elecció dels consellers o jurats que havien de regir la ciutat i que havien d’integrar l’anomenat Savi Consell de Cent (2)”. Aquest fet va perdurar fins al Decret de Nova Planta dictat per Felip V. De forma semblant, des de l'any 1315, la ciutat de Vic, la diada d'avui, feia elecció dels tres consellers que formaven part, juntament amb vint jurats, del Consell de la Ciutat (3)".

Assenyalat com un dels primers apòstols de Jesús i germà de Pere, Andreu és un personatge del santoral de gran relleu en molts països. És patró de Rússia, Romania i Escòcia. La Viquipèdia (4) explica que segons la tradició “va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sinó amarrat, on va estar predicant dos dies” i comenta que “les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble”. Posteriorment, segons aquesta mateixa font “els croats van prendre Constantinoble al segle XIII; poc després, les relíquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, a Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col·locat a la Basílica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l'Església Ortodoxa el 1964”.
La seva festa és marcada al calendari per ser el dia que tanca el mes de desembre. Així, el refranyer català és indicat per dues dates assenyalades: “Tots Sants és el primer i sant Andreu el darrer”. Així mateix, la seva diada també és considerada una de les primeres de l’hivern i el refranyer també ha recollit: “Per Sant Andreu, o pluja o neu, o fred molt greu”.

Imatge superior: Gravat dels ‘Goigs a llaor de l’apòstol St. Andreu, tutelar de Pujalt. Bisbat de Vic’

Imatge inferior: document del privilegi, concedit el 1315 pel rei Jaume II el Just a la ciutat de Vic, per poder tenir Consell de la Ciutat elegit anualment per la diada de sant Andreu. Document de l'Arxiu Municipal de Vic.

Bibliografia:
1 Capmany, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals catalanes. Barcelona : Editorial Laia, vol. 2, p. 94
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, vol 5, p. 736

3 Junyent, Eduard. La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1980, p. 95
4 “Sant Andreu” [en línia] Wikipedia. La enciclopedia libre. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 28 de novembre de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?