La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Cugat, l’autèntic màrtir barceloní

Segons un passió redactada a l’alta edat mitjana, Cugat (s. III, nord d‘Àfrica -  303, Castrum Octavianum, Sant Cugat del Vallès) va ser un mercader originari del nord d’Àfrica. Nascut a Scil·li (Cesarea Mauritana), amb el seu germà –el també màrtir sant Feliu– va viatjar a terres catalanes per difondre el cristianisme. Durant la persecució de Dioclecià, el 303, va ser decapitat o degollat en la zona del Castrum Octavianum, situat a l’entorn del municipi de Sant Cugat del Vallès. El seu cos va ser enterrat per dues deixebles seves, Juliana i Semproniana, al mateix lloc.

El poeta cristià Prudenci va fer referència, en el seu llibre Peristephanon o Llibre de les Corones, escrit a finals del segle III o principis del IV, als màrtirs honorats en el territori de la futura Catalunya i els vinculava a les seves ciutats. D’aquest màrtir en diu: “Barcelona s’aixecarà, confiada en el seu ínclit Cugat...”.Aquesta és l’única referència documental del sant que, com d’altres de posteriors, associa directament amb la ciutat de Barcelona on, també, s’ha argumentat que podia haver estat sepultat.

Se celebrava la seva festa el 25 de juliol però darrerament es va passar al 27. El seu culte prové de l’antiguitat tardana per la seva condició de màrtir durant les persecucions romanes. Ha estat patró dels cardadors (pentinadors de llana amb cardes) dels geperuts, dels tinyetes i lladregots de mercat que se servien de la murrieria.

Els orígens del monestir de Sant Cugat del Vallès s’han relacionat amb una construcció, martyrium, en homenatge a la figura i martiri del sant. Les excavacions no han pogut associar les restes arqueològiques amb el culte a sant Cugat però sí que han constatat l’existència d’una fortificació a mitjan segle IV, potser el Castrum Octavianum situat prop d’una via, i la construcció d’una sala funerària al seu interior a la segona meitat del segle V; aquesta darrera, esdevindria una basílica i centre d’una necròpoli.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya conserva una pintura, en la tècnica d’oli sobre fusta, en la qual està representada la degollació del màrtir. És d’Ayne Bru, de principi del segle XVI, i procedeix de l’antic retaule del monestir de Sant Cugat del Vallès.

 

Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet, 2011, p. 27-28

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?