La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Ot, bisbe d’Urgell

Sant Ot (~1065, Sort - 1122, la Seu d’Urgell)  és, en paraules d’Esteve Albert, “el sant de més alta nissaga del santoral català”. Nascut, probablement, a Sort (Pallars Sobirà) era fill dels comtes Artau I Miró de Pallars Sobirà i de Llúcia de la Marca.

Tot i que Jaime Villanueva apunta que de jove havia fet carrera militar, l’any 1087, Ot ja era ardiaca de la Seu d’Urgell. L’any 1095 va ser elegit bisbe. Aquell mateix any, buscant la confirmació del seu nomenament, es va desplaçar a Clarmont d’Alvernia on hi havia reunit un sínode en el qual participava el papa Urbà II.

Va participar actuar en afers diplomàtics, en els quals va ser impulsor de la Treva de Déu i defensor de la devolució de béns usurpats per la noblesa. En aquella època també va intercedir per definir els límits de la diòcesi amb el bisbat de Roda-Barbastre que procurava l’annexió de territoris urgellencs. Comptava amb un petit exèrcit per defensar la diòcesi de les incursions sarraïnes i va participar en la conquesta de Balaguer, el 1101, al costat del comte Ermengol d’Urgell.

L’any 1099, va consagrar Santa Maria de Guissona i el 1105, ho va fer en les de Sant Julià del monestir de Sant Llorenç de Cerdanyola, Sant Vicenç de Rus i Santa Maria de Lluçà, entre d’altres. Així mateix, va impulsar la construcció i reforma d’esglésies, especialment mitjançant la fórmula de confraries o germandats; aquest va ser el cas de l’impuls per a la restauració de la catedral de la Seu d’Urgell que es trobava malmesa.

La festa se celebra el 7 de juliol i així ho testifica el Martirologi romà. El 1133, onze anys després de la seva mort, el seu successor i el capítol de la catedral instituïen la celebració anual del seu natalici, com ja es feia amb sant Ermengol. D’aquesta forma establien la seva canonització i consideració com a sant. Tenia rés propi en el breviari fins a la reforma de Pius V de 1568.

Antoni Vicent Domènec diu que la seva tomba, situada a la catedral de la Seu, era lloc de pelegrinatge i de grans miracles; aquest fet li va donar molt prestigi per terres pirinenques i arreu d’Espanya. El capítol de la Seu, en reconeixement a la fama de miracler, li va fer construir un sepulcre de plata com el de sant Ermengol però que va ser fos per la Guerra del Francès.

És considerat el patró de la ciutat de la Seu d’Urgell. És reclamat per fer lluir el sol ja que la tradició li concedeix el poder de dominar-lo; per aquest motiu es feia processó per l’interior de les dependències de la catedral de la Seu. Ha estat invocat, també, contra les picades d’aranya.

 

Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet, 2011, p. 88-89

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?