La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Santa Elisabet de Portugal o d'Aragó

Filla de Pere II el Gran, duia el nom d’Elisabet d'Aragó i de Sicília. Va néixer el 1271 a Saragossa o Barcelona i va morir el 1336 a Estremoz (Portugal).

L’any 1288 es va casar amb el rei Dionís I de Portugal. Com a reina va visitar Catalunya diverses vegades. El 1320 va fer una estada a Poblet. Un cop vídua, cinc anys després, es va retirar al monestir de Santa Clara de Coïmbra on es va fer monja clarissa.

Va viure amb gran mostres de virtut, dejuni i penitència. Feia freqüents mostres de caritat cap als més necessitats. Jean Coisset recull la llegenda que duia diners amagats a la falda per lliurar-los als pobres i que es van convertir en roses quan va descobrir-la el seu marit. Per la seva banda, Louis Réau explica que el dejuni l’havia debilitat fins l’extrem que el seu confessor li va recomanar beure vi que li proporcionaria més aliment. Tot i la seva insistència en prendre només aigua va provocar que, un dia, miraculosament, aquesta esdevingués vi.

Segons el teòleg Juan Ferrado, la gerra és l’element que més la identifica. L’historiador d’art Louis Réau la veia com un flascó d’aigua convertida en vi;  també se la presenta amb un ram de roses a la falda. Sol anar vestida de noble però també pot dur, simplement, l’hàbit franciscà de les Clarisses, de color marró o negre, cenyit per un cordó blanc, vel negre i toca blanca. Per la seva condició reial sol dur una corona.

La seva festa és el 4 de juliol (abans, 8 de juliol). La beatificació li va arribar per aprovació de Lleó X, el 1516, i la canonització per Urbà VIII, el 1625.

Ha estat venerada, especialment, a Portugal; el 1616, la devoció es va estendre a tota la corona catalanoaragonesa. La tradició diu que era protectora dels homes d’armes catalans. En el Compromís de Casp, després de ser invocada i aconsellar que fos Jaume II d’Urgell successor de la corona, no es va escollir aquesta opció i  se li va retirar el seu patronatge. Des d’aleshores, es diu, que els exèrcits catalans no van guanyar cap més batalla. També era patrona dels perfumistes.

Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet, 2011, p. 32-33

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?