La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Santa Teresa de Jesús Jornet

Teresa Jornet i Ibars (9 de gener de 1843, Aitona - † 26 d’agost de 1897, Llíria - País Valencià)  fou la primogènita de quatre germans nascuts en una família a pagesos benestants amb diversos membres dedicats a la vida religiosa. En destacava el germà de la seva àvia materna, Francesc Palau i Quer, frare carmelita descalç .

Va viure gran part de la seva infància amb una tieta a Lleida on va adquirir els primers estudis. Als 14 anys es va traslladar a Fraga on va estudiar magisteri i aconseguir la titulació de mestra. A la població urgellenca d’Anglesola va exercir la professió durant un temps.

A principi de 1862, va acceptar l’oferiment del seu oncle Francesc Palau que li va oferir a un orde que havia fundat. A mitjan 1868, després de la suspensió d’aquesta congregació, va fer de mestra de nenes a l’escola del convent de Santa Clara de la localitat burgalesa de Briviesca. En aquest centre va iniciar el noviciat per formar per de l’orde franciscà; no va arribar a professar  a causa d’una malaltia i va tornar a la llar paterna. Una vegada es va recuperar, el seu oncle la va reclamar, de nou, per fer de visitadora de les escoles de l’Institut de Carmelites Descalces Terciàries. A la mort de Palau, va abandonar aquesta tasca després de.

A mitjan de 1872, en un viatge a Estadilla i Barbastre, a terres d’Osca, va contactar amb el sacerdot Pedro Llacera. Aquest li exposà el projecte iniciat de fundar un institut religiós dedicat a l’assistència dels ancians desvalguts. D’aquesta trobada en va sorgir la congregació de Germanetes dels Ancians Desemparats en la qual consta com a fundadora. L’any següent va vestir l’hàbit i s’establí, amb la primera comunitat, a la plaça de l’Almoina de la ciutat de València, on havien estat reclamades per una associació catòlica. El 1877, acceptar els vots perpetus. Des d’aleshores, com a superiora general de l’Institut, participà en la seva expansió.

La seva delicada salut, afectada per una malaltia crònica, no li va impedir fer continuats viatges i la recaptació d’almoines i donatius necessaris per al manteniment de les cases que s’anaven obrint. El 1887, el papa Lleó XIII, va aprovar la congregació.

La seva festa és el 26 d’agost. El papa Pius XII, el 27 d’abril de 1958, en va decretar la beatificació i Pau VI la va canonitzar el 27 de gener de 1974. Aquest darrer pontífex la va nomenar patrona de l’ancianitat, l’any 1977.

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?