La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Fructuós o Fruitós, Auguri i Eluogi de Tarragona, primers sants catalans

Sant Fructuós (finals s. II o principi s. III, possiblement a Tarragona - † 21 de gener del 259, Tarragona) i els seus diaques, sant Auguri i sant Eulogi, són els primers sants catalans, històricament parlant, i els primers als quals se'ls va retre devoció.

Les actes del seu martiri, on apareixen els tres sants, són el primer testimoni històric que evidencia la implantació del cristianisme a Tarragona. Van patir martiri a l’amfiteatre de la ciutat romana Tàrraco, el dia 21 de gener de l’any 259, sota l’imperi de Valerià i Gal·liè i per ordre dels cònsols Emilià i Basso. La detenció havia sorgit d’un decret que ordenava l’arrest dels principals càrrecs de l’església cristiana. La passió explica com, després de ser retinguts, Emilià va reclamar a Fructuós l’adoració dels déus pagans però el bisbe s’hi va negar. Posteriorment, lligats a uns pals clavats a l’arena van ser cremats enmig d’una foguera. En tot moment, van estar acompanyats pels cristians de la comunitatImatge de sant Fruitós a la catedral de Tarragona (Nora Vela)Imatge de sant Fruitós a la catedral de Tarragona (Nora Vela)

El poeta Prudenci va dedicar un himne als tres màrtirs tarragonins. Un vers d’aquesta composició diu: “És una sort d’enorgullir-nos per aquests tres patrons, la protecció dels quals s’estén sobre tots nosaltres, pobles de les terres dels Pirineus”.

La seva festa és el 21 de gener. El seu culte prové de l’antiguitat tardana, per la seva condició de màrtir durant les persecucions romanes i és de caràcter tradicional. Sant Fruitós és patró de la ciutat de Manresa, que celebra la translació de les seves relíquies el 30 d’agost, i de poblacions com Sant Fruitós de Bages, Aramunt, Boldís, Sobirà, Llofriu i Músser.

L’antiga Tàrraco posseïa, com les grans ciutats romanes, un amfiteatre per als espectacles públics. De planta el·líptica, tenia una capacitat per a uns dotze mil espectadors. La seva construcció es va iniciar a finals del segle I dC, però no seria enllestit fins a inicis del segle III. La seva arena, espai central reservat al desenvolupament dels espectacles i especialment a la lluita de gladiadors, ocasionalment era utilitzada per al compliment de les sentències a mort, com  va ser el cas del bisbe Fructuós i els seus diaques.

El culte a sant Fructuós va passar, a finals del segle V o inici del VI, des d’una basílica situada a ponent de la ciutat a una església edificada sobre la mateixa arena de l’amfiteatre. Així mateix, les excavacions arqueològiques han permès suposar que la construcció convidava a fer una mena de pelegrinatge pels espais on, segons la passió, haurien transitat Fructuós, Auguri i Eulogi fent camí cap a la mort. En els segles XII i XIII es va construir la nova església, Santa Maria del Miracle, damunt la visigòtica. 

Reliquiari de sant Fruitós de la catedral de Tarragona (Nora Vela)Reliquiari de sant Fruitós de la catedral de Tarragona (Nora Vela)

Estampa superior és de R. Vives i Sabaté, extreta dels Goigs en llaor de sant Fructuó, màrtir, venerat a la santa església catedral basílica i primada de la ciutat de Tarragona, 1956.

Font: Arimany, Joan. Diccionari de sants històrics catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011, p. 50-51

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?