Sants imaginats
Un bon grup de sants amb devoció a Catalunya, sants presumptament catalans, van sorgir dels anomenats falsos cronicons. Aquestes obres, com els va definir Miquel Coll i Alentorn a la Gran Enciclopèdia Catalana, són “un conjunt de texts castellans d’estructura annalística i de caràcter apòcrif dels s. XVI i XVII. De vegades els texts inventats són atribuïts a autèntics historiadors les obres dels quals serien perdudes i hom en fingeix el retrobament; unes altres vegades els suposats autors són personatges històrics, però hom no sap que hagin escrit texts historiogràfics; i unes altres, en fi, són personatges totalment imaginats”.(1) En el moment de plenitud de la religiositat barroca, generada especialment per les directrius sorgides del concili de Trento (1545-1563) i la seva aplicació. La promoció de la figura dels sants va fer molt cobejada la seva “propietat” de part de les viles i ciutats i poder-ne comptar amb un com a fill de la població. Qualsevol excusa era bona i, l’esment en qualsevol text que en feia referència, amb aparença d’autenticitat, ja servia per generar afirmacions rotundes a paternitat celestial.
Un dels falsos cronicons que va fer més fortuna, i que va generar més embolics és l’anomenat Cronicó d’Haubert (2). De la mà del religiós eivissenc però originari del Roselló, Antoni Nobis (que es va canviar el nom per Antonio de Lupian Zapata), va aparèixer aquesta obra el 1667. L’autor veritable la va atribuir a una suposat mossàrab de Sevilla i origen alemany, Haubert, que hauria viscut a finals del segle IX (3).
A Catalunya va afectar directament l'obra de Joan Gaspar Roig i Jalpí, que ocasionalment signava com a Bernat Boades,.L'any 1664 va escriure Catálogo paralipómeno de los santos indígenas y advenas del Principado de Cataluña y sus condados amb una bona dosi d'imaginació que assignava suposats sants a diverses poblacions del país.
Sant Eteri o Esteri, suposat primer bisbe de Barcelona
Sotera, suposada santa de Palamós
Celeriana, suposada santa vigatana
Sant Feliu, diaca de sant Narcís de Girona
Bibliografia:
1 Coll, Miquel. “Cronicó” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona; Gran Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. 8, p. 359
2 Godoy, José. Historia crítica de los falsos cronicones. Madrid: Imprenta y etereotipia de M. Rivadeneyra, 1868, p. 265-273
3 Simon, Anton. “La historiografia del segle del barroc (de Jeroni Pujades a Narcís Feliu de la Penya)”. Dins Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004, p. 105 (nota al marge número 41)
