La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Celeriana, suposada santa vigatana

Un bon grup de sants amb devoció a Catalunya, sants presumptament catalans, van sorgir dels anomenats falsos cronicons. Aquestes obres, com els va definir Miquel Coll i Alentorn a la Gran Enciclopèdia Catalana, són “un conjunt de texts castellans d’estructura annalística i de caràcter apòcrif dels s. XVI i XVII. De vegades els texts inventats són atribuïts a autèntics historiadors les obres dels quals serien perdudes i hom en fingeix el retrobament; unes altres vegades els suposats autors són personatges històrics, però hom no sap que hagin escrit texts historiogràfics; i unes altres, en fi, són personatges totalment imaginats”.(1) En el moment de plenitud de la religiositat barroca, generada especialment per les directrius sorgides del concili de Trento (1545-1563) i la seva aplicació. La promoció de la figura dels sants va fer molt cobejada la seva “propietat” de part de les viles i ciutats i poder-ne comptar amb un com a fill de la població. Qualsevol excusa era bona i, l’esment en qualsevol text que en feia referència, amb aparença d’autenticitat, ja servia per generar afirmacions rotundes a paternitat celestial.

Un dels falsos cronicons que va fer més fortuna, i que va generar més embolics és l’anomenat Cronicó d’Haubert (2). De la mà del religiós eivissenc, però originari del Roselló, Antoni Nobis (que es va canviar el nom per Antonio de Lupian Zapata, va aparèixer aquesta obra el 1667. L’autor veritable la va atribuir a una suposat mossàrab de Sevilla i origen alemany, Haubert, que hauria viscut a finals del segle IX (3).

D’aquesta obra, en va recollir el vigatà Joaquim Salarich, a mitjan segle XIX, el nom de santa Celeriana, verge, amb la referència de “Ann. Domini 718 Ausonae, Sancta Celeriana Virgo fortíssima pro confressione fidei patitur”; és a dir: “L’any del Senyor 718, a Ausona, va partir [martiri] a causa de la seva gran fe”.(4) Ho va fer en el seu llistat de “sants, venerables i bisbes” de la ciutat.

Com ja feia constar el mateix Salarich, d’altres autors de renom a la seva època van traslladar les mateixes paraules del fals cronicó a les seves obres. És el cas de Fra Gregori d’Argaiz a Población Eclesíastica de España (5) o a La perla de Cataluña on, en tracta de la invasió sarraïna iniciada l’any 711 i en destacar que els pactes de no agressió dels n    o van ser prou respectats per aquest invasors “porque el año setecientos y diez y ocho, pone solamente solamente Hauberto en su Cronicón, que fue muerta en Vique Celeriana Doncella” i afirma que no s’hi recull cap altre màrtir a la ciutat ni jurisdicció a l’època (6) .

Igualment ho havia fet Narcís Feliu de la Penya als seus Anales de Cataluña (7) esmentat que “según Auberto [cronó d’Haubert] fue el mismo año 718, en que refiere haver padecido martirio en Vique Santa Celeriana, gloria de su Patria en fortaleza y valor constante en defensa de la Santa Fe”.

Les dades sobre aquesta suposada santa vigatana no van més enllà i, amb tota raó, no ha transcendit la seva veneració. Malgrat que l’any indicat del presumpte martiri, el 718, coincideix realment en el moment en què els exèrcits sarraïns devien arribar a la comarca. Eduard Junyent situa el fet l’any 717 (8). Ramon Ordeig, basant-se en la documentació de finals del segle VIII que esmenten que la ciutat d’Ausona fou destruïda i el territori proper restaven deserts, diu que “és lògic de pensar que l’origen i el motiu de l’abandó i el despoblament d’Osona foren l’ocupació islàmica del 717-718...”. (9)

Allò, per tant, que hauria donat una mínima versemblança a l’existència de la suposada santa vigatana hauria estat aquesta situació bèl·lica i violenta, històrica i real, al voltant de l’any que esmenten els "falsos cronicons" i els seus seguidors.

 

Bibliografia:

1 Coll, Miquel. “Cronicó” dins Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona; Gran Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. 8, p. 359

2 Godoy, José. Historia crítica de los falsos cronicones. Madrid: Imprenta y etereotipia de M. Rivadeneyra, 1868, p. 265-273

3 Simon, Anton. “La historiografia del segle del barroc (de Jeroni Pujades a Narcís Feliu de la Penya)” dins Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2004, p. 105 (nota al marge número 41)

4 Salarich, Joaquim. Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y glorias. Vic : Imp. De Soler Hermanos, 1854, p. 174

5 Argaiz, Gregorio. Población eclesiàstica de España y noticia de sus primeras honras continuada en los escritos y chronicón de Hauberto, monge de San Benito. Madrid: Imprenta Real, 1668, p. 58 [Disponible a: http://books.google.es/books?id=7ndurz-zEuMC&pg=PA516&lpg=PA516&dq=poblaci%C3%B3n+eclesi%C3%A0stica+celeriana&source=bl&ots=6wMofgtzeP&sig=1TEC1B07mk8wq--kDNOmlxZN1Gw&hl=ca&sa=X&ei=KfVDU5_sKqKM0wX58YHwBA&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=celeriana&f=false]

6 Argaiz, Gregorio. La perla de Cataluña: historia de nuestra señora de Monserrate. Madrid: Imprenta de Andrés García de la Iglesia, 1677, p. 16 [Disponible a:http://books.google.es/books?id=jRZ5fqNq1WkC&pg=RA1-PT8&lpg=RA1-PT8&dq=la+perla+celeriana&source=bl&ots=9wGsRY_wIr&sig=wFkn2HVIwOoBRMvYCdDFLQdM0Ac&hl=ca&sa=X&ei=WPlDU4CiFoja0QXz1oFQ&ved=0CD8Q6AEwAA#v=onepage&q=celeriana&f=false]

7 Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos, y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788, antes del nacimiento de Cristo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709. Barcelona: Joseph Llopis Impressor, vol. 1, 1709, p. 207 [Disponible a: http://books.google.es/books?id=1rpfv81tipgC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q=celeriana&f=false]

8 Junyent, Eduard. La ciutat de Vic i la seva història. Barcelona: Curial, 1976, p. 34

9 Ordeig, Ramon. Els orígens històrics de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs, 1981, p. 16