La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Els Sants Màrtirs de Manlleu la seva festa

El quart diumenge d’octubre de 1680 van arribar a Manlleu les relíquies dels Sants Màrtirs. Eren donació d’un religiós fill de la població que les havia obtingut després que un seu nebot les hagués dut des de Roma; allà, les havia rebut d’un enigmàtic personatge. Des d’aleshores, i fins a la guerra civil espanyola, la data es va celebrar com un esdeveniment digne de ser recordat. Els sants titulars d’aquelles restes, dipositades en una rica urna de plata, eren els màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara que van ser venerats com a nous patrons de la població.
L’església catòlica va respondre als aires reformistes del segle XVI amb els postulats sorgits del Concili de Trento (1545-1563) dins el procés conegut com a Contrareforma. Entre molts i diversos aspectes de la litúrgia reforçava la presència i la devoció a les relíquies de sants. Aquesta era una forma de culte sorgida en els primers segles del Cristianisme; des d’aleshores els màrtirs i les seves restes corpòries van merèixer, encara més que abans, la consideració d’intermediaris preferents davant Déu.
El període històric posterior a Trento va coincidir amb l’exploració de les catacumbes de Roma. D’aquests cementiris cristians dels primers segles en van sorgir innombrables restes assignades a diversos i variats màrtirs que, se suposava, havien mort defensant la seva fe. Amb el propòsit de difondre la devoció a aquestes relíquies, d’acord amb els decrets conciliars, des dels estaments eclesiàstics es proporcionaven a les parròquies de la cristiandat acompanyades de documents d’autentificació.
Manlleu no va restar al marge d’aquesta dinàmica. L’any 1680 van arribar a l’església parroquial les relíquies dels màrtirs Víctor, Pacífic, Justa i Clara. Les va donar, poc abans de morir, el religiós Dr. Miquel Riera; era fill de la població i havia estat mossèn a Torelló i canonge de la catedral de Vic. Havien estat portades uns anys abans pel seu nebot que havia estat a Roma, on un tal Alsucia les hi havia donat. Segons sembla, mossèn Riera, tenia molta devoció i fe en la capacitat de les relíquies de sants ja que el primer de juny de 1650 havia conduït, en processó, el venerat cos del Sant Innocent Fortià, des de Torelló –on havien estat deixades per un croat a les acaballes del segle XIII- fins a la catedral de Vic; era una acció per demanar la pluja que feia mesos es resistia a caure damunt la comarca.
La donació a la parròquia de Manlleu va ser festejada amb actes religiosos i populars i segons la tradició, va tenir lloc el quart diumenge d’octubre d’aquell any 1680. Per a distingir-les com es mereixien a ulls d’aquells manlleuencs, es va encarregar una artística urna-reliquier de plata, amb relleus repussats on hi havia les figures dels quatre màrtirs, amb una tapa al cim de la qual hi havia una figura de Jesucrist del mateix material que la resta. Estava dipositada en una de les capelles laterals del temple parroquial barroc anterior a la Guerra Civil i en un altar que els havia estat dedicat, amb quatre talles que representaven els quatre sants, gràcies a l’aportació econòmica del baró de Canyelles. Amb una nota de certa ironia, Francesc d’A. Pujol recordava que sota cadascuna de les quatre imatges d’aquest altar hi constava el nom de cadascun dels màrtirs amb les següents abreviatures: S. Pacífic, S. Víctor, Sa. Justa i Sa. Clara. Si es llegien de renglera, els dos darrers noms sonaven com “s’ajusta i s’aclara”.
Des d’aleshores es va continuar celebrant el quart diumenge d’octubre com la Festa del Sants Màrtirs. La devoció i fe en el poder teúrgic d’aquestes relíquies era tal que, segons va escriure Domènec Torrent i Garriga a finals del segle XIX, quan alguna desgràcia climatològica de sequera o pedregada planava sobre Manlleu eren dutes en processó a ermites de la comarca. Aquests actes pietosos, no gens aliens al fenomen de les relíquies, constaven en uns goigs escrits pel manlleuenc Dr. Ramon Andreu i Berenguer a meitat del segle XIX. Precisament, en aquesta composició poètica, s’hi podia llegir:

 

“Quan á Sant Jaume acudim,

á Vilacetrú y Caserras,

en professó, a aquellas terras

ab esta joya seguim;

lo alivio al instant sentim

que del Cel nos alcanseu

Que vostras reliquias santas

sian lo escut de Manlleu”.


Passada la guerra ja no es va recuperar ni l’altar, ni la festa, ni la memòria als quatre sants màrtirs. Consta que es van fer indagacions per recuperar la rica urna-reliquier escampant fotografies per l’entorn però sense cap resposta.

 

El retrobament de l’arqueta

No fou fins a la tardor de 2011 que, per comparació entre fotografies anteriors a la Guerra Civil i de la darrera edició de la guia de les col·leccions del Museu Episcopal de Vic editada el 2003, que l’arqueta va reaparèixer. De fet, des de 1967 estava exposada a les vitrines de la sala d’orfebreria del museu però identificada, erròniament, amb el nom d’Arqueta de Sant Antoni de Pàdua per la seva figura a la part superior. Un cop es van fer les degudes comprovacions, el 25 d’octubre de 2011, el servei de premsa del MEV va emetre la següent nota de premsa:

L’arqueta dels sants Màrtirs de Manlleu es conserva al Museu Episcopal de Vic

Aquesta obra d’argenteria de finals del segle XVII o principis del XVIII, s’havia donat per perduda des de l’ inici de la guerra Civil.

Dilluns 24 d’octubre al matí, Mn. Joan Serrassa, rector de la parroquia de Santa Maria de Manlleu i Joan Arimany, que ha realitzat una investigació sobre els sants patrons de la comarca, van visitar l’arqueta dels Sants Màrtirs que es conserva al Museu Episcopal de Vic, acompanyats del director del Museu Josep Mª Riba.
A partir de la recerca que ha portat a terme Joan Arimany, s’ha pogut identificar l’arqueta conservada al Museu, com el reliquiari que s’havia venerat a Manlleu durant dos segles i mig. L’arqueta s’havia donat per perduda després de la destrucció de l’església de Santa Maria amb la Guerra Civil a l’any 1936. Aquesta obra, tal i com va passar amb d’altres, probablement va ser guardada per alguna persona que va aconseguir protegir-la. D’alguna manera desconeguda l’arqueta va arribar al Museu, però fins ara no es tenia constància de la seva procedència.

En acabar la Guerra civil es van fer intents per localitzar l’arqueta,

repartint fotografies per diverses poblacions catalanes, però cap gestió va donar fruit i es creia que havia estat destruïda. Sortosament no va ser destrossada ni venuda a cap col·leccionista i va anar a parar al MEV, que té bona cura de la seva conservació i exposició a les sales d’orfebreria perquè tots els visitants en pugui gaudir.

L’arqueta és una caixa rectangular, sense contingut, de plaques de plata fosa. A les dues cares majors hi ha els relleus del quatre sants amb la palma del martiri. En les dues cares laterals, hi ha el relleu d’un querubí. La tapa de forma bombada i molt treballada, conté un petit Sant Crist i la figura de sant Antoni de Pàdua.

 

Premsa MEV Vic, 25 d’octubre de 2011

 

En el cinquè número de la revista Quaderns del MEV, de 2011/2012, es publicava l’article “La devoció als Sants Màrtirs de Manlleu i la seva arqueta reliquiari conservada al MEV” on podreu aprofundir sobre aquest aspecte.

Aquell mateix any 2012, els Amics dels Goigs de Barcelona editava un full de goigs dedicats al “retrobament de l’arqueta dels Sants Màrtirs de Manlleu” amb il·lustració de Toni Donada, música original de Josep Capdevila, revisió literària de Nora Vela i nota històrica, al revers, de Joan Arimany. Aquest ha estat el primer full de goigs en incorporar un codi Qr que enllaça amb la interpretació de la melodia.

Es van cantar, per primera vegada, a l’església de Santa Maria de Manlleu el 18 de maig.

 

Notes bibliografia:
• Hoja Dominical. Parròquia de Santa Maria de Manlleu. Núm. 832, 27 d’octubre de 1946
• Hoja Dominical. Parròquia de Santa Maria de Manlleu. Núm. 888, 26 d’octubre de 1947
• Goigs dels gloriosos martyrs de Jesucrist sant Víctor, sant Pacífich, santa Justa y santa Clara, quals Reliquias se veneran en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu. Vic : Imp. De la Viuda de R. Anglada, 1906
• Goigs dels gloriosos martyrs de Jesucrist sant Víctor, sant Pacífich, santa Justa y santa Clara, quals Reliquias se veneran en la Parroquial Iglesia de Santa Maria de Manlleu. Barcelona : Libreria de los Sucesores de Font, s/d
• Torrent i Garriga, Domènec. Manlleu, croquis para su historia. Vich : Imp. R. Anglada y Pujals, 1893, pàg. 202 – 203
• Pujol i Escalé, Francesc. Manlleu: Parròquia de Santa Maria, 1949, pàg. 31 - 32

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?