La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Agapit, venerat a Vic el 18 d’agost

Els calendaris de finals del segle XIX situaven, a 18 d’agost, la festivitat de “sant Agapito, màrtir” i esmentaven que era venerat a Vic.

Ben poca cosa es coneix d’aquest sant del qual rebien devoció les relíquies a l’església vigatana de la Mare de Déu del Carme, situada prop de l’inici del carrer de Gurb a la Rambla del Carme. L’any 1855 es va imprimir a Vic una novena (1) que li era dedicada i que, el 1858, es va reimprimir a Barcelona en format de quinari (2). Tenien, pràcticament, el mateix text, tret de la supressió de les oracions dels quatre dies que difereixen de la novena al quinari.

Aquestes dues publicacions proporcionen les úniques dades concretes: les relíquies havien estat extretes de les catacumbes de Ciríac, a la via Tiburtina de Roma, el 23 de novembre de 1843. S'havien lliurat als Ferrer i de Manresa, el 29 de febrer de l’any següent, amb la corresponent autèntica o certificat. Un sacerdot les va dur a Vic, on el bisbe Antoni Palau les va acollir i situar a l’església del Carme. Aquest fet permet datar l’arribada de les restes a la ciutat entre 1853 i 1855, entre la possessió del càrrec de l’esmentat bisbe i l’edició del novenari.

En la seva visita primera pastoral iniciada el 25 de gener de 1900, com explicava el seu biògraf Mn. Fortià Solà, el bisbe Josep Torras i Bages va tenir una atenció vers les relíquies del màrtir: “Disposa que el cos de Sant Agapit, custodiat al Carme, sigui exposat i il·luminat el dia de la seva festa, i el mateix vol que es faci amb les altres relíquies de sants” (3). En una edició posterior, ampliada, va afegir: “Davant la relíquia ja citada de sant Agapit i d’altres relíquies que guarda l’església del Carme de Vic, dóna el següent decret ajustat a les normes generals de l’Església: ‘Existiendo en esta parroquial varias relíquias de santos, y recordando el principio católico de veneración que a las mismas se debe, ordenamos que no solo los párrocos bajo su responsabilidad cuiden de tenerlas guardadas en lugares convenientes y que sean tratadas con la reverencia debida, sino que todas aquellas que juzgue el Maestro de Ceremonial de Nuestra Iglesia catedral, a quien dimos concesión para ello, que resulten bastante autenticadas o suficientemente probado el culto inmemorial de las mismas, los párrocos deberán cuidar de que en el día en que se celebre la fiesta del santo respectivo, o se haga memoria del mismo en el Martirologio Romano, o cuando menos en la fiesta de Todos los Santos, se expongan a la veneración pública de los fieles, rindiendo así un tributo a la doctrina definida expresamente en el sagrado Concilio de Trento” (4).

De quin sant Agapit es tracta?

Les poques dades que han arribat no permeten determinar exactament de quin sant Agapit eren les relíquies. A partir de finals del segle XVI, les recomanacions del concili de Trento promocionant la veneració als sants i les seves relíquies, i el redescobriment de les catacumbes romanes, van propiciar de distribució de restes de suposats màrtirs cristians a la majoria de temples catòlics. No és sorprenent, al contrari, que d’aquestes restes n’arribessin a l’església del Carme de Vic.

En els martirologis romans antics, apareix un sant Agapit, màrtir, precisament, amb la festivitat situada el 18 d’agost. Es tracta d’un jove romà cristià de quinze anys, de la ciutat romana de Palestrina –l’antiga Praeneste-, que va ser empresonat per ordre de l’emperador Lluci Domici Aurelià (270-275) i posteriorment martiritzat pel governador Antíoc. Llençat a les feres al circ de la ciutat, en va sortir indemne. Finalment, els botxins el van decapitar (5). Aquest fet, constatava Jean Croisset, va tenir lloc el 18 d’agost de l’any 275 i afirmava: “Les relíquies de sant Agapit són, avui dia, a la ciutat de Palestrina, on va morir, i és reverenciat per tot el poble amb gran devoció (6). Aquesta dada tant precisa semblaria demostrar que el màrtir del qual les restes van arribar a Vic seria un altre i que, per semblança de nom, va prendre el mateix dia del calendari per celebrar la seva festivitat.

Quin altre sant Agapit podria ser? Una possibilitat és que fos un dels set diaques del papa Sixt II (257-258), entre els quals es trobava sant Llorenç. L’agost de l’any 258, segons els hagiògrafs, haurien rebut martiri a causa de la persecució decretada per l’emperador Publi Licini Valerià (253-260). Haurien entat enterrats a les catacumbes de Ciríac, arran de la via Tiburtina de Roma. Aquest darrer fet, coincident amb la versió vigatana del lloc on es van extreure les relíquies, semblaria confirmar que es podria tractar d’aquest.

 Notes:

1 Novena en loor del glorioso màrtir San Agapito, cuyas sagrades relíquies se veneran en la Iglesia de Ntra. Sra. Del Carmen, en la Ciudad de Vich. Barcelona: Imprenta de los Hermanos de la V. Pla, 1855, 16 pp.

2 Quinario en honor del glorioso màrtir San Agapito, cuyas sagrades relíquies se veneran en la Iglesia de Ntra. Sra. Del Carmen, en la Ciudad de Vich. Vic: Imp. Y Lib. de Soler Hermanos, 1858, 16 pp.

3 Solà, Fortià. Biografia. Barcelona: Biblioteca Balmes, v. 3, 1935, p. 154

4 Solà, Fortià. Biografia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, v.2, 1993, p. 177-178

5 Martitologio romano. Madrid: Imprenta real, 1791, p. 220