La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Zenon, patró d’Arenys de Mar

Zenon (Mitjan segle III, Roma  – 298, Aquas Salvias, Roma) era tribú militar, comandant d’una legió romana, a l’època dels emperadors Dioclecià i Maximià. Pel fet de declarar-se cristià va ser considerat esclau i forçat a treballar als edificis termals de l’emperador. Acabats els treballs a les termes, juntament amb més de deu mil soldats que estaven a les seves ordres, tot i que algunes versions, rebaixen el nombre a dos-cents tres, van ser decapitats.

És representat vestit de centurió romà, per la seva qualitat de tribú militar, amb túnica curta sota armadura; porta la palma del martiri a una mà i subjecta una bandera o estendard amb l’altra. La pauta és la representació escultòrica que es troba al retaule barroc de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar.

La seva festa se celebra el 9 de juliol. És patró d’Arenys de Mar (Maresme) i aquesta vila li dedica la Festa major. Se l’invocava contra la plaga de la llagosta.

Les relíquies van arribar a Arenys de la mà del religiós Juan Domínguez que les havia obtingut a Roma, el 4 de novembre de 1583, amb permís del papa Gregori XIII. De retorn a la seva parròquia de Fuentelsaz (Guadalajara, Castella la Manxa) i en passar per Arenys de Mar, emmalaltí de gravetat. Durant un temps va ser acollit a la població catalana on es va recuperar. En agraïment per l’hospitalitat, just quan emprenia de nou el camí, va obsequiar la parròquia d’Arenys amb algunes de les relíquies que havia obtingut.

L’any 1664, els habitants d’Arenys i les seves autoritats van fer el vot de vila com a prometença de celebrar la festa de sant Zenon i honorar-lo de forma principal. La decisió era ratificada, el 16 de juny d’aquell mateix any, pel bisbe de Girona Josep Fageda.

L’any 1671 es va encomanar a l’argenter Jaume Vilarrasa de Barcelona, l’elaboració d’un magnífic reliquiari de plata que va subsistir fins a la Guerra Civil. I l’any 1680, Luisa Feliciana Portocarrero y Meneses, esposa del marquès d’Aitona i senyora d’Arenys, va concedir el dret de celebrar fira per sant Zenon. Finalment, la consueta de 1734 ja reconeix el patronatge del sant sobre la població.

La imatge de sant Zenon, que es duia en processó per la seva diada, solia dur un brot del primer raïm a punt per madurar que oferia el pagès afortunat d’obtenir-lo a les seves hortes.

El retaule de Santa Maria d’Arenys de Mar és un dels millors exemples d’aquest tipus de mobiliari del barroc català. La seva obra es deu a l’empenta de la Comunitat de Preveres de la parròquia que va emprendre la finalització i reforma d’aquesta important peça artística que combina escultura en fusta i pintura tot expressant una interessant simbologia religiosa. Realitzat pel vigatà Pau Costa entre 1706 i 1711, autor de diversos altres retaules de semblant qualitat, està constituït per tres cossos. Dedicat a la Mare de Déu en la seva el moment de la seva elevació cap el cel en el misteri de l’Assumpció, conté escenes de la via de María en els cossos laterals. En el central, sobre el manifestador on es situava la custòdia, hi ha la imatge de la Verge Assumpta; més amunt, l’escultura de sant Zenon, vestit de soldat romà però amb rostre plenament de militar de l’època barroca; i al capdamunt de tot, coronant el conjunt, la figura idealitzada del Déu Suprem. És així com l’artista, amb plena consciència de comunicar allò que considerava el poble fidel, va situar el patró d’Arenys de Mar com intercessor entre la titular de l’església, representant la parròquia, i la Divinitat Eterna.

 

Font: Arimany, Joan. Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 156-157