La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

La devoció catalana a les Onze Mil Verges

Les ‘onze mil verges’ és un tema recurrent en el món hagiogràfic fantàstic. Louis Réau explica que “els ossos trobats a partir del 1106 en un antic cementiri de Colònia, batejat com ‘ager Ursulanus’, perquè allà es va trobar una inscripció de anomenava una ‘virgo Ursula’ morta als divuit anys d’edat, van donar certes aparences de versemblança als relats llegendaris que més tard van ser embellits pel beat Hermann Josep de Steinfeld i l’abadessa visionària Isabel de Schönau ”.[1] D’aquestes narracions en va sorgir la llegenda recollida per Iacopo da Varazze[2] en què l’esmentada Úrsula, filla del rei de Gran Bretanya, va fer una viatge fins a Roma, acompanyada per onze donzelles –que cadascuna anava acompanyada de mil verges- on s’havia de casar amb rei pagà que havia de convertir-se al cristianisme. De tornada de Roma, on s’havia realitzat el casament, i a les portes de Colònia els huns haurien donat mort a tot el seguici.
Josep Baucells[3] fa referència al culte que les ‘Onze mil verges’ havia tingut a Catalunya. Esmenta que s’havia estès per diverses ciutats, com Vic, Cervera i Lleida i, especialment, a Barcelona on el bisbe Arnau de Gurb va fer edificar una capella (foto de l'esquerra) en el seu honor, el 1268, i que no és cap altra que l’actual de santa Llúcia adossada al claustre de la catedral. Així mateix esmenta com “la devoció augmentà a partir del 1330, quan arribà a Barcelona el cap de santa Agonilla, una d’aquestes verges; més tard arribaren els caps de les santes Digna, Benigna (1356) i Lefana (1417)”.

A Valls és ben destacada la devoció per santa Úrsula. A Tortosa es venerava santa Càndia o Càndida, que era una de les Onze mil verges que van acompanyar Úrsula, i la seva companya santa Còrdula.

La seva festa de les Onze mil verges és el 21 d’octubre. A Tortosa, però a Tortosa, se celebrava l’endemà. Santa Càndida era invocada contra el mal de cap i les inflamacions de coll. La devoció arrenca del 6 d’abril de 1351 per la concessió de part de l’arquebisbe Guillem de Colònia d’una important relíquia a la catedral de Tortosa; hi tenia capella pròpia, a l’antiga sala capitular. Aquest reliquiari era dut en processó pels carrers de la ciutat i s’acabava amb llums i focs i diverses ballades.

Cal destacar, també, que a Calaf mantenen devoció per sant Calamanda, una altra de les suposades Onze Mil Verges.


[1] Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, tom 2, vol. 5p. 300

[2] Varazze, Iacopo da. La Leyenda dorada. Madrid: Alianza, [1990], vol. 2, p. 677 - 681

[3] Baucells, Josep “Onze Mil Verges, les” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, vol. 16, p. 390

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?