La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Fortià de Torelló, l’únic ‘sant Innocent’ amb nom

Sant Fortià és el copatró de Torelló, juntament amb el titular de la parròquia sant Feliu. La tradició indica que les relíquies que rebien devoció en aquesta població osonenca eren les restes d’un dels nens de Betlem, els anomenats Innocents, que segons l’evangeli de Mateu van ser morts per ordre d’Herodes. Dels diversos cossos que es veneraven (i encara en veneren a Catalunya) que se’ls relaciona amb aquest grup, el torellonenc és l’únic del qual se sap el nom.

L’historiador Fortià Solà va recollir, tot i que en plantejava el seu més ferm dubte, la versió que Pau Parassols i Pi[1] va escriure l’any 1876, i que deia que el cos sant havia arribat a Torelló en època de les corades:  “(...) per ministeri dels croats torellonencs, els quals el 1290 van a la conquesta de Terra Santa, formant part de l’expedició que hi mena l’armada catalana comandada per l’almirall Bernat de Sarrià”i assenyala que “caporal de la colla torellonencs és un tal Arnau del Colomer (1)” que es distingeix per la seva valentia i que és reconeguda i rep com a premi, el 8 d’abril de 1291, diverses relíquies del bisbe de Tolemaida i patriarca de Jerusalem, Nicolau d’Hanaps, de l’orde dels dominics. Entre aquestes relíquies es troben les de sant Fortià que són dutes, per Arnau de Colomer, a Torelló el 6 de desembre de 1298. El mateix Solà explica que “i tal com és costum en actes d’aquesta guisa, la parròquia surt a rebre-la en processó en un lloc tan adient com és la font del Raig, que brolla al peu del camí de Vic, a la mateixa envista de la vila”.[2]

Aquest fet, que diversos autors han intentat autentificar, en temps posteriors s’embolcalla en llegenda. Es pren com a referència el mateix lloc que marca la història, la font del Raig, com a punt d’arribada de les relíquies de sant Fortià a Torelló però s’atribueix el seu transport a un colom. Anna Pous relata com “la llegenda diu que un pagès, tot pujant cap a Rocaprevera va veure un colom aturat a la branca d’un arbre i portava una cosa al bec. El colom volava per sobre la font del Raig” i en voler-lo caçar amb una sageta queda cec quan “la campana de Rocaprevera va començar a tocar tota sola i tots els vilatans van pujar a veure què hi passava” que van veure com “al capçal de la font hi havia un arqueta i unes petjades deixades pel colom.[3] L’arqueta contenia unes restes que un escrit atribuïa al cos incinerat de sant Fortià, un dels nens màrtirs assassinats per Herodes.

L’arqueta que les contenia, fins el 1936 a l’inici de la guerra civil espanyola, i que encara es conserva és de plata; a l’interior n’hi havia una caixeta de fusta de cedre que, aquesta sí, va desaparèixer. Les mides són, de 40 cm de llarg, , 20 cm d’ample i 24 cm d’alçada. Fortià Solà[4] la descriu d’aquesta manera: “té la disposició rectangular; el cobertor i la tapa superior és constituït per set peces o cares distintes, i es tanca per davant amb pany i clau. La de decoració de l’arqueta, que segueix totes les cares, llevat de la posterior, és sempre a base d’un mateix motiu o dibuix repicat que imita uns ramatges sortits d’un relligat o pitxer capriciós posat en forma invertida, i proveïts d’elementals foliacions de forma purament decorativa”. La part més especial són els quatre peus semiesfèrics “en cadascun dels quals hi ha en relleu un peu de colom”.

La tradició sosté que aquesta no és la primera arqueta, la que suposadament va dur el colom al bec, sinó que es tracta d’un donatiu fet per la senyora Dalmiata de Vallterra com agraïment per una curació obtinguda gràcies a sant Fortià; només se sap que aquesta dama va fer testament l’any 1433.[5]

Advocat per demanar la pluja i contenir les tempestes

Ben aviat, sant Fortià i les seves relíquies van ser objecte de devoció a Torelló. Eren especialment reclamades en casos de sequera i falta d’aigua. Joan Amades ho confirma: “és gran advocat per fer ploure” i especificava que “quan es desitjava pluja, portaven, en solemne processó, la caixeta que contenia el seu cos fins al riu Ter, i feien de manera que es mullés lleugerament, i després d’aquesta cerimònia no trigava a produir-se una gran plujada”.[6] En casos de manca rigorosa d’aigua era conduït en processó als santuaris de Rocaprevera –cal tenir en compte que fins al 1999 les relíquies es trobaven a l’església de Sant Feliu de Torelló-, de la Gleva o de Borgonyà; en altres ocasions era visitat per la Mare de Déu del Bonsuccés que es trobava al convent de la Mercè a Vic i en altres era el mateix Sant qui anava a la ciutat vigatana i, concretament, a la catedral. Fortià Solà dóna bon resum d’aquestes anades i vingudes.[7] Fins i tot esmenta que el Sant, en una veritable polivalència que no el feia caure en contradiccions, era reclamat en casos de temporals que poguessin fer malbé la collita.

La festa desapareguda celebrada per tota una població

Molts torellonencs encara recorden com, fins a la dècada de 1970, era ben pública i conscient la devoció a sant Fortià, el Sant innocent del qual en conservaven les relíquies vingudes de Terra Santa en plena edat mitjana. Tot i que originàriament la festa se celebrava el 6 de desembre, en commemoració del dia en què se suposa que van arribar les relíquies a Torelló -com encara ho constatava Joan Amades al seu Costumari Català[8]-, des de fa molt de temps que la diada és el 7 de novembre; Fortià Solà, ho confirma quan diu que “arribada la santa relíquia el 6 de desembre, en els seus principis aquets és el dia de la festa; i això s’ajusta al costum general dels pobles posseïdors de cossos sants, per als quals la commemoració de l’arribada assoleix la màxima solemnitat”. A Torelló, però, no és així, ja que “més tard, però, i sense que es pugui precisar el temps i el motiu, la festa passa al 7 de novembre” i certifica que “en el segle XVI s’és ja verificat el canvi”.[9]
El 1898, en un full editat expressament per commemorar el sisè centenari de l’arribada de les relíquies, s’especifiquen les activitats dedicades a sant Fortià: a les sis de la tarda del 29 d’octubre, després de resar el rosari, s’iniciava la Novena de sant Fortià, que acabaria cada dia amb el cant dels goigs; el 4 de novembre, dins la Novena, es preveia un sermó del secretari del Seminari de Vic, mossèn Ramon Puig; així continuava l’endemà i el dia 6, quan els devots podrien adorar les relíquies del Sant. Finalment, el dia 7, dia central, el matí hi havia ofici amb orquestra, amb assistència de l’Ajuntament del municipi, i amb panegíric a càrrec de mossèn Miquel Camps, de la catedral de Vic; a dos quarts de 4 de la tarda es cantarien vespres i, posteriorment, se sortiria en processó”.[10]
A mitjan segle XX, en època de Solà i com diu ell mateix, “el poble, àdhuc en temps moderns, continua celebrant la diada, amb tancament dels tallers i fàbriques del terme” la festivitat era celebrada”.[11] Des del punt de vista litúrgic, tot i tenir altar propi, la solemnitat es feia a l’altar major on se situa l’arqueta ambles relíquies i es feia processó pel matí i, també per la tarda; aquesta darrera, diu el mateix Solà, “per bé que sempre és presidida per totes les autoritats, pren un caient infantil, per l’assistència de tots els nens i nenes de la població, els quals ostenten banderetes blanques i vermelles i bastonets o vergues encreuades, símbols d’innocència i de martiri”
Fins a la dècada de 1970, la festa es va seguir celebrant. M. Teresa Torres, en el llibre Osona: testimonis del segle XX [12], afirmava que “es convertí en una mena de festa major dels infants, ja que es feien diversos actes per commemorar i celebrar la diada” i descrivia el programa d’activitats: “Al matí se celebrava una missa solemne, a la qual assistien les autoritats civils i eclesiàstiques del poble, i sardanes a la plaça Nova per a tothom”; a la tarda, tenia lloc l’acte de més rellevància en forma de processó “en la qual participaven tots els nens i nenes del poble, ben abillats amb la millor roba que tenien; era el dia que estrenaven els abrics nous, i portaven un petit estendard de color vermell o blanc segons les èpoques”. En la processó i participaven totes les escoles de Torelló i els seus alumnes desfilaven, de petits a grans, en dues fileres i els professors al davant. Obrien la comitiva, segueix explicant M. Teresa, la obrien tres escolans dels quals “el del mig portava una creu processional i els altres dos, situats a banda i banda, portaven el penó”. Acompanyaven al conjunt un grup de músics i un cor cantant l’himne dedicat a sant Fortià i, al darrere anaven els alumnes més grans, amb una imatge del Sant, i les autoritats eclesiàstiques i polítiques del municipi. Després de la processó es berenava i es feia camí cap al teatre Cirviànum on es projectaven pel·lícules infantils encapçalades per l’informatiu ‘No-do’.
Des d’aleshores, la festa a sant Fortià va quedar reclosa en l’aspecte litúrgic. Només l’escola dels Sagrats Cors, centre educatiu de caràcter religiós, manté en el seu programa de celebracions la festa a sant Fortià.[13] En el seu espai web es remarca que “Sant Fortià és el copatró de Torelló i la festa dels nens i nenes del poble” i que “per mantenir la tradició a l’escola fem una festa”. Les activitats conten de “una Eucaristia pels Cicles dels grans i s’explica la festa als Cicles dels petits. L’escola obsequia als alumnes i professors amb un esmorzar de coca amb xocolata. Seguidament es fan jocs esportius. A la tarda cada cicle organitza la festa el més escaient per als seus alumnes”.
Evidentment, tots els anys s’han mantingut els actes de tipus litúrgic, amb un especial interès els que van envoltar el trasllat de l’arqueta de les relíquies al seu lloc actual, situat a la cripta del santuari de Rocaprevera, inaugurada el 1999 amb motiu del 75è aniversari de la construcció actual edifici.



[1] Parassols, Pablo. San Felio de Torelló, la Virgen de Rocaprebera y San Fortián. Barcelona: IMprenta de Inglada, 1876

[2] Solà, Fortià. Història de Torelló. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, vol. 2, p. 273

[3] Pous, Anna. “La Font del Raig: la llegenda de Sant Fortià”, Torelló: setmanari independent de la Vall del Ges. Torelló : Torelló Associació Cultural, núm 1487, 16 de novembre de 2001

[4] Solà, Fortià. Història de Torelló... [op. cit.], p. 291

[5] Solà, Fortià. Història de Torelló... [op. cit.], p. 290

[6] Amades, Joan. Costumari català, el curs de l’any. Barcelona : Salvat, vol. 5, 2001, pàg. 860

[7] Solà, Fortià. Història de Torelló... [op. cit.], p. 296-303

[8] Amades, Joan. Costumari català, el... [op. cit.]

[9] Solà, Fortià. Història de Torelló... [op. cit.], p. 287

[10] “Festas en honor de Sant Fortià”, Vic : Imp. Anglada, 1898

[11] Solà, Fortià. Història de Torelló... [op. cit.], p. 287

[12] Osona: testimonis del segle XX. Vic: Consell Comarcal d'Osona, 2007, p. 259 – 261

[13] Vegeu l’apartat de celebracions de l’espai web de l’Escola Sagrats Cors de Torelló al següent enllaç: celebracions a l’escola. http://www.sagratscors.org/Activitats%20Escolars/sant%20fortia.htm

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?