La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Les faves i sant Medir

Medir era un pagès que estava plantant faves a la seva horta quan va veure passar el bisbe Sever de Barcelona. El prelat fugia de la persecució dictada pels emperadors Dioclecià i Maximià  i aplicada pel governador Dacià contra els cristians. Feia camí al castell Octavià que més endavant seria el monestir de Sant Cugat del Vallès.

L’hortalà, que era de religió cristiana, es va interessar per la maltempsada de prelat i el convidà a refugiar-se a casa seva. Sever, però, va agrair l’oferiment però en defugí per, si era trobat, els soldats que l’encalçaven el considerarien un seu aliat.

Poca estona després van arribar els soldats d’Euric. Aquest van interrogar Medir que seguia feinejant. En resposta, el pagès va assegurar-los que el bisbe tot just  havia passat per allà mentre ell plantava les faves; aquestes, miraculosament, ja eren ben crescudes, florides i granades. Els soldats van creure que Medir se’n burlava i el van decapitar sospitant que protegia Sever.

La seva festa és el 3 de març, data que coincideix amb la de sant Ermenter. Aquest desdoblament de personatges, molt possiblement, va néixer arran de la presència d’unes relíquies de sant Ermenter al monestir de Sant Cugat del Vallès. El nom d’aquest derivaria en el de Medir i, al seu voltant, sorgiria una tradició pròpia que va prendre relleu a partir de la institució de culte públic per l’abat Bonaventura de Gaiolà (1746-1782).

Pel seu ofici i per la seva vinculació territorial era considerat patró dels pagesos del Vallès i del Pla de Barcelona. També és copatró de Sant Cugat del Vallès.

En el lloc on Medir plantava faves, es va edificar una ermita que esdevingué centre d’un aplec celebrat des de principis del segle XIX, època en la qual ja existia una germandat dedicada al sant. L’any 1830, un forner del poble de Gràcia anomenat Josep Vidal i Granés, es va trobar greument malalt, es va encomanar a sant Medir i va prometre honorar-lo per la seva festivitat i a la mateixa capella, on aniria al damunt de la seva euga. Aquest, en recuperar la salut, va respondre a la seva paraula donada al sant i, anualment, anava a fer la visita convinguda i, pel camí repartia caramels i llaminadures. Amb el pas dels temps, se li sumaren amics i coneguts fins a formar, l’any 1846, la primera colla. Actualment hi ha la Federació de Colles de San Medir, formada per gairebé una trentena de colles.

FontSants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 102-103