La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Mataró i les seves Santes

La ciutat de Mataró celebra la seva Festa major en honor a les Santes’. Amb aquesta denominació afectuosa assenyala la devoció per Juliana i Semproniana de les quals en conserven les relíquies. La tradició explica que les dues santes van ser convertides al Cristianisme per sant Cugat i que van ser les encarregades d ‘enterrar-lo; per aquest gest, van ser martiritzades.

A finals del segle IX, del monestir de Sant Cugat del Vallès en sortien diverses relíquies per a la consagració d’un altar de l’església de Sant Esteve de Banyoles entre les quals hi havia les de dues santes, Juliana i Semproniana. Deu anys després, és el mateix monestir de Sant Cugat qui consagra un altar dedicat a Santa Maria on hi depositen relíquies diverses, tal com consta en el document de consagració, en el qual s’esmenten santa Juliana i santa Semproniana. Les referències a les relíquies de les dues santes es repeteixen en diferents documents posteriors.

 A partir de mitjan segle XVII, Joan Gaspar Roig i Jalpí, en diverses obres seves considerades falsos cronicons, esmentava que el lloc de naixement de les dues santes era la ciutat de Mataró. Sabedors de la possible vinculació de les dues, la ciutat del Maresme va començar a considerar-les com unes de les filles més rellevants de la població. El 1682 els mataronins ja havien adreçat una petició al monestir de sant Cugat per tal que els fessin arribar tan sagrades restes per augmentar-ne la devoció i culte. No va ser, però, fins a 1772 que es va procedir, en una solemne processó, al seu trasllat.

Les relíquies de les dues santes van ser acollides amb una gran manifestació devota i ubicades a l’Altar Major de l’església parroquial mataronina. Fins i tot la Festa major de la ciutat es va redistribuir  dins el calendari per a honorar degudament a les dues filles recuperades. El patronatge de santa Juliana i santa Semproniana a la ciutat va ser confirmat el 1852 pel papa Pius IX. I cada any, el solemne i lluït ofici que Mataró dedica a les seves Santes acaba amb una curta però sentida processó.

Article publicat a la secció CatCristEstiu de Catalunya Cristiana, núm. 1870, 26 de juliol de 2015

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?