La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Per santa Àgueda, les dones al poder

La tradició indica que santa Àgueda o Àgata era , com explica José Sendín Blázquez, una bonica jove cristiana de Catania a Sicília que, educada en la fe dels Evangelis, va pretendre conservar la virginitat. El governador de Sicília, Quincià, va posar els ulls en la seva bellesa i va pretendre seduir-la sense cap resultat. Aleshores la va martiritzar fins arrencar-li els pits (1). Aquests fets esdevenien al voltant de l’any 253. I ja els va recollir en aquesta forma Iacopo da Varazze a la seva Llegenda Àuria (2).
Joan Amades diu que l’escena de l’arrencada dels pits amb unes tenalles és la imatge habitual de la iconografia de la santa i “per aquesta raó, arreu del món cristià hom l té per advocada de les dones en general i molt especialment de les que crien (3)”. Joan Soler i Amigó, en fer referència l patronatge de les dones afirma que “durant tot el dia de santa Àgueda o Àgata manaven les dones” i atribueix aquest fet al record de les Matronalia romanes “que se celebraven per les mateixes dates (4)”.Efectivament, les Matronalia eren la festa pròpia de les matrones romanes, de les dones casades, les quals veneraven Juno Lucina, deessa protectora dels infantaments (5) i tenia lloc en aquesta època hivernal.
Al web Festes.org constaten com, per santa Àgueda, “la diada, també coneguda per Festa de les dones té, en algunes poblacions, un marcat caràcter carnavalesc d'inversió de papers entre homes i dones. Aquell dia les dones prenen el poder a la comunitat: s'escullen governs locals efímers formats exclusivament per dones, es fan bromes als homes, menges comunitàries en què hi participen només dones, es recapten peatges festius, etc També es fa una processó amb la imatge de la santa en què hi apareixen els pits de santa Àgueda, uns grans panets o pastissos amb forma de pits que les dones duen damunt el cap (6)”.
A l’enciclopèdia Tradicionari s’explica com “aquesta festa havia tingut una gran efervescència segles abans que el dia de la dona se celebrés el 8 de març, amb un caràcter més reivindicatiu” i relata com “se celebra encara avui amb prou èxit a diverses poblacions del Segrià i la Noguera, del Pallars i de l’Alta Ribagorça, de la Franja i de les terres de l’Ebre (7)”.
Aquest paper que assumien les dones en moments concrets de l’any no era exclusiu d'aquests territoris esmentats i, probablement, era un costum molt estès. Domènec Torrent i Garriga esmenta com a Manlleu, el dilluns de Carnestoltes per la tarda, es feia ball a plaça “però amb la particularitat que les dones conviden els homes al ball (8)”. 


La relíquia de la santa a la capella reial de Barcelona
La capella reial de la dinastia catalana va adquirir, en els temps de Martí I l’Humà (1356 – 1410), el patronatge de santa Àgueda. Joan Amades explica que el mateix comte-rei “va fer donació a la capella del seu palau reial d’una relíquia de la santa i de la pedra damunt de la va sofrir martiri, pedra que, segons la veu popular, encara mostrava taques de sang”. Aquesta capella, segons el mateix folklorista, va ser tancada al culte el 1835; la imatge de l santa va ser portada a la parròquia de sant Jaume però, diu, “no sabem el camí que van seguir la relíquia i la pedra on va sofrir martiri la santa (9)”.

 

Bibliografia:
1 Sendín Blázquez, José. Santos de leyenda, leyendas de santos. Madrid: Biblioteca de autores cristianos, 2000, p. 26 – 27
2 Varazze, Iacopo da. La leyenda dorada. Madrid: Alianza Editorial, 1982, vol. 1, p. 167 – 170
3 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 1950, vol. 1, p. 723
4 Soler, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcelona: Barcanova, 1998, p. 701
5 “Sumari” Ovidi Nasó, Publi, Dins: Fastos I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1991, p. 109
6 Manel Carrera Escudé i Redacció festes.org .“Festes de Santa Àgueda” [en línia] Festes.org. Associació Rebombori Digital [Consulta: 31 de gener de 2010] Diponible a: http://www.festes.org/directori.php?id=40
7 “Els carnavals. Sant Blai i Santa Àgueda, la festa de les dones”. Dins:Tradicionari, enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2006, vol. 5, p. 163
8 Torrent, Domènec. Manlleucroquis para su historia. Vic: Imprempta de Ramon ANglada, 1893, p. 194
9 Amades, Íbid.

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?