La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Recordar santa Bàrbara quan trona

Si l’ésser humà és l’únic animal capaç de topar dues vegades amb la mateixa pedra, també ho és de no anar prou previngut per la vida. Aleshores, com especifica el Diccionari català-valencià-balear d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, és quan es pot aplicar la frase feta de “no recordar-se de Santa Bàrbara fins que trona”(1).

La història de santa Bàrbara és un relat de parricidi sense apel·lació possible. El martiri de santa Bàrbara ens l’explica detingudament Joan Soler: “La seva conversió al cristianisme va irritar tant son pare que va haver d’amagar-se en una cova; un pastor la va descobrir i denunciar al pare, i en càstig va caure-li un llamp damunt seu i del ramat” i segueix dient que “el pare la va lliurar a l’emperador romà Marcià, el qual va torturar-la i la va arrossegar nua per una muntanya; finalment, el pare li va tallar el cap amb la seva espasa (2)”. Precisament, els goigs que li són dedicats a Blanes recorden la tirania del pare de Bàrbara i com un llamp el va matar, lligant el relat del seu martiri amb la propietat que li és més reconeguda a la santa:

 

“No pogué sofrir lo cel

tant estranya demasía,

y en lo mateix punt envia

un llamp, que mata al cruel:

de qui vós vé ser advocada

contra’ls llamps y son furor:

donáunos vostre favor,

Bàrbara, verge sagrada”.

 

Manel Carrera i Joan Soler afirmen que “Nostre Senyor va voler premiar la seva fermesa en el martiri oferint-li el govern de les tempestes (3)” però Joan Amades ofereix una explicació, que avui consideraríem gens políticament correcta i carregada de misogínia, i que devia sentir en terres de ponent: “Expliquen a Lleida que Nostre Senyor volgué premiar les virtut de la santa i li va preguntar què preferia més, si el govern de les dones o el de la tempesta. La santa, sense pensar-s’hi un moment, digué que es veia capaç de dominar el llamp i el tro, però que no s’atrevia a provar-ho amb les dones (4)”. Santa Bàrbara, a més, és patrona dels oficis relacionats amb la pólvora: la mineria i l’artilleria.

Vet aquí, per premi diví, com santa Bàrbara va esdevenir la protectora contra una de les forces més poderoses de la natura. Les tempestes, amb la tronades i els consegüents llamps, sempre han estat elements naturals que han pogut entorpir el bon desenvolupament de la vida humana. Així, diu Soler i Amigó que, a santa Bàrbara, per evitar les tronades, “se la invoca amb diferents ritus per conjurar-les o comunir-les abans no esclati. vogar fortament les campanes amb un toc especial, beneir el núvol amb les relíquies de la Santa o amb el seu estendard, o amb una relíquia de la Vera Creu (5)”.

Aleshores, quan hi ha tempesta, amb tronades i llamps, les invocacions verbals a santa Bàrbara són freqüents i variades. La Gran Enciclopèdia Catalana diu que ‘invocar’ és “demanar a precs ajut, protecció, etc. (6)”, és a dir, davant allò que es considera perillós o desconegut sol·licitar auxili per tal de sortir indemnes o, almenys, poc afectats. Els pagesos la demanen dient: “Santa Bàrbara bendita, mos guarde la collita! (7)”. A Tortosa diuen: “Santa Bàrbara va pel camp, reclamant l’Esperit Sant; l’Esperit Sant reclama an ella; Santa Bàrbara és donzella (8). També s’ associa la Santa amb d’altres companys celestials: a Osona, davant un llampec i tot fent el senyal de la creu al pit, esmenten: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu!”; i a Menorca diuen: “Santa Bàrbara i Santa Helena i Maria Magdalena, guardau-mos de trons i llamps”; així com a Llofriu (Baix Empordà) que reciten: “Santa Bàrbara passa per un camp, tota vestida de blanc; Santa Bàrbara, Santa Helena, Santa Maria Magdalena (9)”.

La diversitat de formes de conjurar remeis contra les tempestes, però, és molt  variat i recau en manifestacions populars que, moltes vegades, freguen la superstició com ja ho és el simple fet d’invocar una santa per desfer o calmar la força de la natura.

 

Notes:

1 “Bàrbara”. Dins: Diccionari català-valencià-balear, volum 2. Palma de Mallorca: Alcover, 1930-1962, p. 288

2 “Santa Bàrbara”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 702.

3 Carrera, Manel; Soler, Joan. “Santa Bàrbara”. Dins: Tradicionari, vol. 5, El calendari festiu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, p. 109

4 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 5, p. 844

5 “Tro”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia... Íbid, p. 770

6 “Invocar”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 13, p. 137 .13

7 Carrera, Manel; Soler, Joan. “Santa Bàrbara”. Dins: Tradicionari... Íbid.

8 “Bàrbara”. Dins: Diccionari ... Íbid

9 “Bàrbara”. Dins: Diccionari ... Íbid

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?