La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Ambròs, venerat a Sant Joan de les Abadesses

Durant l'edat mitjana i l'època de la religiositat barroca, sant Ambròs era, juntament amb sant Simplici, venerat al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Les restes dipositades van ser atribuïdes a un màrtir tal com indicava una arqueta que l’any 1674 estava situada a l’altar major i on hi constava la següent inscripció: “Aquesta és l’arqueta del màrtir sant Ambròs el cos del qual hi és guardat”.. Aquest fet ha suggerit a alguns autors a atribuir-les a un altre personatge de biografia poc coneguda; els més antics van afirmar que es tractava d’una víctima en mans dels sarraïns l’any 877 –data coincident amb la primera consagració del temple- mentre que d’altres, com Pau Parassols, pel fet de dur nom romà el relacionen amb la invasió dels vàndals a principi del segle V.

El retaule major de l’església, iniciat el 1497, contenia taules pintades en les quals estava representat sant Ambròs com a bisbe. Aquest i altres indicis permeten creure que el sant venerat era el prelat de Milà. Igualment, en el segle XI, el sermó pronunciat pel bisbe abat Oliba en la dedicació del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1032, esmenta que s’hi troben “les restes del bisbe milanès  Ambròs, feliç home estimat per Déu i lloat per tots els altres” i apareix, de nou, en la carta-sermó que el monjo Garsies va adreçar a Oliba entre 1043 i 1046. En aquest document, s’esmenten que “les restes de Sant Ambròs, bisbe de Milà l'olor de les flors parlen per tota l'església del món”. Sembla, per tant, que ja en ple segle XI, les relíquies presents en terres pirinenques eren les del prelat i que haurien de ser d’aquest i no d’altre les que restaren a Sant Joan de les Abadesses.

Es tracta, molt possiblement, d’una apropiació que va convertir el bisbe llombard en un màrtir local. La confusió es devia aprofundir a partir del traspàs d’atenció que a partir de 1426 va obtenir el Santíssim Misteri o davallament escultòric que hi és present.Bisbe de Milà, localment designat com a màrtir

Sant Ambròs va néixer a la important ciutat romana de Trèveris(Renània-Palatinat, Alemanya) l’any 339 on el seu pare exercia de prefecte del pretori de la Gàl·lia. Era el menor de tres germans i tots van arribar a sants.

Mort el seu pare, quan Ambròs era molt jove, es traslladà a Roma amb la seva família. A la ciutat eterna va adquirir una solida formació en lletres, oratòria i lleis.

L’emperador Valentinià, el va nomenar governador de les regions d’Emília i la Ligúria i va passar a residir a Milà. Aquella era època de gran tensió entre els catòlics i els arians que es va agreujar arran de la mort del bisbe Auxenci de Milà. A desgrat seu, va ser elegit per substituir-lo l’any 374. Com a prelat de Milà fou enèrgic opositor de l’heretgia ariana i es va enfrontar a l’emperador Teodosi per les seves decisions polítiques. Morí el 397 a Milà (Llombardia, Itàlia).

Ambròs va escriure obres de gran relleu dins les produccions literàries catòliques i van suposar-li la dignitat de Gran doctor de l’Església, un dels quatre de l’antiguitat tardana.

Font: Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 18-20

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?