La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Carlemany: una canonització popular d’un personatge ben real

La tradició i el llegendari popular solen bastir les biografies de personatges inexistents, sorgides de l’imaginari col·lectiu, com si haguessin existit en realitat i les doten d’una biografia digne d’un mortal. Amb l’emperador Carlemany, curiosament, va passar ben al contrari: un personatge de carn i ossos, que la història avala com el gestor del gran imperi dels francs, va ser alçat damunt els altars, seguint les formes de les antigues canonitzacions promogudes pel poble.
Carlemany (768 – 814), rei dels francs i emperador d’una gran part d’Europea (800 – 814), ha estat un personatge que, poc després de morir, ja va entrar a la llegenda i als cançons de gesta medievals, com la famosa Cançó de Rotllan(1), i la seva vida va adquirir connotacions d’heroi popular.
Miquel Coll i Alentorn explicava que “El 1165 l’arquebisbe de Colònia Reinald, per indicació de l’emperador Frederic I Barba-roja, canonitzà irregularment Carlemany, la festivitat del qual fou celebrada el 28 de gener. El culte, centrat a la catedral d’Aquisgrà, s’expandí per Alemanya, Suïssa i França (2)”. D’aquest culte encara es conserven algunes oracions d’origen francès resades a alemanya (3).
A Catalunya, Carlemany va ser objecte de, com diuen Joan Soler i Antoni Pladevall, “la força mitificadora del poble”; aquest l’autor explica com “la canonització popular de l’emperador alemany, aureolat d’un fabulós llegendari, venerat oficialment com a sant a Girona durant més de tres-cents anys, en una capella de la seu, amb altar i ofici propi que s’esqueia el 28 de gener” però que “el culte va ser abolit –segons Soler i Pladevall-, pel papa Sixt IV l’any 1484, bé que popularment es va mantenir durant més temps, dees del 1345 fins al 1563, invocat per coixos, cecs i leprosos (4)”. Joan Amades, en tractar del ‘servent de Déu Carlemany, el dia corresponent del seu Costumari Català, recorda la devoció expressada pels coixos, cecs i mesells a aquest suposat ‘sant’ a Girona i afirma que “el dia d’avui [28 de gener], d’arreu de Catalunya havien acudit a l’esmentada ciutat malalts dels defectes indicats a implorar el favor d’aquest sant apòcrif, una de les primeres figures de la Història (5)”. Així mateix, el folklorista diu que el seul te havia estat introduït pel bisbe gironí Arnau de Mont-rodon , el 1354 , i que “la veneració litúrgica del gran heroi de la Reconquesta va durar poc, però la devoció popular a Girona es va mantenir fins a temps moderns i encara n’hi ha record (6)”. En l’ofici propi que se li mostrava en devoció, la Gran Enciclopèdia Catalana en veu de Miquel Coll i Alentorn, diu que “hom commemorava la intervenció, llegendària, de Carlemany en l’alliberament de Girona del poder musulmà el 785, consignada en el fabulós ‘Tractatus de captione Gerundae’ (7)”.
De la vinculació gironina amb Carlemany se’n descriu en els principals aspectes al web ‘Pedres de Girona’.
D’aquests, en destaca que a la catedral de Girona, com s’ha esmentat, tenia altar propi a la capella lateral de la catedral que, posteriorment, va ser dedicada als suposats quatre sants màrtirs de la ciutat, Germà, Paulí, Just i Escici i amb el seu nom es coneixen elements arquitectònics, com la torre de l’antic campanar romànic que serveix de contrafort a la construcció gòtica (8), escultòrics, com la cadira episcopal de marbre, del segle XI, situada al presbiteri (9), i l’estàtua gòtica atribuïda a Jaume Cascalls que es guarda al tresor de la catedral (10)”.

Bibliografia:
1 “Rotllan Cançó de”. Riquer, Martí de. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 20, p. 38
2 “Carlemany de”. Coll, Miquel. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 20, p. 38
3 Vegeu: ‘Prayer to Charlemagne’. [en línia] Tradition in Action, Inc. 2002-2008 [Consulta: 27 de gener de 2009] Disponible a : http://www.traditioninaction.org/History/A02CharlemagneTribute.html
4 Pladevall, A; Soler, J. ”Els sants i santes en la religiositat popular” Dins: Tradicionari: L’univers màgic. Mites i creences. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005, v. 8, p. 164
5 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat, 2001, v. 1, p. 607
6 Amades, Joan. Costumari... Íbid, p. 608
7 “Carlemany de”. Coll, Miquel. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, v. 20, p. 38
8 Adell, Joan-Albert. “La catedral (o Santa Maria) de Girona” Dins: Catalunya romànica: El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, v. 5, p. 114
9 Sánchez, Imma. “La catedral (o Santa Maria) de Girona” Dins: Catalunya romànica: El Gironès, La Selva, El Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, v. 5, p. 117
10 Bracons, Josep “Jaume Cascalls” Dins: L’art gòtic a Catalunya: Escultura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 235 - 236

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?