La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Daniel, venerat a Girona

Daniel (546, Armènia - † 24 d’abril  de 888, Arle, Provença, Occitània), fill de família noble armènia, vivia amb els seus pares i la seva germana. La mare professava la religió catòlica i, en quedar vídua, va fugir amb els fills de la ciutat a causa de la persecució de cristians que s’havia promogut a l’Imperi Oriental arran de la controvèrsia iconoclasta; es va refugiar en un hospital de pobres.

Daniel, que només tenia tretze anys, va conèixer un ancià que l’aconsellà fer-se eremita i dedicar-se a la vida d’oració. Després que la seva mare beneís la proposta se’n va acomiadar. Es dirigí a Jerusalem on, en un lloc apartat del desert, va passar molts anys de penitència i de resistència a les temptacions del diable.

Crescenci, originari de la ciutat provençal d’Arle, en el seu pelegrinatge a Terra Santa va cercar Daniel per consell diví. Aquest, també recomanat per un esperit, va decidir acompanyar-lo en el seu retorn a Arle; se’ls sumà al viatge un familiar de Daniel, anomenat Andreu.

A Arle, Daniel es dedicà a la predicació de la religió cristiana. La ciutat havia estat ocupada pels sarraïns que havien ocupat les terres hispàniques i fins a la Gàl·lia Narbonesa i el governador, disgustat per la seva activitat evangelitzadora, va fer- lo detenir. En comprovar que no desistia, Daniel fou objecte de diversos martiris però ni el foc, ni les aigües del riu ni els animals més ferotges el volien ferir. Finalment, va ser condemnat a morir per decapitació el 24 d’abril de l’any 888 quan tenia trenta-dos anys.

Andreu, que l’havia acompanyat des de la seva Armènia natal, en va guardar les restes. Aquestes eren causa de grans miracles que cridaven l’atenció de les autoritats paganes. Així, amb el temor de la descoberta, se les va endur d’Arle i es va dirigir cap al sud, a l’altra banda dels Pirineus.  El primer dia de setembre de l’any 888, va arribar a l’anomenada Vall tenebrosa, prop de la ciutat de Girona, on les va sepultar en una cova.

La tomba va ser descoberta anys després prop d’una església i on es va construir un monestir de monges benedictines.

La festivitat se celebra el 24 d’abril. Al monestir de Sant Daniel també celebraven l’1 de setembre en commemoració del dia de l’arribada del cos del sant a la vall. També fan festa a la capella i barriada de Sant Daniel de Tordera. És considerat protector dels caminants.

Els fidels que assitien a les cerimònies que li eren dedicades al monestir de Sant Daniel, antigament podien adquirir uns bocins de terra, posats en sobrets o bossetes, de la cova on havia estat enterrat el sant i que s’anomenaven ferritxes de Sant Daniel a les quals se’ls atribuïen propietats curatives.

El monestir de Sant Daniel, a Girona, és la seu d’una comunitat de monges benedictines. Fou construït sobre l’antiga capella de Sant Salvador i a Sant Daniel. Presenta una església de planta de creu grega, amb cimbori octogonal, i un absis.

El claustre, de dos pisos, és situat entre la nau i el braç sud del transsepte. L’inferior, romànic, conté capitells d’estil corinti així com el superior, gòtic, amb capitells de decoració vegetal.

Fins a la Guerra Civil, sant Daniel estava enterrat a la cripta o cova situada al subsòl de l’església. Ara ho és al mur nord del creuer. El sepulcre és d'estil gòtic i d'alabastre policromat. Obra del mestre Aloi de Montbrai fou construït l'any 1345. A la part superior hi ha la figura jacent del sant i al davant hi ha sis escenes de la seva biografia fixada segons la tradició, des de l’acomiadament de la seva mare i germana fins a la seva decapitació.

Font: Arimany, Joan. Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet, 2013, p. 41-43