La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Narcís és el protagonista de les festes de Girona

La devoció gironina a sant Narcís és de tradició medieval tot i que la llegenda el fa evangelitzador de les terres catalanes juntament amb el seu diaca Feliu. El seu cos va ser localitzat, meravellosament, en data indeterminada. Joaquim Pla en diu que “és possible que el seu cos fos trobat en temps del bisbe Miró (inici del segle XI) quan va ser trobat el cos de sant Feliu [l’històric sant Feliu africà, veritable cristianitzador de Girona el 303] ja que el sepulcre d’aquest es diu que estava entre dos d’altres sants gironins. Malgrat això, cap dada ha comprovat plenament que cap d’aquests dos sepulcres fos precisament el que contingués el cos de Sant Narcís.[i] Aquesta reserva no és compartida per altres autors. Josep Mercader, per exemple, no dubta de l’autenticitat de la troballa: “La maravillosa integridad e incorrupción del cuerpo del glorioso San Narciso fué un hecho históricamente cierto y demostrado, pese a las soeces bravatas de los iconoclastas de nuestros tiempos, por lo menos hasta muy cerca del siglo XII”.[ii] La primera menció documental del culte al sant és del segle XI. Com diu Àngel Rodríguez Vilagran en La Web que Sant Narcís[iii], que és dedicada íntegrament a la figura i devoció del sant gironí, es recull que “en aquest document no hi consta l’any que es predicà el sermó, però devia ser a la primera meitat del segle XI, ja que Oliba va morir el 1046. L’abat va fer una predicació molt interessant lloant les excel·lències del sant Narcís. Aquí s’ofereix un fragment d’aquell sermó: 


"Per tant, germans estimadíssims, ja que avui se’ns manifesta amb tant d’ esclat la solemnitat del confessor de Crist i apòstol i màrtir nostre, donem gràcies i lloances al Creador omnipotent i, encomanant-nos a les oracions d’aquell Narcís, autèntica flor del paradís, estimem tot allò que ell va estimar, creguem tot allò que ell ens va predicar de paraula i imitem tot allò que ens va ensenyar amb les seves obres. (...) I tu, oh Sant Narcís, flor del paradís, accepta les nostres lloances per pobres que siguin, i com que, en presència del Senyor, estàs ja segur de la teva felicitat, mostra’t sol•lícit i clement davant del pes de les nostres misèries, a fi que, tots aquells que ara ens alegrem de la teva festa, meresquem ser partícips dels teus mèrits per sempre; que ens ho concedeixi Aquell que et va coronar admirablement a lloança i glòria del seu nom i misericordiosament et va fer el nostre guia de cara al benestar present i a la salvació eterna, Jesucrist, Déu i Senyor nostre, al qual amb el Pare i l’Esperit Sant, escau tota lloança i acció de gràcies, el poder, la força i la benedicció pels segles dels segles. Amen".

 

Seguidament Rodríguez explica que “a part del sermó de l’abat Oliba, hi ha un altre document del segle XI força interessant, em refereixo a la Carta del bisbe Berenguer Wifred de Girona que va fer a l’abat del Monestir de Sant Udalric i Santa Afra d’Augsburg, després que aquest últim li sol·licités relíquies del sant. El bisbe gironí li contesta que li envien fragments d’ossos i vestits de Sant Fèlix (màrtir de Girona, l’apòstol africà), però no del diaca Sant Fèlix ja que Carlemany se’l va emportar a França i molt menys podien enviar-li ossos de Sant Narcís. En aquella epístola, el bisbe de Girona explica el per què; "del gloriosíssim pare nostre Narcís, Pontífex i Màrtir de Crist, n’enviem fragments dels vestits i de l’estola amb què fou posat al sepulcre, però no hem volgut enviar-ne el seu cos, ja que fins ara es conserva incorrupte, per la gràcia de Déu".

Biografia llegendària de sant Narcís (recollida del llibre Sants tradicionals catalans)

Narcís fou bisbe d’Augsburg (Alemanya). No se sap on va néixer però alguns autors antics el feien fill de Girona, on hauria assolit la mitra episcopal, i anotaren que els seus pares es deien Lluci i Serena; de la ciutat catalana hauria passat a l’alemanya, acompanyat del seu diaca Feliu.

A Augsburg era perseguit pels soldats de l’emperador quan, segons les dubtoses Actes de la conversió d’Afra, es va refugiar a casa d’aquesta meretriu a la qual, amb les seves prèdiques, va convertir al cristianisme juntament amb les seves companyes Digna, Eumenia i Eutropia i la seva mare Hilària. Refugiat durant nou mesos a la ciutat, la pressió dels perseguidors va obligar-lo a fugir-ne. Amb el seu diaca, va viatjar a Girona, que havia quedat òrfena de bisbe després del martiri de sant Ponç, i en va assumir el càrrec durant tres anys. Narcís oficiava una missa en una cripta o cova de la zona d’enterraments cristians de Girona, fora muralles, quan el va sorprendre un escamot

de l’exèrcit imperial. El bisbe, el diaca Feliu que l’auxiliava i els fidels participants a la celebració van morir. Narcís fou atacat i va rebre tres ganivetades: una a l’espatlla, l’altra al coll i la tercera al turmell. Segons dues interpretacions, aquest darrers fets haurien passat un 18 de març o un 29 d’octubre.

La seva festa se celebra el 29 d’octubre i a Girona celebren les anomenades “Fires i festes de Sant Narcís”, documentades al segle XIV; antigament també es festejava el 18 de març, que era recordada amb el nom de “Vot de sant Narcís”. És patró de la ciutat de Girona i de tota la diòcesi. El tenen per especial protector els cuiners i la gent de cuina per tal que no els caigui cap mosca als seus plats, els oliaires, els mestres llantiers i els gerrers. És invocat contra les mosques, contra les malalties gangrenoses i la gangrena en general, torçades i regirades d’extremitats; també ho era contra el mal d’orella i, per aquest cas, ha estat costum repartir cotó beneït en l’ofici solemne que se li dedica en

la seva diada.

La historiografia actual, que ja ve de temps enrere, dubta totalment de l’existència real d’aquest bisbe gironí. Sembla que seria un doblament de sant Narcís de Jerusalem i que l’equívoc ja arrencaria de la deficient interpretació que va fer Adó de Viena en el seu martirologi escrit abans de l’any 875. Malgrat aquest fet, és evident l’arrelament a l’alta edat mitjana de la creença en sant Narcís, cap de l’església de Girona i martiritzat a principis del segle IV. La suposada troballa del seu cos podria haver estat en l’època del bisbe Miró II (970-984) o, segons la tradició, en la de Carlemany. L’any 1002, en una butlla del papa Silvestre II dirigida al bisbe Odó (995-1010), ja s’esmenta el sant al costat de l’autèntic sant Feliu l’Africà. Entre 1038 i 1046, en bisbe Bernat de Coserans consagra l’església de Sant Gregori i diposita relíquies a l’altar, entre d’altres sants gironins, de Narcís. La gran empenta de la devoció, però, la va donar el bisbe abat Oliba, al voltant de l’any 1043, quan pronuncià un sermó elogiós de la figura del bisbe davant la clerecia de la ciutat gironina en la seva festivitat amb l’afortunada frase de “Narcís, flor del paradís”. Finalment, cal constatar que el 1087 el bisbe Berenguer Wifred de Girona responia a l’abat del monestir de Sant Udalric i Santa Afra d’Augsburg que li havia sol·licitat relíquies del sant. El bisbe gironí li va contestar que de sant Narcís només podia enviar-li trossos de roba però no parts del cos ja que aquest es trobava incorrupte. Les restes del sant, amb aquest prestigi d’incorruptibilitat, van ser situades a l’interior de l’església de Sant Feliu.

La fama de sant Narcís com a protector de la ciutat de Girona va assolir el seu moment més àlgid arran del l’anomenat “miracle de les mosques”. L’any 1285, les tropes franceses del rei Felip III, dit l’Ardit, havien assetjat la ciutat gironina en el seu enfrontament amb l’exèrcit del comte-rei Pere el Gran. La resistència de la població va propiciar alguns atacs esporàdics sobre els ravals de la ciutat. Entre aquestes accions cal destacar el saqueig a Sant Feliu, edifici situat fora muralles, i la profanació del sepulcre de sant Narcís. La llegenda afirma que de la tomba en va sorgir una munió de mosques que van dirigir-se sobre els cavalls i soldats francesos provocant grans pèrdues i desencadenant una epidèmia que els acabà foragitant de la ciutat. Aquest càstig, suposadament diví i protagonitzat per sant Narcís, fou immortalitzat a la Crònica de Bernat Desclot on es detalla que unes mosques van propagar una greu epidèmia entre els atacants de Girona. El ressò d’aquest suposat miracle va comportar que, definitivament, el sant fos considerat protector dels gironins i se’n recullen altres intervencions en conflictes bèl·lics que van afectar la ciutat en 1653, 1675, 1710 i 1809.

El sepulcre gòtic de sant Narcís, que es troba a la seva capella dins l’església de Sant Feliu de Girona, fou obra de Joan de Tournai entre 1326 i 1328. Destaca la figura del sant vestit de pontifical, amb els atributs de bisbe, en el vessant de la coberta. Els dos laterals i el frontal ofereixen les diferents escenes de la vida de sant Narcís amb la del martiri en lloc central. La part posterior del sepulcre permetia contemplar la figura del sant, que havia estat considerat incorrupte.

El 1936, però, el sant gironí tampoc es va deslliurar de la destrucció dels símbols catòlics ni va tenir la sort del seu homòleg Oleguer. Mossèn Josep Mercader, en recollir les abrandades paraules aparegudes en un opuscle titulat “En desagravio” editat per l’arxiver diocesà de Girona Tomàs Noguer explica que “... el día 21 de agosto de 1936 se comete contra las sagradas relíquias de San Narciso el más nefando de los crímenes y al no poder (esa hubiera sido la intención de alguno de los presentes en aquel acto que la historia recordarà con horror) saciar su odio en un cuerpo mortal, profanan aquellos venerandos restos que constituían el honorde nuestro pueblo y la gloria de nuestra Ciudad, y Màrtir nuevamente en sus sagrados despojos, se cometieron contra éstos los más vergonzosos y sacrílegos ultrajes al amparo de infamantes propagandas” . La narració de Mercader segueix explicant que el cos de sant Narcís va ser exposat, tot i que s’havia pactat de resguardar-lo en una tomba del temple, a la Biblioteca Municipal. Posteriorment, segueix dient que les restes van desaparèixer misteriosament i que, segons informacions que qualifica de ‘fidedignes’, va saber que “metieron con incalificable y sacrílega irreverencia dentro de un saco los sagrados despojos, llevándolos secretamente al extremo de la Dehesa, muy cerca del río y de la plaza denominada Turín, y que, una vez incinerados, parece que arrojaron las santas cenizas al río Ter...”.[iv]

Més enllà d’aquest lamentable final, la devoció gironina per sant Narcís segueix ben viva. La seva festa major segueix celebrant aquesta figura llegendària que la tradició ha insistit en fer autòcton.


[i] Pla i Cargol, Joaquim. Santos mártires de Gerona (Sant Félix, San Narciso y otros santos). Girona [etc.]: Dalmau Carles, Pla, 1955, p. 50

[ii] Mercader, Josep, pvre. Vida e historia de San Narciso. Girona : Talleres Tipográficos ARIEL SL, 1954, p. 114

[iii] Rodríguez Vilagran, Àngel “La web de Sant Narcís” [en línia] web personal d'Àngel Rodríguez Vilagran [consulta: 5 de març de 2009] Disponible a: http://www.terra.es/personal/santnarcis/home.htm

[iv] Mercader; Vida... Íbid, p. 154 - 156

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?