La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Ruf, suposat primer bisbe de Tortosa

Ruf, (primera meitat del segle I, Cirene, Lïbia - ?, Tortosa) era fill de Simó, ric ciutadà de Cirene que va empobrir. Amb el seu altre fill Alexandre, va fugir de la seva ciutat per dirigir-se a Jerusalem. Allà va dedicar-se a servir quan, un dia, tornant del despoblat es va trobar Jesús de camí cap al Calvari. Fou obligat pels soldats que custodiaven a Crist a dur, durant un tram de camí, la creu de la Passió. Aquella participació el va convertir en un seguidor més del crucificat.

Ruf, per influència del seu pare, també va fer-se seguidor de la nova fe i s’oferí a Pau per acompanyar-lo en els seus viatges. L’apòstol, en la seva visita a Tarragona, va deixar Ruf com a primer bisbe de tortosí.

El fonament de la tradició que va atribuir a Ruf l’inici de l’episcopologi de la diòcesi catalana sembla haver sorgit de la devoció a sant Ruf d’Avinyó i la seva apropiació.

La seva festa es commemorava, en els calendaris catalans del segle XIX, el 14 de novembre i així va ser a Tortosa fins que, després del Concili de Trento, es passà la diada al 21 de novembre.

Joan Amades recull la llegenda que el bisbe Ruf va ser enterrat a la catedral de Tortosa que ell mateix va fer edificar. En el moment de l’enterrament, en posar la llosa sobre el sepulcre, el cor li va saltar del pit i va traspassar la pedra. Els fidels que van veure el fet miraculós, van amagar el cor del seu prelat amb tanta passió que mai més s’ha trobat i que, si mai es troba, suposarà la desaparició de la ciutat.

Font: Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 120

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?