La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Segimon, un rei màrtir eremita al Montseny

Segimon era fill de Gundelbald, rei arià de Borgonya; cap a l’any 495, va ser batejat com a catòlic pel bisbe Avit de Viena del Delfinat.

La tradició, documentada a Vic al primer terç del segle XIV, explica que va abandonar els seu país per dirigir-se a terres catalanes per fer penitència. El trajecte el va dur per Narbona, Figueres i Vic, tot cercant les muntanyes més altes i aspres on podia fer penitència. Al vessant nord del com de Matagalls, al massís del Montseny, va trobar una petita comunitat d’eremites i va viure en una cova que va habilitar com a llar.  Allà menjava dels fruits de la muntanya i el pa d’ordi que li era lliurat pels pastors de la zona quan, els divendres, es reunien la dotzena d’eremites de la zona al monestir de Sant Marçal.

Dos anys i mig més tard, el seu pare el va anar a buscar i el va retornar a Borgonya  on el va succeir, juntament amb el seu germà. Tot Borgonya es va fer catòlica degut a la seva mediació.

El  524, a Coulmiers – Orleans (França) Va morir degollat amb la seva segona esposa i els seus fills i llençats a l’interior d’un pou, enfrontat amb el regne francès. Segons la tradició, l ‘indret va ser indicat, temps després, per una gran resplendor que sortia de l’interior. Les restes van ser conduïdes al monestir de Saint-Maurice d'Agaune  on, sobtadament, es van posar a repicar  les campanes.

La seva festa és celebrada l’1 de maig i així ho indica el Martirologi romà. La seva canonització va ser popular i ratificada pel Vaticà. El seu culte va ser molt estès per Bohèmia (Txèquia), Baviera (Alemanya), la Suïssa de parla francesa i a Cremona (Itàlia). És patró de diverses ciutats europees de la República Txeca. Se l’invocava contra el paludisme, especialment a la regió de Valais (Suïsa), i a Vic, antigament contra les febres. Les mares solien resar-li per tal que impedís la fugida dels fills de casa tal com el sant havia fet.

Prop de l’indret on se suposa que el sant va fer vida eremítica, al vessant nord del Montseny i al terme municipal de Viladrau hi ha el santuari de Sant Segimon. Es troba situat a 1.230 metres d’altitud i és documentat des de mitjan segle XIII. L’actual edifici, afectat per diverses reformes, prové del segle XVI i ampliat en els segles posteriors. Centre de pelegrinatges, especialment provinents de la Plana de Vic, es va mantenir obert fins a la Guerra Civil espanyola. S’hi ha celebrat, habitualment, un aplec el primer dia de maig, festivitat de sant Segimon. 

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?