La versión de su navegador no está debidamente actualizada. Le recomendamos actualizarla a la versión más reciente.

Sant Sever, suposat bisbe de Barcelona

Segons la tradició, Sever va ser un dels primers bisbes de Barcelona. Una versió situa la seva vida en temps dels emperadors Dioclecià i Maximià que, mitjançant el prefecte Dacià, van perseguir als cristians a principis del segle IV; una altra versió el situa en temps del rei visigot Euric, monarca obeïa a l’heretgia ariana i que enviava delegats seus per combatre el catolicisme a les diverses seus episcopals del seu regne. En una i altra, tret del moment en què hauria d’haver succeït, relata els mateixos esdeveniments. El prelat barceloní, que difonia la fe catòlica, va saber que s’apropava un escamot a la seva seu i va decidir fugir lluny de la ciutat acompanyat d’uns diaques. Fent camí en direcció a Sant Cugat del Vallès, l’antic Castrum Octavianum, va trobar-se un pagès, de nom Medir, que plantava faves. Li va comentar que, si darrera seu hi anava un escamot armat que li preguntaria si havia vist passar un bisbe per aquell lloc. Com a bon cristià, no els podia mentir i els havia de contestar afirmativament.

Via enllà, els soldats van atrapar Sever i acompanyants. Els van empresonar al mateix castrum i els van obligar a abjurar de la seva fe. Uns i altres es van refermar en creure en Crist i van ser martiritzats fins morir. A Sever, li van clavar un gran clau al seu crani, i altres de petits en forma de corona d’espines, causant-li la mort.

La seva festivitat és el 6 de novembre i a la diòcesi de Barcelona s’ha celebrat amb més o menys interès segons les èpoques; de fet, és considerat un dels patrons secundaris de la ciutat de Barcelona i era l’antic patró de la diòcesi. Se l’invoca contra el mal de cap, les migranyes i neuràlgies així com de les úlceres a les cames i de dolències pròpies de les extremitats inferiors; igualment, la presència de la seva figura en moltes cartes de navegar antigues fa suposar un patronatge sobre els mariners de segles passats. Prenent elements propis de sant Sever de Ravenna, de qui s’ha cregut que és un doblament, els antics teixidors de Barcelona el tenien per protector com dels mestres teixidors de la ciutat de Palma de Mallorca. Els hortolans barcelonins l’invocaven, per raó de la llegenda que el relacions amb sant Medir, per tenir una bona collita de faves.

La tradició apunta que hauria estat enterrat en un lloc proper a Sant Cugat del Vallès on, antigament, hi hauria hagut una petita capella que li devia estar dedicada. La primera translació del seu cos hauria tingut lloc abans de l’any 1079 quan s’hauria traslladat al monestir de vallesà després d’haver estat descobert en l’esglesiola abandonada des de la invasió sarraïna. D’aquesta presència de relíquies de sant Sever ja n’hi ha testimoni en el document de consagració de l’altar de santa Maria, situat en el mateix cenobi, on es diu que s’hi van dipositar relíquies, entre d’altres, del sant: “...in eodem altare reliquias sanctorum martyrum Cucuphatis et Severi...”; o sigui: ...en el mateix altar, relíquies dels sants màrtirs Cugat i Sever... D’altres referències a relíquies del sant consten en diferents consagracions d’esglésies i altars fetes durant el segle XI.

La segona translació, es commemorava a la diòcesi de Barcelona, en el darrer diumenge de juliol o primer d’agost. Realment, però, va tenir lloc el 3 d’agost de 1405. El cos del sant es va conduir fins a la catedral de Barcelona. Aquest viatge pòstum es va deure a la intercessió del suposat bisbe màrtir davant els precs del rei Martí I l’Humà quan li havien de tallar una cama. El monarca, en agraïment i amb el desig de tenir el seu sant protector més a prop i per la seva major glòria, va procurar que el papa Benet XIII concedís el trasllat. Així, diuen les cròniques que els delegats del rei es van personar al monestir de Sant Cugat i allà se’ls va obrir l’arca de plata, amb dues més a l’interior de diferents materials, on reposaven les restes. En van extreure diferents restes òssies i nou claus de ferro, que hauries estat la causa de la seva mort (vegeu l’article “Recordant la segona translació del cos de sant Sever a Barcelona” d’aquest web).

La devoció barcelonina es va difondre en plena edat mitjana. L’any 1058 ja hi havia una altar dedicar a sant Sever i el 1412 fou edificat l’anomenat Hospital de Sant Sever, situat al carrer de la Palla, que va perdurar fins al 1936. Destaca, també, l’església barroca que li fou dedicada a primers del segle XVIII prop de la catedral.

Cal esmentar, sobre la figura del sant Sever bisbe i màrtir que recull la tradició, que no cal confondre’l amb un bisbe de Barcelona històric documentat en el primer terç del segle VII.

Font: Sants tradicionals catalans. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2013, p. 127-129

Directiva de cookies

Este sitio utiliza cookies para el almacenamiento de información en su equipo.

¿Lo acepta?